Cairat

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Sostre pintat al castell d'Aberdour (Escòcia), amb cairats vistos.

Un cairat és una biga petita i escairada utilitzada en la construcció tradicional de cases. Els cairats donen suport als cairons i aquestos a les teules (o elements de coberta de funcions similars). Cairat significa "que té caires".

Història[modifica]

Sostre pintat a l'Alcazaba de Màlaga. Vegeu els cairats i encavallades.

Els cairats i els cabirons, en el sentit de bigues petites, han format part de tota mena de construccions. Les cabanes i alguns edificis comunitaris dels víkings, les cabanes típiques de Sibèria (les "isbes"), les construccions de reunió o d'habitatge col·lectiu d'algunes tribus ameríndies, de les illes polinèsies o de certes tribus amazòniques ("bohios"), i moltes altres tenien - i encara tenen- elements resistents iguals o similars als cairats.

En la península Ibèrica i en època medieval hi ha referències nombroses a l'ús de cairats. En la construcció i reparació de cases i catedrals, o com a elements constitutius de bastides.[1] Un cas especial és el dels cairats en els sostres mudèjars.

El "Llibre del mostassaf" de Barcelona (1576-1601) indica les mides i qualitats dels cairats.[2]


En el cas de Catalunya, sensiblement semblant al d'altres territoris europeus i mediterranis, moltes cases de ciutat i rurals empraren cairats en la seva construcció. De forma econòmica (amb cairats vistos i d'acabats poc acurats) o en versió de luxe (amb cairats ben treballats o -fins i tot- tallats, pintats o decorats de maneres diverses).

Alguns sostres modernistes mostren cairats vistos com a elements decoratius a més d'estructurals.

La conservació, restauració i reparació de cases rurals o edificis antics impliquen, en els casos escaïents, un coneixement de les tècniques tradicionals associades amb l'ús dels cairats.[3]

Funció estructural[modifica]

La funció dels cairats és estructural. En una casa acabada el pes del sostre ha de suportar-se mitjançant pilars o murs de càrrega que reposen damunt de fonaments adequats. Un sostre amb estructura de fusta pot adoptar moltes formes. Una solució clàssica (des de les primitives cabanes de troncs fins a molts castells i palaus) és transmetre els esforços provocats pel pes del sostre mitjançant una biga mestra (que reposa en les parets de la casa), bigues auxiliars (recolzades en la biga mestra i les parets) i cairats (que van de biga a biga i de biga a paret en els extrems).

En habitacles de petites dimensions els cairats poden anar de paret a paret. En construccions de grans dimensions, a més d'una biga mestra, hi pot haver encavallades i reforços o elements estructurals complementaris.

Un cairat és una biga de petites dimensions que treballa a flexió.

En alguns països africans les construccions tradicionals de sostres emprant bigues i cairats no són sostenibles. Hi ha diversos projectes que substitueixen la fusta per solucions a base de voltes.[4]

Articles relacionats[modifica]

Referències[modifica]

  1. Maria Eugènia Ripoll Roig. La Seca o Casa de la Moneda de Barcelona: dels precedents al segle XIX. Institut d'Estudis Catalans, 2008, p. 34–. ISBN 9788492583164 [Consulta: 1 novembre 2010]. 
  2. Antònia Maria Perelló Ferrer. L'arquitectura civil del segle XVII a Barcelona. L'Abadia de Montserrat, 1996, p. 358–. ISBN 9788478267644 [Consulta: 1 novembre 2010].  Cairats. Llibre del mostassaf (1576-1601)(català)
  3. Pàgina 161(català)
  4. Substitució de cairats per sostres de volta.(anglès)