Borr
| Tipus | personatge de la mitologia nòrdica  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Cònjuge | Bestla |
| Pare | Buri |
| Fills | Odin, Vili i Vé |
| Altres | |
| Part de | mitologia nòrdica |
A la mitologia nòrdica, Borr, Burr, Bor o Bur (que en noruec antic significaria "fill" o "el nascut") fou el fill del déu Buri.,[1][2] el marit de la deessa Bestla i el pare dels deus Odin, Vili i Vé. Bor és esmentat en un poema de l'Edda poètica, compilada al segle xiii a partir de material tradicional més primerenc, i a l'Edda prosaica, compilada al segle xiii pel cronista islandès Snorri Sturluson. Els experts han proposat una varietat de teories sobre aquesta figura divinal.
Testimonis
[modifica]Borr és esmentat en el quart vers del Völuspá, un poema contingut a l'Edda poètica, i en el sisè capítol del Gylfaginning, a la segona secció de l'Edda prosaica.
Völuspá
[modifica]
|
|
Gylfaginning
[modifica]
|
Borr no és testimoniat cap altra vegada a l'Edda prosaica. En skald i a l'Edda poètica, el déu Odin és ocasionalment referit com el fill de Bor.
Interpretació
[modifica]El paper de Bor a la mitologia nòrdica és encara poc conegut. El folklorista i mitòleg alemany Jacob Grimm, va proposar, al segle xix, equiparar el déu Bor amb el déu Mannus, tal com aquest darrer és testimoniat a la Germània de Tàcit, arran de les analogies que Grimm va trobar entre les dues divinitats en aquesta narració.[7]
Al segle xix, l'arqueòleg i expert islandès Finnur Magnússon, per la seva banda, va teoritzar la hipòtesi que Borr relacionava amb "la principal muntanya o amb la cadena muntanyosa, que era considerada sagrada pels avantpassats de la nostra raça, que havia emergit de les aigües a la mateixa regió on la primera terra feu la seva aparició. Aquesta serralada és probablement el Gran Caucas, anomenat pels perses amb el nom de Borz (genitiu de Borr en antic noruec). La muller de Bor, la deessa Belsta o Bestla, fou una filla del gegant Bölthorn (spina calamitosa) que, possiblement, és una representació de la massa del gel formada als cims alpins."[8]
Al seu Lèxic Mythologicum, publicat quatre anys més tard, el mateix autor va modificar la seva teoria per passar a argumentar que Bor simbolitzava la terra i Bestla l'oceà que va donar naixement a Odin, com a "esperit del món" o "gran ànima de la terra" (spiritus mundi nostri; terrae magna anima, aëris et aurae numen), a Vili o Hoenir, com a "llum celestial" (lux, imprimis coelestis), i a Vé o Lódur, com a "foc" (ignis, vel elementalis vel proprie sic dictus).[9]
Cal destacar que els estudiosos no han trobat cap font que proporcioni informació sobre la mare del déu Bor. De Buri, el pare de Bor, se sap que va néixer del gel llepat per la deessa vaca primordial anomenada Auðumbla). Tanmateix, l'estudiós Rudolf Simek, observa que "no ens queda clar com Bur va néixer".[10]
Referències
[modifica]- ↑ The Konungsbók or Codex Regius MS of the Völuspá reads Búrr; the Hauksbók MS reads Borr. Cf. Nordal (1980:31). The latter form alone was used by 13th-century historian and poet Snorri Sturluson. Cf. Simek (1988:54).
- ↑ Lindow (2001:90). Thorpe interprets the names Buri and Bör to signify 'the producing' or 'the bringer forth' and 'the produced' or 'the brought forth' respectively, linking both to Sanskrit bâras, Gothic baurs, Latin por, puer. Cf. Thorpe (1851:4; 141-2).
- ↑ Cf. Nordal (1980:31).
- ↑ Bellows (1923:4).
- ↑ Cf. Lorenz (1984:136).
- ↑ Brodeur, Arthur Gilchrist (transl.) (1916). The Prose Edda by Snorri Sturluson. New York: The American-Scandinavian Foundation.
- ↑ "Must not Buri, Börr, Oðinn be parallel, though under other names, to Tvisco, Mannus, Inguio? Inguio has two brothers at his side, Iscio and Hermino, as Oðinn has Vili and Ve; we should then see the reason why the names Týski (Tvisco, i.e. Tuisto) and Maðr (Mannus) are absent from the Edda, because Buri and Börr are their substitutes," Grimm (1883:349).
- ↑ Finnur Magnússon (1824). Eddalaeren og dens oprindelse, Vol. I. (1824:42). Quoted in Millet (1847:486-7).
- ↑ Millet (1847:487).
- ↑ Simek (2007:50).