Bozzolo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBozzolo
Bozzolo (MN).JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map of comune of Bozzolo (province of Mantua, region Lombardy, Italy).svg Modifica el valor a Wikidata
 45° 06′ 00″ N, 10° 29′ 00″ E / 45.1°N,10.4833°E / 45.1; 10.4833
EstatItàlia
RegióLlombardia
Provínciaprovíncia de Màntua Modifica el valor a Wikidata
Capital de

CapitalBozzolo Modifica el valor a Wikidata
Població
Total436 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat23,17 hab/km²
Gentilicibozzolesi
Geografia
Superfície18,82 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud30 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Dia festiu
Festa major29 de maig
Identificador descriptiu
Codi postal46012 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0376 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT020007 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaB110 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcomune.bozzolo.mn.it Modifica el valor a Wikidata

Bozzolo és un municipi situat al territori de la província de Màntua, a la regió de la Llombardia, (Itàlia).

Bozzolo limita amb els municipis de Acquanegra sul Chiese, Calvatone, Marcaria, Rivarolo Mantovano, San Martino dall'Argine i Tornata.

Història[modifica]

El nom de la vila derivaria de Buoso, fill del comte Bosó, marques d’Este. No consta el nom que portava antigament però ja existia en temps del rei Desideri (rei 756-774) quan era un agregat d'habitacles sota advocació de Santa Maria de la Gironde, destrinada a colònia agrícola regida per monjos benedictins.

Vers l'any 1000 va passar a comtes rurals, el primer del qual fou Hug (Ugo) fill d'Zdalbert II d'Este. Un temps després va passar a mans dels Cavalcabo i va començar a adquirir mes importància ("non ignoble oppidum"). Va tenir diversos senyors fins que el 1334 va passar als Gonzaga. Durant anys la van disputar els Gonzaga, Visconti, Cavalcabò i Belotti. El 1425 va passar a Joan Francesc Gonzaga, que va crear el feu de Sabbioneta i Bozzolo, deixant-lo en herència a la seva mort el 1444 al seu fill jove a Carles Gonzaga[1], que al morir a Ferrara el 1456 el va llegar al seu fill Ugolotto que va morir sense fills passant al germà gran de Carles Gonzaga, Ludovic o Francesc Ludovic (Ludovic III el Turc de Màntua, mort el 1478) que va deixar un feu format per Gazzuolo, San Martino, Rivarolo, Commessaggio, Sabbioneta, Pomponesco, Isola Dovarese i Ostiano), autònom respecte als Gonzaga de Màntua i dependent només del Imperi, al seu segon fill Joan Francesc (II) mort el 1496. La successió fou la següent[2]:

  • 1479-1496 Joan Francesc (1443-1496) Sabionetta i Bozzolo
  • 1496-1527 Frederic (1480-1527) (senyor de Bozzolo, Rivarolo, San Martino i Isola Dovarese)
  • 1527-1529 Pirrus I (1490-1529)[3]
  • 1529-1540 Ludovic (1480-1540) comte de Sabbioneta
  • 1540-1591 Vespasià I (1531-1591) comte, marquès, princep i duc de Sabbioneta, marquès d'Ostiano, comte de Rodigo
  • 1591-1592 Pirrus II (1540-1592) feu imperial [4]
  • 1591-1609 Juli Cèsar (1552-1609) (germà)
  • 1609-1668 Anibal Escipió (1602-1668) (nebot) [5]
  • 1668-1673 Ferran (1643-1673) (fill)
  • 1673-1703 Joan Francesc (1646-1703) (germà) (+ sense descendents)
  • El 1703 passa a la línia de Mantua i el 1708 a la de Guastalla.

1703-1708 Carles III de Màntia 1708-1714 Vincenç I de Guastalla (1634-1714) 1714-1729 Antoni Ferrant (1687-1729) 1729-1746 Josep Maria I (1690-1746)

Van reunir els títols següents:

  • Senyors, comtes i prínceps de San Martino
  • Marquesos i després prínceps de Gazzuolo
  • Senyors i després comtes de Pomponesco
  • Marquesos de Pomaro
  • Marquesos d'Ostiano
  • Senyors de Dosolo i Commessaggio
  • Senyors d'Isola Dovarese
  • Senyors de Rivarolo
  • Comtes de Rodigo

El 1594, Bozzolo la població fou elevada a vila. Vespasià Gonzaga va construir un castell al lloc i Juli Cèsar va fundar el 1599 l'anomenat Hotel de la Moneda, que va funcionar fins el 1666.

El 1746 fou transferida a sobirania d'Àustria, que va haver d'entregar a canvi un plat d'or anual als Gonzaga. Després va formar part de la república Cisalpina i del Regne d'Itàlia retornant el 1815 a Àustria amb tota la Llombardia i el Venet. El 1866 va passar a Itàlia.

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bozzolo
  1. Al servei primer dels Visconti, després dels Sforza i de Venècia, aspirant al ducat de Milà, que es va casar successivament amb la molt culta Lúcia d'Este, morta el 1437, i després amb Ringarda Manfredi
  2. L'article "Gonzaga" a l'Enciclopèdia Hispano Americana, volum 20, pàgs 630 i 631, dona la successió de manera diferent, amb els titulars: Carles I, Carles II, Pirrus I, Carles III, Pirrus II....
  3. casat amb Emília Bentivoglio, acusat de felonia fou expropiat per Carles V
  4. net de Pirrus I, primer príncep de Bozzolo; va lluitar a Flandes i va cedir el títol al seu germà Juli Cèsar
  5. casat amb Maria Mattei