Calopteryx haemorrhoidalis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Calopteryx haemorrhoidalis
Mascle
Mascle
Femella
Femella
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Odonata
Subordre: Zygoptera
Família: Calopterygidae
Gènere: Calopteryx
Espècie: C. haemorrhoidalis
Nom binomial
Calopteryx haemorrhoidalis
Van der Linden, 1825

Calopteryx haemorrhoidalis és un odonat zigòpter de la família dels calopterígids.[2]

Distribució[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una espècie de l'oest del Mediterrani: es troba a Portugal, Espanya, França, Itàlia, a nombroses illes del Mediterrani (com Balears, Còrsega, Sardenya i Sicília) i al nord d'Àfrica (nord del Marroc, d'Argèlia i de Tunísia).[1][2] Les tres subespècies descrites es distribueixen:

  • C. h. occasie: costes de França i costa occidental d'Itàlia.
  • C. h. asturica: costes de l'Atlàntic i nord-oest d'Espanya.
  • C. h. haemorrhoidalis: la resta de zones.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Dimorfisme sexual marcat. Els mascles són de color vermell-porpra brillant o de color coure. Es caracteritzen per una taca rosa situada a la part inferior dels últims segments de l'abdomen (d'aquí el nom científic). Gran part de les ales són negres, d'aspecte vellutat. Les femelles són de color més clar, amb cos de verd metàlic a bronze; les ales, marrons, tenen una cinta més fosca a l'extrem. Tenen una llargària, des del cap fins a la punta de l'abdomen, de 45 a 48 mm.[2]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Habita preferentment en rierols d'aigües clares, amb fons pedregosos i de no més d'un metre de fondària, amb vegetació arbòria i arbustiva als marges.[2]

Període de vol[modifica | modifica el codi]

Es pot observar des de l'abril fins al setembre.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Calopteryx haemorrhoidalis» (en anglès). IUCN Red List. Clausnitzer, V. 2009. [Consulta: 21 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Dijsktra, Klaas-Douwe B.; Lewington, Richard. Guía de campo de las libélulas de España y de Europa (en castellà). Omega, 2014. ISBN 978-84-282-1602-9. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]