Brodat coreà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
El detall colorit del brodat coreà

El brodat coreà inclou una sèrie de tècniques d'ornamentació de teles i a la seva història, coneguda com a tal a partir de l'època de la dinastia Joseon (1392-1910), després del segle XIV. Chasu (en alfabet hangul: 자수) és la paraula que es refereix al brodat. Hi ha quatre tipus de chasu segons el seu ús: pokshik chasu, kiyong chasu, kamsang chasu i budista chasu.

La paraula chasu es feia servir a la cultura coreana per a referir-se a un tipus de pensament mitjançant el qual es perseguia la bellesa en tots els àmbits de la vida quotidiana.

Història[modifica]

Hi ha dos tigres; significa que el propietari va ser un general amb el seu rang de segon lloc.

Generalment, el brodat oriental té el seu origen en la civilització persa, arribant a la Xina per la Ruta de la Seda i més tard a la Península de Corea. En el registre històric Samguk Sagi es recull que la gent de Koguryö (37 aC-668 dC) va enfilar els seus brodats, caracteritzats pel seus estils especials, en seda.[1] L'estil bell del brodat de Paekche, un dels tres regnes de Corea, amb figures d'herbes i roses de Nil, va ser molt destacat i representatiu gràcies al comerç massiu d'aquest regne amb alguns regnes xinesos propers a la seva regió.

Després de la unificació dels tres regnes els poderosos van tractar de promoure la cultura budista a fi d'integrar als plebeus. Aquest propòsit va continuar al llarg de la dinastia Goryeo (918-1392) quan el nou regne va establir el budisme com a religió estatal amb diverses celebracions cada any. Amb tot, s'incorporen als bordats les figures de crisantems, fulles acolorides, bambú, flors de prunes, etc.[2]

El 1392, es va fundar Joseon, eliminant la influència budista a tota la societat. Chasu es va expandir àmpliament entre la gent coreana, no únicament entre la gent de la cort. Durant Joseon, s'adeqüen habitacions especialment dedicades a les vestidures daurades utilitzant or i plata.[3]

En la vestimenta moderna coreana, el chasu es troba en el hanbok femení, especialment a la màniga de jeogori o al chima (faldilla).[4]

Referències[modifica]

  1. Kim won-yong, 《한국미의 탐구》, 열화당, 1978. 51
  2. Park bong-gwan, 〈전통 의상에 표현된 현대적 감성의 문양에 대한 연구 : (드라마 '황진이'의 의상을 중심으로)〉 La universidad de Kyunghee, 2007년 pp. 28-29.
  3. 현대 한복의 장식성에 관한 연구 : 1986~1997년을 중심으로 Lee Hyun-sook, La Universidad feminida de Seúl, pp. 96-97. 2005
  4. 당초문을 응용한 한복상의의 자수문양 연구 Yoo Jangmi, 성균관대학교 일반대학원 pp. 84-88

Enllaços externs[modifica]