Testimoni de casament

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ic movie 48px.svgThe Member of the Wedding
Testimoni de casament
Member wedding.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Fred Zinnemann
Protagonistes
Producció Stanley Kramer
Disseny de producció Rudolph Sternad
Guió Edna Anhalt i Edward Anhalt adaptació de The Member of the Wedding de Carson McCullers
Música Alex North
Fotografia Hal Mohr
Muntatge William A. Lyon
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1952
Durada 93 minuts
Idioma original anglès
Color blanc i negre
Temàtica
Basat en Testimoni de casament
Gènere Drama
Palmarès
Nominacions Oscar a la millor actriu
Més informació
IMDB Fitxa 7.1/10 stars
FilmAffinity 5.6/10 stars
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Testimoni de casament (original: The Member of the Wedding) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Fred Zinnemann, estrenada el 1952 i doblada al català.[1]

Argument[2][modifica | modifica el codi]

El casament del jove Jarvis fa que Frankie, la seva germana petita, experimenti una sensació d'abandonament gairebé insuportable. Afortunadament, la nena compta amb l'afecte de Berenice, la majordoma negra, que farà tot el possible per consolar-la i ensenyar-la a afrontar la vida amb maduresa.

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Està explicada des del punt de vista de Frankie, un adolescent preocupat. Però per a alguns crítics és una equivocació veure Testimoni de casament només com un Bildungsroman- "una dolça i momentània il·luminació d'adolescència abans de la desil·lusió de l'adult,"[3] com es considera de vegades, o com diu Patricia Yaeger, "una manera econòmica d'assabentar-se dels pangs del creixement."[4]

Per a Yaeger i el novel·lista britànic i crític Ali Smith, això és sentimentalitzar el treball. Suggereixen que aquesta lectura perd molta profunditat, foscor, i el que Smith anomena el seu "pes polític."[5] Hauria de ser vist, segons Smith, com una "novel·la molt estranya, molt fosca" i una "combinació d'esperança, desesperança i insensibilitat." El seu tema, diu Smith, és "per què la gent exclou d'altres i què passa quan ho fan."

Altres crítics, incloent-hi McKay Jenkins,[6] va subratllar la importància de temes d'identitat racial i sexual. Frankie desitja que la gent podria "canviar endarrere i endavant des de nois a noies". John Henry vol que siguin "meitat noi i meitat noia". A Berenice li agradaria no estar separades les persones de color en el món, però tots els humans serien de color marró clar amb ulls blaus i cabell negre. Per a ells, suggereix Jenkins, el món ideal seria "un lloc on la identitat...és fluida, canviable, amorfa.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

  • 1953. Globus d'Or especial al millor actor juvenil per Brandon De Wilde

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Testimoni de casament
  2. «The member of the wedding». The New York Times.
  3. Ali Smith, Introduction to The Member of the Wedding, London, 2004
  4. Patricia Yaeger, Dirt and Desire: Reconstructing Southern Women’s Writing, Chicago, 2000
  5. Ali Smith, Introduction to The Member of the Wedding
  6. McKay Jenkins The South in Black and White , Chapel Hill, 1999

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema