Brulot

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Brulots de l'Armada Espanyola.

Un brulot (del francès brûlot) és una embarcació carregada de materials explosius, combustibles i inflamables com a pólvora o foc grec, i dotada de ganxos als penols de les seves vergues i del bauprès. Es destinaven a incendiar els bucs de guerra enemics fondejats o a destruir les obres dels ports i els ponts que creuaven els rius.

Algunes vegades hom deixava el brulot abandonat per la corrent o amb l'impuls dels vents adequats, i unes altres vegades s'intentava aproximar-se a l'objectiu durant la nit. Després de quedar ben adherit mitjançant els ganxos d'abordatge, se li calava foc i els tripulants l'abandonaven llançant-lo contra els bucs enemics perquè s'enganxessin a ells i s'incendiessin.

Generalment els cascos de vaixells vells es convertien en brulots.

Va ser important la seva aplicació en el setge d'Anvers (1584–1585)[1] per Alexandre Farnesio, quan l'enginyer Gianibelli els va utilitzar per intentar destruir el pont de barques construït pels espanyols sobre el riu Escalda.

Van ser molt utilitzats als segles XVI i XVII, però el seu origen es remunta a l'Antiguitat clàssica. Hom creu que els tiris van usar aquesta classe d'embarcacions contra Alexandre el Gran i per la flota cartaginesa contra l'armada romana [2]

Referències[modifica]

  1. Diccionari militar. Imprenta de Luis de Palacios, 1863. 
  2. The instructor. La imprenta de Carlos wood, 1836. 

Bibliografia[modifica]

El contingut d'aquest article incorpora material del Volum 9 de l'Enciclopedia Universal Il·lustrada Europeo-Americana (Espasa), amb copyright anterior al 1937, que es troba en el domini públic.