Bulguksa

Infotaula d'edifici Gruta de Seokguram i el temple de Bulguksa
Vista del temple de Bulguksa
Nom en la llengua original	(ko) 불국사
Dades
Tipus	Temple
Part de	Seokguram Grotto and Bulguksa Temple (en)
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Gyeongsangbuk-do (Corea del Sud) i Gyeongju (Corea del Sud)
Localització	Gyeongsangbuk-do Corea del Sud
35° 47′ 24″ N, 129° 19′ 56″ E
Historic sites of South Korea (en)
Data	21 desembre 2009
Identificador	502
Lloc web	bulguksa.or.kr

INTRODUCCIÓ I LOCALITZACIÓ

Bulguksa (불국사) és un temple budista que es troba a Tohamsan (토함산: Muntanya Toham), a Jinhyeong-dong, situat a Gyeongju, a Corea del Sud, on és l'antiga capital del regne de Silla (신라 ).

En aquest complex budista trobem sis tresors nacionals de Corea, entre els que podem destacar les pagodes de pedra de Dabotap i Seokgatap, el el Cheongungyo (pont del Núvol Blau) i dues estàtues de budes de bronze que es troben banyats en or. A més, es van trobar una de les primeres estampes de fusta del món, una versió del sutra Dharani datat entre el 704 i 751 (text budista del qual va ser imprès en rotllo de paper de morera).

El temple és considerat com una obra mestre de l'art budista al Regne de Silla, ja que consta d'aproximadament 1400 anys d'història i és considerat com un important seminari budista arreu del país.

Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1995, juntament amb la Gruta de Seokguram.

HISTÒRIA DEL TEMPLE

Bulguksa va ser construir cap el 528, un any després de que el budisme fos acceptat per la Dinastia Silla (57 - 935) durant el regnat del Rei Beopheung, per tal de satisfer els desitjos de la seva mare Lady Yeongje i la seva dona, la Reina Gi Yun. De manera que va erigir el temple amb el nom Beopryusa o Bulguksa per tal de pregar per la prosperitat i la pau en el seu regnat.

L'any 574, el temple va refer-se per Lady Jiso, la mare del Rei Jinheung, a més, van afegir-se estàtues de Buda Variocana i Buda Amitabha en aquest moment.

Cap el 670, es va construir el Museoljeon i al 681 l'estàtua del Buda Shakyumani.

Al 751, el ministre Kim Daesung va començar la construcció del temple actual. Malgrat això, va morir el 744 i el govern va encarregar-se de complear-lo, d'acord amb el Samguk Yusa (삼국유사), un llibre sobre els records dels Tres Regnes de Corea.

Els terrenys del temple van estar dividits en cinc seccions: el Daeungjeon, el Geungnakjeon, Birojeon, Gwaneumjeon, i el Jiangjun. Va estar en una constant remodelació durant les dinasties Goryeon (고려) i Joseon (조선국), fins que va patir un incendi a mans d'uns pirates japonesos que el van invair durant el que es coneix com guerres de Imjin.

Durant el 1612 i 1700, gran part dels sectors i el disseny originals van ser restaurats.

Després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i la Guerra de Corea (1950-1953), va produir-se una restauració que va abarcar des dels anys 1966 fins el 1973 per ordre del President Park Chung Hee (박정희), de manera que així es va tornar el complex al seu estat original.

ESTRUCTURA DEL TEMPLE

L'entrada al temple, Sokgyemun, té una doble secció amb una escala i un pont que condueix a l’interior del temple. L’escala té una alçada de 33 metres i correspon als 33 esglaons capa a la il·luminació. La part inferior, Cheongungyo (Pont del Núvol Blau) té una llargada de 6,3 metres i disposa de 17 escalons. La part superior, Baegungyo (Pont del Núvol Blanc) té una llargada de 5,4 metres i disposa de 16 esglaons. L’escala condueix a Jahamun (Porta de la Boira Malva).

El complex està compost per dues pagodes (construcción doble que sol ser inusual) l'anomenada Seokgatap (Shakayumi pagoda), una estructura, que té més de 13 segles i es troba conformada per tres pisos i un total de 8,2 metres d’alçada. Està construïda en pedra amb un estil coreà tradicional amb líneas simples i amb mínims detalls (catalogat com el tresor nacional número 20).

La segona pagoda s'anomena Dabotap i disposa d'una alçada total d’uns 10,4 metres i està dedicada a Buda amb la forma de Sutra de lotus, aquesta destaca pel gran complex decoratiu que la conforma. És tan famosa que es pot trobar inclòs a la moneda de 10 wons provienen de Corea del Sud (catalogat com el tresor nacional número 21).

Les residències terrestres i les dues celestes es manifesten a Bulguksa: la terrestre amb el Buda Sakyamuni amb sutra de lotus (Lotus Sutra), la celestial amb el Buda Amitabha (Avatamska Sutra).

El gran temple està centrat en dues corts. Una d’elles es troba centrada en el Daeungjeon (대웅전), el Saló de la Gran Iluminación, el saló principal. Dabotap i Seokgatap estan situades davant d’aquest saló, la sala consagra al Buda Sakyamuni i va ser construïda a l’any 681. L’altre està centrat a Geungnakjeon, la sala del passadís on s’allotja el pont dels set tresors Chilbogyo.

Darrer de la sala principal es troba el Museoljeon (무설전), anomenada també la sala sense paraules, té aquest nom degut a la creença de que les ensenyaments de Buda no es poden aprendre només amb les paraules. Aquest és un dels edificis més antics i complexos que es va construir (probablement) al 670.

El Gwaneumjeon (관음전), conegut com Santuari de Avalokiteshvara, ja que té una imatge de Avalokiteshvara, el Bodhisattva de la perfecta compassió, que es troba en la part superior.  

El Birojeon (비로전), anomenat Saló del Buda Vairocana, es troba sota el Gwaneumjeon (catalogat com tresor nacional número 26) i per últim el Geuknakjeon (극락전), Saló de la Bonaventura Suprema, que està situat a prop del recinte principal i, a més, en el seu interior es troba un Buda de bronze daurat (catalogat com tresor nacional número 27).

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bulguksa