Odonat

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaOdonat
Odonata
Orthetrum cancellatum.jpg
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Subregne Bilateria
Fílum Arthropoda
Classe Insecta
Superordre Odonatoptera
Ordre Odonata
Fabricius, 1793
Subordres
Modifica dades a Wikidata

Els odonats (Odonata) o libèl·lules[1] són un ordre d'insectes coneguts popularment com a espiadimonis,[2] cavallets,[3] cavallets del dimoni,[3] estiracabells,[4] senyoretes,[5] parots,[3] parotets,[3] segons les contrades, per a més variants vegeu èsnid.

Estan proveïts d'ales generalment molt grosses, membranoses, transparents i amb nervació reticulada. Aquestes poden ser de la mateixa forma i mida o bé desiguals. Comprèn els subordres anisozigòpters, zigòpters i anisòpters, i tots presenten cap eixamplat, antenes curtes i filiformes, tars de tres artells, aparell bucal mastegador i abdomen molt allargat i estret. Els seus ulls són extraordinàriament grans i sortints, i són els més perfectes d'entre els insectes.

Viuen en aigües continentals i respiren per mitjà de brànquies traqueals i anals. Els adults, d'hàbits diürns i depredadors, volen arran de l'aigua, però les espècies majors (anisòpters) es poden allunyar molt del lloc d'origen.

Tenen una metamorfosi incompleta i les seves larves són aquàtiques i depredadores.

Llista d'espècies de libèl·lules de Catalunya[6][modifica]

Zygoptera[modifica]

Calopterígids (Calopterygidae)[modifica]

Lèstids (Lestidae)[modifica]

Cenagriònids (Coenagrionidae)[modifica]

Platicnèmids (Platycnemididae)[modifica]

Anisoptera[modifica]

Èsnids (Aeshnidae)[modifica]

Gòmfids (Gomphidae)[modifica]

Cordulegàstrids (Cordulegastridae)[modifica]

Cordúlids (Corduliidae)[modifica]

Macròmids (Macromiidae)[modifica]

Libel·lúlids (Libellulidae)[modifica]

Referències[modifica]

  1. «libèl·lula». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «espiadimonis». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Diccionari Normatiu Valencià [Consulta: 7 agost 2014]. 
  4. «estiracabells». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. http://blocs.mesvilaweb.cat/xaviermanuel/?p=267058
  6. Martín, R.; Maynou, X.; Lockwood, M.; Luque, P.; Garrigós, B.; Vilasís, D.; Escolà, J.; Garcia-Moreno, J.; Oliver, X.; Batlle, R.; Palet, J.; Sesma, J.M.; Rodríguez, M.; Müller, P. & Pilella, Ll.. Les libèl·lules de Catalunya (en català). 1a. Figueres: Brau Edicions, Juny 2016, p. 208. ISBN 978-84-15885-46-7. 

Enllaços externs[modifica]