Cèntul III de Bigorra
| Nom original | Cèntul |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle XII  |
| Mort | 1178 (Gregorià) |
| Comte de Bigorra | |
| 1163 (Gregorià) – 1178 (Gregorià) ← Beatriu II de Bigorra – Beatriu III de Bigorra → Juntament amb: Bernat IV de Comenge | |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Família | Casa de Marçan |
| Cònjuge | Matella dels Baus |
| Fills | Beatriu III de Bigorra |
| Pares | Pere I de Marsan i Beatriu II de Bigorra |
 | |
Cèntul III (mort en 1178) fou comte de Bigorra de 1163 fins a la seva mort. Era el fill gran de Beatriu II i Pere I i va succeir a la seva mare en Bigorra en la seva mort.
En 1170 es convertí en vassall d'Alfons II d'Aragó a canvi de rebre tota la Val d'Aran. Sota el seu control el moviment comunal es va posar a escombrar Bigorra, però va evitar els enfrontaments violents mitjançant la concessió dels pobles del seu regne de les cartes. La primera patent va ser atorgada a Banhèras de Bigòrra en 1171.
Matrimoni i fills[modifica]
El 1155 es va casar amb Matel·la dels Baus (que fou quan va rebre el feu la Vall d'Aran del rei català), filla de Ramon dels Baus senyor dels Baus i d'Estefania de Gavaldà; Matel·la era vídua de Pere III vescomte Bearn, Gabarret, de Gabardà, i de Brulhès. Cèntul III i Matel·la varen deixar una filla, Estefania, que fou comtessa de Bigorra com Beatriu III que es va casar amb Bernat IV de Comenge; va ser comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marçan, domini que corresponia a Cèntul per herència del seu pare Pere I de Marsan.
Referències[modifica]
- Bisson, T. N. The Medieval Crown of Aragon: A Short History. Oxford: Clarendon Press, 1986. ISBN 0 19 821987 3. Per a Cèntul, veure p. 37.
| Precedit per: Beatriu II
|
Comtat de Bigorra 1163 – 1178
|
Succeït per: Estefania de Bigorra dita Beatriu III |