Pere de Bearn

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pere III de Gabardà i Brulhès)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere de Bearn
Biografia
Naixement 1134
Mort 1153 (Gregorià) (18/19 anys)
Activitat
Ocupació Aristòcrata
Altres
Títol Vescomte
Fills Maria de Bearn
Gastó V de Bearn
Pares Peter II of Gabarret TradueixGuiscarda de Bearn Tradueix
Modifica les dades a Wikidata
Arbre genealògic de Pierre II de Béarn

Pere de Bearn o Pere III de Gabardà i Brulhès[1] fou vescomte de Bearn, d'Auloron, de Gabardà i de Brulhès, de 1134 fins a la seva mort el 1153 o 1154.

Era el fill de Pere II de Gabardà i Brulhes (dit sovint Pere II de Gabarret) i de Guiscarda de Bearn, filla de Gastó IV de Bearn i de Talesa d'Aragó, i va rebre el títol de vescomte després de les morts successives del seu avi Gastó IV (1131) i del seu oncle (germà de la seva mare) Cèntul VI de Bearn (1134). Abans de la seva majoria, la regència va ser exercida per la seva àvia Talesa (almenys fins a 1136), després per la seva mare Guiscarda (fins a 1147).

Casat amb una princesa catalana, va participar en la croada organitzada per Ramon Berenguer IV el 1148. Seguia en això una llarga tradició seguint la qual bearnesos i catalans combatien frec a frec contra els musulmans de l'Àndalus. La campanya va ser un èxit, conquerint Tortosa, Lleida i Fraga. La fortalesa de Fraga era un símbol d'un gran valor per als bearnesos perquè a les seves portes havia mort el vescomte anterior, Cèntul VI. Per aquesta raó, Pere va demanar i va obtenir l'intercanvi del seu títol de Senyor d'Osca contra el de Senyor de Fraga .

Va millorar les carreteres del camí de Santiago, però contràriament al seu avi Gastó IV, va fundar hospitals en les vies que passaven per Roncesvalls, i no aquelles manllevant el coll de Somport, on l'abadia navarresa de Santa Christine du Somport era el principal pas pirinenc per als pelegrins.

La seva última decisió coneguda va ser la creació d'un hospital per a pelegrins a Ordios el 1153. Va morir poc després, deixant dos fills de baixa edat: Gastó i Maria que van ser col·locats sota la responsabilitat de la seva àvia Guiscarda.

Notes[modifica]

  1. Apareix a vegades com Pere II de Bearn, perquè el seu pare, Pere II de Gabardà i Brulhes va estar casat amb Guiscarda de Bearn, regenta de Bearn, però aquest Pere II mai fou vescomte ni regent de Bearn -Pere I- i va morir vers el 1119 o en tot cas abans de 1134 i de 1136 quan la seva esposa, ja vídua, va iniciar la regència

Enllaços externs[modifica]

  • (castellà) Bearn, Auñamendi Entziklopedia

Fonts[modifica]

  • Pierre Tucoo-Chala, 1994, Quand l'Islam était aux portes des Pyrénées, Biarritz ISBN 2-84127-022-X