Vés al contingut

Brodat coreà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un detall colorit de brodat coreà

El brodat coreà és una tècnica artesana d'ornamentació tèxtil, coneguda com a tal a partir de l'època de la dinastia Joseon (1392-1910) de Corea, posterior al segle xiv. Chasu (en alfabet hangul: 자수) és la paraula que s'hi refereix. Hi ha quatre tipus de chasu segons el seu ús: pokshik chasu, kiyong chasu, kamsang chasu i budista chasu.

La paraula chasu es feia servir en la cultura coreana per a referir-se a un tipus de pensament mitjançant el qual es perseguia la bellesa en tots els àmbits de la vida quotidiana.

Història

[modifica]
Dos tigres: significa que el propietari en fou un general amb un rang de segon lloc

Generalment, el brodat oriental té l'origen en la civilització persa, i arribà a la Xina per la Ruta de la Seda i més tard a la península de Corea. En el registre històric Samguk Sagi es recull que la gent de Koguryö (37 aC-668 dC) feia brodats, caracteritzats per estils especials, en seda.[1] L'estil del brodat de Paekche, un dels tres regnes de Corea, amb figures d'herbes i lotus de Nil, va ser molt notable i representatiu, gràcies al comerç massiu d'aquest regne amb alguns regnes xinesos propers a la seva regió.

Després de la unificació dels tres regnes, els governants van tractar de promoure la cultura budista a fi d'integrar els plebeus. Aquest propòsit va continuar al llarg de la dinastia Goryeo (918-1392), quan el nou regne va establir el budisme com a religió estatal amb diverses celebracions cada any. Amb tot, s'incorporen als brodats les figures de crisantems, fulles acolorides, bambú, flors de prunes, etc.[2]

El 1392, es va fundar la dinastia Joseon, que eliminà la influència budista en la societat. El chasu es va expandir àmpliament entre la gent coreana, no sols en la cort. Durant la dinastia Joseon, s'adeqüen habitacions especialment dedicades a les vestidures daurades que utilitzen or i plata.[3]

En la indumentària moderna coreana, el chasu apareix en el hanbok femení, especialment en la màniga de jeogori o en la chima (faldilla).[4]

Referències

[modifica]
  1. Kim won-yong, 《한국미의 탐구》, 열화당, 1978. 51.
  2. Park bong-gwan, 〈전통 의상에 표현된 현대적 감성의 문양에 대한 연구 : (드라마 '황진이'의 의상을 중심으로)〉 La universidad de Kyunghee, 2007년 pp. 28-29.
  3. 현대 한복의 장식성에 관한 연구 : 1986~1997년을 중심으로 Lee Hyun-sook, La Universitat femenina de Seül, pàgs. 96-97. 2005.
  4. 당초문을 응용한 한복상의의 자수문양 연구 Yoo Jangmi, 성균관대학교 일반대학원 pp. 84-88.

Enllaços externs

[modifica]