Testimoni de casament

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Member of the Wedding
Testimoni de casament
Member wedding.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Fred Zinnemann

Producció: Stanley Kramer

Guió: Edna Anhalt i Edward Anhalt adaptació de The Member of the Wedding de Carson McCullers

Música: Alex North

Fotografia: Hal Mohr

Muntatge: William A. Lyon

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1952
Gènere: Drama
Duració: 93 minuts

Pàgina sobre “The Member of the Wedding a IMDb

Valoracions
IMDb 7.1/10 stars
FilmAffinity 5.6/10 stars

Testimoni de casament (original: The Member of the Wedding) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Fred Zinnemann, estrenada el 1952 i doblada al català.[1]

Argument [2][modifica | modifica el codi]

El casament del jove Jarvis fa que Frankie, la seva germana petita, experimenti una sensació d'abandonament gairebé insuportable. Afortunadament, la nena compta amb l'afecte de Berenice, la majordoma negra, que farà tot el possible per consolar-la i ensenyar-la a afrontar la vida amb maduresa.

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Està explicada des del punt de vista de Frankie, un adolescent preocupat. Però per a alguns crítics és una equivocació veure Testimoni de casament només com un Bildungsroman- "una dolça i momentània il·luminació d'adolescència abans de la desil·lusió de l' adult,"[3] com es considera de vegades, o com diu Patricia Yaeger, "una manera econòmica d'assabentar-se dels pangs del creixement."[4]

Per a Yaeger i el novel·lista britànic i crític Ali Smith, això és sentimentalitzar el treball. Suggereixen que aquesta lectura perd molta profunditat, foscor, i el que Smith anomena el seu "pes polític."[5] Hauria de ser vist, segons Smith, com una "novel·la molt estranya, molt fosca" i una "combinació d'esperança, desesperança i insensibilitat." El seu tema, diu Smith, és "per què la gent exclou d'altres i què passa quan ho fan."

Altres crítics, incloent-hi McKay Jenkins,[6] va subratllar la importància de temes d'identitat racial i sexual. Frankie desitja que la gent podria "canviar endarrere i endavant des de nois a noies". John Henry vol que siguin "meitat noi i meitat noia". A Berenice li agradaria no estar separades les persones de color en el món, però tots els humans serien de color marró clar amb ulls blaus i cabell negre. Per a ells, suggereix Jenkins, el món ideal seria "un lloc on la identitat...és fluida, canviable, amorfa.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

  • 1953. Globus d'Or especial al millor actor juvenil per Brandon De Wilde

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Testimoni de casament
  2. «The member of the wedding». The New York Times.
  3. Ali Smith, Introduction to The Member of the Wedding , London, 2004
  4. Patricia Yaeger, Dirt and Desire: Reconstructing Southern Women’s Writing, Chicago, 2000
  5. Ali Smith, Introduction to The Member of the Wedding
  6. McKay Jenkins The South in Black and White , Chapel Hill, 1999

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema