Ca l'Alemany

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Ruïnes i aqüeducte de Ca l'Alemany
Ca l'Alemany.jpg
Dades bàsiques
Tipus masia
Construït Edifici original s. XV
Reformes s. XVIII
Característiques
Estil Obra popular
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Badalona
Localització Vall de Betlem o de Sant Jeroni, Canyet, Badalona (Barcelonès)

41° 27′ 55″ N, 2° 13′ 35″ E / 41.4653°N,2.22628°E / 41.4653; 2.22628
Bé cultural d'interès local
Ca l'Alemany
Identificador IPAC: 20550
Bé inventariat
Aqüeducte de Ca l'Alemany
Identificador IPAC: 20551
Modifica dades a Wikidata

Ca l'Alemany va ser una antiga masia del barri de Canyet de Badalona (Barcelonès), situada a la vall de Betlem o de Sant Jeroni, a prop del turó de Montigalà, a mig camí entre la ciutat, marcada per la B-20, i el monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Actualment només en resten ruïnes, la part millor conservada de les quals són el safareig del pati i els arcs que l'acompanyen. Tot i el seu estat, actualment està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Una excavació arqueològica va constatar la presència d'una vil·la romana anterior, que hauria deixat pas, posteriorment, a la masia. Malgrat el seu estat, continua sent un element característic del paisatge de la vall de Sant Jeroni.

Masia[modifica | modifica el codi]

La masia original era del segle XV, va tenir reformes i ampliacions posteriors; estava construïda amb tapial i la façana de llevant era de maçoneria. Les llindes i els brancals eren fets de pedra.[1] Actualment les restes de l'edifici principal estan molt degrades i tampoc en resten les cobertes. No obstant això, encara és visible la bassa o safareig quadrat envoltat d'un reduït pati i una galeria d'arcs de mig punt fets amb totxana.[2][3]

Aqüeducte de Ca l'Alemany[modifica | modifica el codi]

Aqüeducte de Ca l'Alemany

Entre la masia i el monestir de Sant Jeroni de la Murtra hi ha l'aqüeducte de ca l'Alemany. Va ser construït probablement al segle XIX o a principis del segle XX. És una estructura feta de pedra de sis arcs realitzats en maó. A través d'una canonada soterrada es transportava l'aigua des la mina de ca l'Alemany fins a una caseta, avui en ruïnes, des d'on es distribuïa a la resta de la masia.[4]

Història[modifica | modifica el codi]

Situada sobre una vil·la romana, excavada inicialment el 1975 per Marta Prevosti i col·laboradors del Museu de Badalona, on es van trobar restes ibèriques i romanes.[5][2] Era un edifici benestant d'època de l'Alt Imperi; constava de nou habitacions, tenia una piscina adossada que contenia restes de pintures amb motius de dofins[2] i unes sales termals. Entre finals del segle II i mitjans del segle III, s'inutilitzen les sales termals i s'instal·la un forn metal·lúrgic, corresponent a la transformació de la part de la vil·la residencial a productiva.[6]

Com en altres casos semblants, la masia es superposarà a la vil·la.[7] Les primeres referències documentals de la masia són de 1300, en què s'esmenta el Mas Carcerenya. El seu nom canviarà segons el propietari; el 1418 és documentada com Mas Nadal de Baix, i des de 1619 com Ca l'Alemany, el qual ha acabat conservant. Va ser propietat d'aquesta darrera família i després va passar als marquesos de Llió, que també eren propietaris de Can Mora. El 1717 va esdevenir una masia senyorial, es va refer i millorar, i se li afegirà la bassa i les glorietes.[1][2]

La masia va quedar abandonada a finals de segle XX. Víctima de diversos actes vandàlics, en primer lloc fou arrasat el seu interior i mobiliari, després fou destruïda la teulada i el sostre s'enfonsà. Poc després l'edifici era cremat totalment i la bodega també en quedava afectada. L'Ajuntament aconseguí salvar únicament una premsa de vi datada de l'any 1830, que fou desmuntada i traslladada al Museu.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ca l'Alemany Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Padrós, Joan Antoni; Lladó, Francesc. «Ca l'Alemany (runes)». Pla especial de protecció del patrimoni. Badalona: Ajuntament de Badalona, octubre 1980. [Consulta: 19 abril 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Ca l'Alemany». Inventari del patrimoni arquitectònic del Parc de la Serralada de Marina. Diputació de Barcelona, octubre 2001.
  3. «Ruïnes de la masia de Ca l'Alemany». Pat.mapa - Arquitectura. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 abril 2014].
  4. «L'aigua i el patrimoni històric industrial a la conca del Besòs». Consorci per a la Defensa de la Conca de Besòs, 2013. [Consulta: 18 març 2015].
  5. Padrós, Joan Antoni; Lladó, Francesc. «Vil·la romana de Ca l'Alemany i el seu entorn». Pla especial de protecció del patrimoni. Badalona: Ajuntament de Badalona, octubre 1980. [Consulta: 19 abril 2014].
  6. García-Entero, Virginia «Las transformaciones de los balnea rurales domésticos durante la antigüedad tardía en Hispania (ss. IV-VI)». CuPAUAM. Universitat Autònoma de Madrid, 31-32, 2005-2006, pàg. 65.
  7. Chavarría Arnau, Alexandra «El món rural al llevant de la Tarraconense durant l'antiguitat tardana». Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Institut d'Estudis Catalans, 10: 1999, 1999, pàg. 27.
  8. Abril, Joan «Montigalà. De la prosperidad del campo a la urbanización y la masificación metropolitana» (en castellà). Alhora, Suplement núm. 8: Montigalà i Sant Crist, 01-12-1994, pàg. 64.