José María de Orbe y Elío

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé María de Orbe y Elío
Valdespina-magues.jpg
José María de Orbe y Elío, Marqués de Valde-Espina. Dibuix d'Isidoro Magués, 1837 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 setembre 1776 Modifica el valor a Wikidata
Irun (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 setembre 1850 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Bordeus (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsEl Manchuelo de Ermua Modifica el valor a Wikidata
FormacióSeminari de Nobles de Bergara Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar, polític i aristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatFlag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Regne d'Espanya
Escudo de España Carlista con toisón (Carlos VII).svg Pretendent Carles VII
Branca militarEmblem of the Spanish Army.svg Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar4ej.png Mariscal de camp
Conflicteguerra de la Convenció
Guerra del francès
Primera Guerra Carlina
Família
FillsJuan Nepomuceno de Orbe y Mariaca Modifica el valor a Wikidata
PareJosé Joaquín de Orbe y Murguía Modifica el valor a Wikidata

José María de Orbe y Elío (Irun, setembre de 1776 - França, Bordeus, 21 de juliol de 1850), III marquès de Valde-Espina, fou un militar i polític espanyol. Va néixer al Palau d'Arbelaitz, provinent de famílies de la noblesa biscaina i guipuscoana. Va ser combatent en la guerra de la Convenció i en la Guerra del francès, ambdues contra els francesos. El govern liberal el va bandejar per la seva vinculació amb els absolutistes.

Va ser representant del senyoriu de Biscaia en les Corts en diverses ocasions. A la mort de Ferran VII va seguir la causa del pretendent al tron Carles VI, a qui va proclamar en la Diputació Foral de Biscaia. Quan Carles VI va arribar a Espanya després de la seva fugida a Portugal i posterior viatge a Anglaterra, el va nomenar brigadier d'infanteria i membre de la Junta Consultiva. En 1838, poc abans del pacte de Bergara va obtenir el grau de Mariscal de Camp a més de ser nomenat ministre de la Guerra i I duc de la Confianza (gener de 1837-febrer de 1839).[1]

Contrari a la signatura del Conveni de Bergara, va participar en intrigues en favor de la continuació de la guerra i es va veure obligat a exiliar-se a França, on va morir en 1850.

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. José Ramón de Urquijo y Goitia Gobiernos y ministros españoles en la edad contemporánea p. 155

Bibliografia consultada[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iconografía de la Primera Guerra Carlista