Ca l'Artigues (Av. Onze de Setembre)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | segle xix-XX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Altitud | 429 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Olot (Garrotxa) | |||
| Localització | Av. Onze de Setembre, 2 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 10287 | |||
.jpg)
Ca l'Artigues és una obra d'Olot (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local.
Descripció[modifica]
Casal aïllat, de planta rectangular amb una planta baixa, dos pisos i golfes. Té una teulada rectangular a dues aigües vers les façanes laterals. La part posterior dona a la fàbrica Artigues. La façana és pràcticament simètrica. Els murs estan arrebossats, excepte a les parts inferiors, i els emmarcaments de portes i balcons, recoberts de pedra. Són destacables els forjats, amb delicades composicions a base de volutes, de les baranes dels balcons i les reixes que hi ha a les dues portalades i a la finestra de la planta baixa. A un angle hi ha una petita fornícula amb una imatge coberta per un petit teulat a dos vessants. És molt remarcable el gran penell i parallamps situat al carener de la teulada de gran qualitat: és de ferro forjat i representa un gran estendard decorat amb motius vegetals i volutes.[1]
Sant Maurici[modifica]
Talla de fusta situada a un angle de la casa. El Sant és representat amb vestit curt i botes fins als genolls, a les mans porta els seus atributs, l'espasa i la palma del martiri. Està situat dins una fornícula de rajols amb teulat a dues aigües sostingut per bigues de fusta. L'estat general de conservació de la talla és molt deficient.[1]
Història[modifica]
Durant la segona meitat del segle xix a Olot continuen les vicissituds bèl·liques i polítiques; malgrat tot, a la comarca es va generar un fort nucli industrial que portaran a un creixement de la vila i una notable activitat artística. Culturalment cal remarcar l'aparició de periòdics importants com "El Deber", "El faro de la montaña" o "La aurora olotense"; També aparegué l'Escola pictòrica d'Olot, que suposà l'entroncament de l'art català amb els corrents europeus. És el moment dels grans projectes de la Plaça Clarà i del Passeig de Barcelona. La vila s'amplia pels sectors de l'Horta del Carme i Sant Roc i s'edifica en els carrers de Sant Rafael, Mulleres, al Firal i a la Plaça Palau.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ca l'Artigues». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 setembre 2016].
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ca l'Artigues |