Bremanger

Plantilla:Infotaula geografia políticaBremanger
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 61° 48′ 31″ N, 5° 25′ 15″ E / 61.80861°N,5.42083°E / 61.80861; 5.42083
EstatNoruega
ComtatVestland Modifica el valor a Wikidata
CapitalSvelgen (en) Tradueix (1964–) Modifica el valor a Wikidata
Centre administratiuSvelgen
Separat deKinn Municipality (en) Tradueix (1866) Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.482 (2023) Modifica el valor a Wikidata (4,18 hab./km²)
Llars1.577 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Predom. Ling.Nynorsk
Geografia
Superfície833,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Gloppen
Eid (–2019)
Vågsøy (–2019)
Flora (–2019)
municipi de Kinn (2020–)
Stad (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1r gener 1866 Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
1r gener 1964canvi de frontera
1r gener 1965canvi de frontera Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Mayor of Bremanger (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataAnne Kristin Førde (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Lloc webbremanger.kommune.no Modifica el valor a Wikidata

Bremanger és un municipi situat al comtat de Vestland, Noruega. Té 3.846 habitants (2016)[1] i la seva superfície és de 832,28 km². El centre administratiu del municipi és la població de Svelgen.

Bremanger té moltes destinacions turístiques com ara Kalvåg, un poble pescador situat en un entorn costaner molt ben conservat. Altres destinacions populars són la platja de Grotlesanden; la muntanya Hornelen, que és el penya-segat més alt de l'Europa del Nord; les formacions rocoses de Vingen, i el antigues estacions comercials de Rugsund i Smørhavn.

El nou túnel de Vinge es va completar el 2013 per connectar més fàcilment les illes exteriors de Bremanger al centre municipal del municipi, Svelgen. El túnel Skatestraum i el pont Rugsund connecten les illes amb el continent.

Informació general[modifica]

Nom[modifica]

El nom de Bremanger (en nòrdic antic: Brimangr) pertanyia originalment al fiord de Bremangerpollen. El primer element és brim que significa "gran onada". L'últim element del nom és angr que significa "fiord".[2]

Escut d'armes[modifica]

Església de Rugsund.

L'escut d'armes és modern, concedit el 24 d'octubre de 1986. L'escut mostra dues onades blanques en un fons blanc, que simbolitzen el poder del mar i la hidroelèctrica, els quals són de gran importància econòmica per al municipi.[3]

Geografia[modifica]

Grotlesanden.

Bremanger es troba al llarg de la costa sud del Nordfjord. La major part del municipi es troba al continent, però hi ha moltes illes que també formen part del municipi incloent Bremangerlandet, Rugsundøya, i Frøya, les tres més grans. Aquestes illes estan separades del continent per l'estret de Frøysjøen.

Bremanger limita al nord amb els municipis de Vågsøy i Eid (a través del fiord), a l'est amb Gloppen, al sud amb Flora, i a l'oest amb el mar del Nord. L'estret de Frøysjøen és el tros de mar entre el continent i les illes principals de Bremangerlandet i Frøya. A l'extrem est del municipi hi ha els fiord d'Isefjord i Ålfotfjorden.

Indústria[modifica]

La muntanya Blånibba vista des de la glacera de Myklebustbreen.

Elkem Bremanger és l'empresa més gran de Bremanger. Es tracta d'una instal·lació portuària que ofereix connexions bones i regulars amb els principals ports de Noruega i de la resta d'Europa. Elkem Bremanger s'ha especialitzat en la fabricació de metall de silici, ferrosilici, i inoculants especialitats. Els metalls de silici s'utilitzen principalment en l'electrònica, l'energia solar, i les indústries d'alumini.

La varietat de les operacions d'Elkem Bremanger mostra la importància de la tradició mirant cap al futur. L'expansió dels recursos d'energia hidroelèctrica va començar el 1917, mentre que la primera producció de ferro colat va començar el 1928. Llavors, l'empresa va desenvolupar i patentar diversos dels seus processos de producció, i actualment fabrica productes metal·lúrgics i químics per al mercat mundial. Molt ha succeït des del 1917, però la companyia encara és coneguda pel seu desenvolupament i per la seva tecnologia d'última generació.[4]

Atraccions[modifica]

Fortalesa costanera de Tongane[modifica]

La fortalesa costanera de Tongane es troba a l'extrem occidental de l'illa de Rugsundøya, prop de la desembocadura del Nordfjord. Aquesta és una de les fortificacions alemanyes més grans construïdes a Noruega durant la Segona Guerra Mundial. El fort costaner va ser atacat sota la coneguda incursió de Måløy, durant l'Operació Archery al Nadal del 1941. La major part de la fortificació continua intacta, i es poden veure els principals canons i les casernes dels soldats. El fort de Rugsundøy es troba ben situat a prop de la ciutat de Måløy i a l'entrada del Nordfjord.[5]

Glacera d'Ålfotbreen[modifica]

Vindspollen.

