Vés al contingut

Brandon deWilde

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Brandon de Wilde)
Plantilla:Infotaula personaBrandon deWilde

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 abril 1942 Modifica el valor a Wikidata
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 juliol 1972 Modifica el valor a Wikidata (30 anys)
Lakewood (Colorado) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, accident de trànsit Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPinelawn Memorial Park (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióNew Lincoln School (en) Tradueix
Professional Children's School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de teatre, actor de cinema, actor de televisió, actor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1950 Modifica el valor a Wikidata -
Premis

IMDB: nm0001121 Allocine: 50231 Allmovie: p87261 169710 TV.com: people/brandon-de-wilde IBDB: 67293 TMDB.org: 30511
Musicbrainz: e309b52c-46d7-450a-8c27-56a07e985eda Discogs: 2442994 Find a Grave: 5212 Modifica el valor a Wikidata

Brandon De Wilde, nascut André Brandon deWilde (Brooklyn, Nova York, 9 d'abril de 1942 − Denver, Colorado, 6 de juliol de 1972) va ser un actor estatunidenc.

Biografia[1]

[modifica]

La seva carrera la va començar molt jove (set anys a Broadway) i va acabar prematurament (mor als trenta anys en un accident de cotxe). Considerat en el seu temps com un nen prodigi, Brandon de Wilde va ser també el que es diu un nen-estrella. Va estar així, una mica més de deu anys, nominat per a un oscar (actor millor secundari) a la pel·lícula Arrels profundes , western del realitzador George Stevens. Hi interpreta el paper d'un nen (Joe Starrett) els pares del qual (Jean Arthur i Van Heflin), grangers de Wyoming, reben la visita d'un cowboy justicier (Alan Ladd) vingut d'enlloc per ajudar-los, molt oportunament, a solucionar un conflicte amb un poderós criador que fins i tot ha contractat un "gallet" expeditiu (Jack Palance). La famosa imploració que ressona en un eco per les Rocoses ("Shane, come back!"), és del petit De Wilde que la crida al cowboy justicier que s'allunya a cavall al final de la pel·lícula.

El 1963, com a net del propietari d'un ranxo el bestiar del qual és afectat de cop per febre infecciosa, De Wilde admira i després s'enfronta a Paul Newman a Hud de Martin Ritt, pel·lícula que obté set nominacions en els Oscars 1964 i s'emporta tres figuretes.

Filmografia[2]

[modifica]

Televisió

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]
Nominacions

Referències

[modifica]
  1. «Brandon deWilde». The New York Times.
  2. «filmografia de Brandon deWilde». The New York Times.