Cándido Orbe y Gaytán de Ayala
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1855 Astigarraga |
| Mort | valor desconegut |
 Alcalde de Sant Sebastià | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Sant Sebastià |
| Ocupació | Militar |
| Partit | Comunió Tradicionalista |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Tercera Guerra Carlina |
| Família | |
| Pare | Juan Nepomuceno de Orbe y Mariaca |
| Germans | José María de Orbe y Gaytán de Ayala |
Cándido Orbe y Gaytán de Ayala (I Comte de Mariaca (Astigarraga, 4 d'abril, 1855 - † Sant Sebastià?, ¿?) va ser un combatent carlí i polític espanyol, fill de Juan Nepomuceno de Orbe y Mariaca i germà de José María de Orbe y Gaytán de Ayala.
Va estudiar amb els jesuïtes al Col·legi de Carrión de los Condes fins que per la supressió de la Companyia va haver de passar a França, on va completar la seva educació i se li va reunir la seva família quan va emigrar a conseqüència de la revolució de 1868. El 1869 li va conferir don Carlos l'ocupació d'alferes de cavalleria, i en aquest any i els següents d'emigració va exercir satisfactòriament importants comissions polítiques.
Nomenat ajudant de camp del general Elío, va entrar amb ell en campanya en 1873. Es va distingir en les operacions contra el guerriller Santa Cruz, del qual va caure presoner, podent escapar gràcies a la seva valentia i seguretat. El 1873 va reemplaçar el seu germà José María en el càrrec d'ajudant de camp del general marquès de Valde-Espina (José María de Orbe y Elío), va trobar-se a l'atac d'Ibero, mereixent la creu vermella del Mèrit Militar; va assistir a la rendició de Las Campanas, a l'atac del fort d'Estella, a les accions d'Allo i Discastillo i al atac i rendició de Viana; va prendre part a la batalla de Montejurra, va assistir al memorable setge de Bilbao, en un dels atacs del qual va ser ferit de gravetat al cap, es va distingir notablement en l'acció de les altures de Santa Marina, en recompensa del qual va ser ascendit a capità de cavalleria (1874).
Va figurar al setge d'Irun, a les accions de la línia d'Oyarzun, i posteriorment a la de la línia de Vera, especialment a la de Sant Marcial. En 1876 va ser nomenat comandant i de tornada a Espanya va contreure matrimoni i va fixar la seva residència a la vila d'Astigarraga, al palau de Murguía, de la qual va ser alcalde diversos anys, deixant grat record del seu govern, i després de Sant Sebastià.
Bibliografia[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Francesc de Paula Oller i Simón, Album de personajes carlistas (1887);
- Antonio Pirala y Criado, Història contemporània. Segona part de la guerra civil. Anals des de 1843 fins a la mort de Don Alfonso XII. Madrid: Felip Rojas, 1892-1906, 6 toms.
- José López Domínguez, San Pedro Abanto y Bilbao (1872/74);
- Antonio Brea, La campaña del Norte de 1873 a 1876 (1897);
- Nicolás María Serrano, Anales de la Guerra Civil, 1868 a 1876, (Madrid, 1875). En col·laboració amb Melchor Pardo;
- Cos de l'Estat Major de l'Exèrcit, Narración militar de la guerra carlista de 1869 a 1876;
- Ramón Fajardo Izquierdo i Tomas de Reina y Reina, La batalla de Lácar;