Cambiemos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCambiemos
Dades
Tipuscoalició política Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaNeoliberalisme
Antikirchnerisme
Alineació políticaCentredreta
País d'origenArgentina
Història
Creació2015
Data de dissolució o abolició2019 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perJuntos por el Cambio
Governança corporativa
Seu
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Cambiemos (en català, Canviem) va ser una coalició política nacional de l'Argentina inscrita el 2015 per competir a les eleccions nacionals que es van realitzar aquell any, a partir de l'acord establert entre la Coalició Cívica ARI, Proposta Republicana, la Unió Cívica Radical i altres forces polítiques. Tenia com a candidat presidencial a Mauricio Macri, el qual va guanyar les eleccions i va ser nomenat president de la Nació el 10 de desembre del 2015.

L'any 2019, els partits integrants de Cambiemos, van inscriure una nova coalició electoral, anomenada Juntos por el Cambio, incloent-hi un sector del peronisme, representat pel cap de la bancada justicialista al Senat, Miguel Ángel Pichetto, que va ser presentat per l'aliança com a candidat a vicepresident de la Nació, acompanyant Mauricio Macri.[1]

Ideologia[modifica]

En els mitjans de premsa internacionals, Cambiemos és generalment descrita com una formació política «conservadora». Així ho han fet EMOL de Xile,[2] el New York Times dels Estats Units,[3] BBC News del Regne Unit,[4] Pravda.ru de Rússia,[5] RT de Rússia,[6] el diari El País de Colòmbia,[7] o <i id="mwOg">El Universal</i> de Mèxic.[8]

Majoritàriament se la considera una coalició neoliberal que opera sota la ortodòxia econòmica.[9][10][11]

En mitjans de comunicació i polítics de l'Argentina, l'aliança és catalogada dins de diversos espectres, com a "conservadora", segons el radical i kirchnerista Leopoldo Moreau,[12][13][14] i com de "centre, liberal desenvolupista", pel periodista del diari La Nación Luis Gregorich.[15]

També ha estat descrita, en menor mesura, com d'extrema dreta.[16][17][18]

Alguns analistes internacionals la descriuen com populisme de dreta.[19][20][21]

Partits integrants a nivell nacional[modifica]

Partit President Diputats Senadors
Proposta Republicana Humberto Schiavoni[22] 55 9
Unió Cívica Radical Alfredo Cornejo[23] 44 13
Coalició Cívica ARI Maricel Etchecoin Moro[24] 10 0
Partit Demòcrata Progressista Ana Isabel Copes[25] 0 0
Partit Conservador Popular Marco Aurelio Michelli[26] 0 0
Partit FE Jorge Pirotta[27] 0 0

Referències[modifica]

  1. «La coalición oficialista tiene nuevo nombre: Juntos por el cambio». La Nación, 12-06-2019. Arxivat de l'original el 13 de juny de 2019.
  2. «Primarias en Argentina: Kirchnerista Scioli aventaja a conservador Macri según sondeos a boca de urna». EMOL, 09-08-2015.
  3. Romero, Siomon. «Is Leftist Era Fading in Latin America? Ask Colombia and Brazil». New York Times, 03-10-2016.
  4. Robert Plummer «Argentina presidential election poses economic choice» (en anglès). BBC News, 28-09-2015 [Consulta: 22 novembre 2015].
  5. Lyuba Lulko «Cristina Kirchner wins battle for Argentina» (en anglès). Pravda.ru, 12-08-2015 [Consulta: 22 novembre 2015].
  6. «Fin de una época: Mauricio Macri gana las presidenciales en Argentina». RT, 22-11-2015.
  7. «Conservador Macri es el nuevo presidente de Argentina». El País, 22-11-2015. Arxivat de l'original el 11 de febrer de 2017. [Consulta: 9 febrer 2017].
  8. «Coalición de Macri dice que segunda vuelta es irreversible en Argentina». El Universal, 25-10-2015. Arxivat de l'original el 11 de febrer de 2017. [Consulta: 9 febrer 2017].
  9. Hugh Bronstein. «Argentine austerity protests mount over Macri's IMF-backed measures» (en anglès), 12-09-2018.
  10. Agustino Fontevecchia. «Argentina's Chairman Macri And The Austrian Dilemma» (en anglès), 24-07-2018.
  11. «Argentina’s President Macri Withdraws Neoliberal Reforms Due to Massive» (en anglès), 05-02-2018.
  12. Luis Bruschtein «Cambiemos el cambio». Página 12, 13-06-2015 [Consulta: 22 novembre 2015].
  13. «"Sanz puso de rodillas al radicalismo frente al conservadurismo", dice Moreau». ImpulsoBaires, 13-08-2015. [Consulta: 22 novembre 2015].
  14. Mengjiao Liu «Argentina's Macri celebrates victory in presidential election» (en anglès). Xinhua, 23-11-2015 [Consulta: 28 gener 2016].
  15. Luis Gregorich. «Macri, ante el desafío de salir del corto plazo», 16-03-2016. Arxivat de l'original el 19 de març de 2016.
  16. .
  17. . «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-11-01. [Consulta: 19 juny 2020].
  18. .
  19. «Repercusiones del triunfo de Macri en el contexto latinoamericano». QuatroTV, 25-11-2015. [Consulta: 10 març 2016].
  20. Almeyra, Guillermo. «Argentina: del centroderecha a la derecha». Jornada, 29-11-2015. [Consulta: 10 març 2016].
  21. Chacón, Pablo E. «El populismo de derecha no logra hacer pie en Buenos Aires». Terra, 11-08-2008. Arxivat de l'original el 11 de març de 2016.
  22. «PRO-PROPUESTA REPUBLICANA ORDEN NACIONAL». Poder Judicial de la Nación.
  23. «UNION CIVICA RADICAL -ON-». Poder Judicial de la Nación.
  24. «COALICIÓN CIVICA - AFIRMACION PARA UNA REPUBLICA IGUALITARIA ARI-ON». Poder Judicial de la Nación.
  25. «PARTIDO DEMOCRATA PROGRESISTA -ON-». Poder Judicial de la Nación.
  26. «PARTIDO CONSERVADOR POPULAR -ON-». Poder Judicial de la Nación.
  27. «Tras la muerte de Venegas, conforman el nuevo Concejo del Partido Fe», 11-11-2017.