Bruxisme
 Desgast de les dents causat pel contacte de dent amb dent, que sol ser una manifestació de bruxisme.  | |
| Tipus | trastorn del son, hàbit parafuncional i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | odontologia |
| Clínica | |
| Símptomes | atrició dental |
| Classificació | |
| CIM-11 | 7A83 |
| CIM-10 | F45.8 ("tooth grinding") |
| CIM-9 | 306.8 |
| CIAP | P75 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0086397, 0086396 i 0165032 |
| DiseasesDB | 29661 |
| MedlinePlus | 001413 |
| MeSH | D002012 |
| UMLS CUI | C0006325 i C0393774 |
| DOID | DOID:2846 |
El bruxisme és l'hàbit inconscient que comporta un fregament de les dents durant la nit o el dia[1]. Sol ser conseqüència de situacions que requereixen una gran concentració o molta tensió[2] i hi reaccionem de manera inconscient serrant les dents. Les preocupacions, l'estrès, l'ansietat, etc., fan reproduir els moviments del remugar i, quan aquesta acció esdevé molt continuada, les conseqüències acaben apareixent i el deteriorament de les funcions de l'aparell mastegador es fan paleses, espacialment sobre l'articulació que enllaça la mandíbula a l'os del crani (articulació temporomandibular o ATM).[3]
Causes
[modifica]Tret del moment de mastegar o empassar, les dents no haurien d'estar en contacte. Si això succeeix sovint, se sotmet tot l'aparell mastegador a un sobreesforç que, de mica en mica, el va malmetent: els músculs de la cara, els del coll i tots els que envolten els maxil·lars queden contracturats; l'articulació de la mandíbula es desgasta; les dents suporten forces desmesurades[3] i alienes a la seva funció; les genives pateixen per una deficient circulació sanguínia i, conseqüentment, tot el sistema es desequilibra.
La clau per disminuir els efectes d'aquest trastorn neurofisiològic serà el diagnòstic precoç.[1] L'evolució estarà en funció del temps d'instauració de l'hàbit, del desgast dental i dels altres símptomes associats. També, a fi de protegir les dents,[4] l'odontòleg aconsellarà la col·locació d'una fèrula oclusal, sobretot durant la nit.
Aquesta protecció està feta d'acrílic i l'objectiu[4] del seu ús és evitar el desgast de les dents i ajudar a descontracturar la musculatura. Tot i que la fèrula oclusal també pot ser superior, és recomanable que, des del punt de vista de la circulació energètica a través del nostre organisme, es col·loqui a la mandíbula inferior per no interferir en els eixos de les frontisses cranials.
Símptomes principals
[modifica]Si es noten amb insistència tres o més dels símptomes que es detallen seguidament, es pot pensar que se serren les dents més del compte:
- Nota sorolls en obrir i tancar la boca
- Té dolor a la mandíbula o se li eixampla el rostre per un engrandiment dels músculs
- Les dents i les genives s'han tornat més sensibles
- Té desgast de l'esmalt dental i les dents no encaixen correctament com abans
- Acostuma a tenir mal de cap i dolor a les cervicals
- S'aixeca al matí amb malestar o molèsties a la zona bucal
- Li han dit que durant la nit fa sorolls en fregar les dents
- Se li ha trencat alguna dent o queixal o li cauen les fundes i empastaments
- Es mossega la llengua amb freqüència i nota mobilitat a les dents
- Es queixa de mal d'orella o de sorolls al seu interior[5]
Accions per reduir-ho
[modifica]Com a mesura de prevenció seria bo evitar:
- Mastegar xiclets
- Mossegar-se les ungles
- Mastegar per un sol costat
- Avançar la mandíbula inferior endavant
- No reimplantar les dents perdudes
- Males postures de coll i esquena en seure
- Dormir amb coixins inadequats
- Prendre excitants com el cafè o veure programes de televisió violents abans d'anar a dormir
Tanmateix,[6]és fonamental aprendre a desactivar la tensió corporal a través de la pràctica de la relaxació, per retrobar una sana tonificació muscular i psíquica i trobar l'equilibri entre la tensió i la distensió.
Referències
[modifica]- 1 2 Lanier, William L. «An Overview of Transforming Changes at Mayo Clinic Proceedings During 2005». Mayo Clinic Proceedings, 80, 1, 1-2005, p. 20–23. DOI: 10.4065/80.1.20. ISSN: 0025-6196.
- ↑ Rafool, Gordon J. «Causes of Rhabdomyolysis». Mayo Clinic Proceedings, 70, 12, 12-1995, p. 1225. DOI: 10.4065/70.12.1225-a. ISSN: 0025-6196.
- 1 2 Pezel, Theo; Venkatesh, Bharath Ambale; Vasconcellos, Henrique Doria De; Kato, Yoko; Post, Wendy S. «Determinants of left atrioventricular coupling index: The Multi-Ethnic Study of Atherosclerosis (MESA)». Archives of Cardiovascular Diseases, 115, 8-9, 8-2022, p. 414–425. DOI: 10.1016/j.acvd.2022.04.011. ISSN: 1875-2136.
- 1 2 «Empagliflozina per al tractament de la insuficiència cardíaca crònica amb fracció d’ejecció reduïda». Programa d'Harmonització Farmacoterapèutica, 31-07-2023. DOI: 10.62727/dsalut.scs/10024.
- ↑ Pezel, Theo; Venkatesh, Bharath Ambale; Vasconcellos, Henrique Doria De; Kato, Yoko; Post, Wendy S. «Determinants of left atrioventricular coupling index: The Multi-Ethnic Study of Atherosclerosis (MESA)». Archives of Cardiovascular Diseases, 115, 8-9, 8-2022, p. 414–425. DOI: 10.1016/j.acvd.2022.04.011. ISSN: 1875-2136.
- ↑ «MAYO CLINIC-MAYO FOUNDATION COURSES AND MEETINGS». Mayo Clinic Proceedings, 64, 5, 5-1989, p. 598. DOI: 10.1016/s0025-6196(12)65570-0. ISSN: 0025-6196.
Enllaços externs
[modifica]- «Bruxisme». Canal Salut. Generalitat de Catalunya.