La glacera d'Ålfotbreen, la glacera més occidental de la Noruega continental, es troba a una altura de 1.682 metres sobre el nivell del mar. A la glacera d'Ålfotbreen s'hi pot arribar a peu seguint els senders marcats o caminant amb un guia. Aquesta glacera es pot veure des de la carretera que duu al poble d'Ålfoten. La glacera de Gjegnalundsbreen es troba al nord-est.[5]

Hornelen[modifica]

El llegendari penya-segat de la muntanya d'Hornelen està situat directament a través del fiord de Vingen. Moltes llegendes estan vinculafrd a aquesta muntanya, ja que es tracta del més elevat penya-segat de la costa nord d'Europa. S'eleva a 860 metres sobre el mar i és un bon punt de referència per als vaixells. A través dels segles, ha estat una marca de vela coneguda. La ruta al cim de l'Hornelen és aproximadament de 4 hores des de Berleneset.[5]

Kalvåg[modifica]

Vista del port de Kalvåg.

El poble pesquer de Kalvåg és el més gran i més ben conservat de l'oest de Noruega. El 1860, hi havia milers de persones que treballaven a les grans pesqueries d'arengada. Avui en dia hi viuen unes 500 persones.

Vamråkbuene està situat a Kalvåg. Durant les grans pesqueries d'arengada a mitjan segle xviii, milers de pescadors van visitar Kalvåg. Vamråkbuene representa una part de la vida comercial que van crear les pesqueries d'arengada, i avui és part del museu costaner de Sogn og Fjordane.[5]

Granja de Myklebust[modifica]

A la granja del turó de Myklebust, encara hi ha una granja de muntanya original. Aquesta granja és autèntica i única en aquesta part de Noruega. Moltes de les granges locals han deixat de funcionar i han seguit la tradició de traslladar el bestiar de les granges al turó a l'estiu.[5]

Esglésies històriques[modifica]

Església d'Ålfoten[modifica]

L'església d'Ålfoten és l'església de fusta més antiga de Nordfjord. Va ser construïda el 1610 al mateix lloc d'una antiga església de fusta anterior.[5]

Església de Rugsund[modifica]

La platja de Vetvika.

L'església de Rugsund va ser construïda a principis de la dècada del 1930. És una església molt interessant i és rica en decoració amb pintures murals, vidres amb mosaics i talles. L'església va ser dissenyada per Hans F. Ditlev Linstow. Sovint es diu que és l'església més bonica de Nordfjord.[5]

Platges[modifica]

Grotlesanden és una de les platges de sorra més grans del Bremanger exterior. En aquesta platja hi ha sorra suau i sedosa.

Vetvika és un assentament abandonat situat a la part nord-occidental de l'illa de Bremangerlandet. Aquest poble només és accessible per vaixell o a peu. Vetvika té una bonica platja de sorra i un antic cementiri. Va ser abandonat el 1950, però les cases segueixen estant ben cuidades com a cases de vacances. La granja més gran de Bremanger als primers temps era la granja de Solheim a Vetvika. La finca està situada al costat nord de Vetvika.[5]

Referències[modifica]

  1. «Població l'1 de gener de 2016. Tot el país, comtats i municipis» (en anglès). Oficina Central d'Estadístiques de Noruega. [Consulta: 5 gener 2017].
  2. «O. Rygh: Norske Gaardnavne». [Consulta: 3 febrer 2017].
  3. «Heraldry of the world - Outdated file». [Consulta: 3 febrer 2017].
  4. «Elkem - Silicon Materials». Arxivat de l'original el 2007-08-23. [Consulta: 3 febrer 2017].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 «Bremanger». Arxivat de l'original el 2011-07-11. [Consulta: 3 febrer 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bremanger