Campanulàcies
Campanulaceae  | |
|---|---|
 Repunxó fals | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | baia i pixidi |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Campanulaceae Juss., 1789 |
| Tipus taxonòmic | Campanula |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Sinònims | Lobeliaceae
|
Les campanulàcies (Campanulaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les asterals (Asterales),[1] dins del clade de les campanúlides, un subclade de les astèrides.[2] Conté 94 gèneres[3] que agrupen més de 2.400 espècies.
Distribució[modifica]
Aquesta família és cosmopolita,[4] està representada arreu del món, però es concentra a l'hemisferi nord. A l'hemisferi sud, Sud-àfrica té una rica varietat de membres d'aquesta família. Per contra, no es fan gens al Sàhara, l'Antàrtida i el nord de Groenlàndia.[5][6]
Descripció[modifica]
Acostumen a ser plantes herbàcies però també poden ser arbusts o arbres.[7] Les fulles d'aquestes espècies apareixen sovint de forma alternada en la tija, molt rarament en forma oposada. Les flors són hermafrodites, acampanades, amb una corol·la estreta i amb petits lòbuls; les flors són sovint de color blau. Els fruits acostumen a ser en forma de baia, si bé de vegades apareixen en forma de càpsula.[8][9]
Taxonomia[modifica]
Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789 a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836).[10][11]
Subfamílies[modifica]
Dins d'aquesta família es reconeixen les 5 subfamílies següents:[4]
- Cyphioideae Schönland
- Campanuloideae Burnett
- Lobelioideae Burnett
- Cyphocarpoideae M.H.G.Gust.
- Nemacladoideae M.H.G.Gust.
Gèneres[modifica]
Dins d'aquesta família es reconeixen els 94 gèneres següents:[3]
- Adenophora Fisch.
- Asyneuma Griseb. & Schenk
- Berenice Tul.
- Brighamia A.Gray
- Burmeistera H.Karst. & Triana
- Campanula L.
- Campanulastrum Small
- Canarina L.
- Centropogon C.Presl
- Clermontia Gaudich.
- Codonopsis Wall.
- Craterocapsa Hilliard & B.L.Burtt
- Cryptocodon Fed.
- Cyananthus Wall. ex Benth.
- Cyanea Gaudich.
- Cyclocodon Griff. ex Hook.f. & Thomson
- Cylindrocarpa Regel
- Cyphia P.J.Bergius
- Cyphocarpus Miers
- Delissea Gaudich.
- Dialypetalum Benth.
- Diastatea Scheidw.
- Dielsantha E.Wimm.
- Downingia Torr.
- Eastwoodiella Morin
- Echinocodon D.Y.Hong
- Edraianthus A.DC.
- Favratia Feer
- Feeria Buser
- Githopsis Nutt.
- Grammatotheca C.Presl
- Gunillaea Thulin
- Hanabusaya Nakai
- Heterochaenia A.DC.
- Heterocodon Nutt.
- Heterotoma Zucc.
- Himalacodon D.Y.Hong & Qiang Wang
- Hippobroma G.Don
- Homocodon D.Y.Hong
- Howellia A.Gray
- Isotoma (R.Br.) Lindl.
- Jasione L.
- Kericodon Cupido
- Legenere McVaugh
- Legousia Durande
- Lithotoma E.B.Knox
- Lobelia Plum. ex L.
- Lysipomia Kunth
- Melanocalyx (Fed.) Morin
- Merciera A.DC.
- Michauxia L'Hér.
- Microcodon A.DC.
- Monopsis Salisb.
- Muehlbergella Feer
- Musschia Dumort.
- Namacodon Thulin
- Nemacladus Nutt.
- Nesocodon Thulin
- Ostrowskia Regel
- Palmerella A.Gray
- Palustricodon Morin
- Pankycodon D.Y.Hong & X.T.Ma
- Peracarpa Hook.f. & Thomson
- Petromarula Vent. ex R.Hedw.
- Physoplexis Schur
- Phyteuma L.
- Platycodon A.DC.
- Poolea Morin
- Porterella Torr.
- Prismatocarpus L'Hér.
- Protocodon Morin
- Pseudocodon D.Y.Hong & H.Sun
- Pseudonemacladus McVaugh
- Ravenella Morin
- Rhigiophyllum Hochst.
- Roella L.
- Rotanthella Morin
- Ruthiella Steenis
- Sclerotheca A.DC.
- Sergia Fed.
- Siphocampylus Pohl
- Siphocodon Turcz.
- Smithiastrum Morin
- Solenopsis C.Presl
- Theilera E.Phillips
- Trachelium Tourn. ex L.
- Treichelia Vatke
- Trematolobelia Zahlbr. ex Rock
- Triodanis Raf.
- Unigenes E.Wimm.
- Wahlenbergia Schrad. ex Roth
- Wimmeranthus Rzed.
- Wimmerella Serra, M.B.Crespo & Lammers
- Zeugandra P.H.Davis
Sinònims[modifica]
Els següent nom científic és un sinònim heterotípic de Campanulaceae:[3]
- Lobeliaceae Juss.
Referències[modifica]
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 20.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Campanulaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 21 octubre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 «CAMPANULACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, juliol 2017. [Consulta: 21 octubre 2023].
- ↑ Sharma. Plant Taxonomy 2E (en anglès). Tata McGraw-Hill Education, 2009, p. 362. ISBN 978-0-07-014159-9.
- ↑ «Campanulaceae». catalogueoflife.org. [Consulta: 9 abril 2022].
- ↑ «Campanulaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 21 octubre 2023].
- ↑ «campanulàcies». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 abril 2022].
- ↑ Roquet, Cristina; Sáez, Llorenç; José Aldasoro, Juan; Susanna, Alfonso; Luisa Alarcón, María «Natural Delineation, Molecular Phylogeny and Floral Evolution in Campanula». Systematic Botany, 33, 1, 01-03-2008, pàg. 203–217. DOI: 10.1600/036364408783887465.
- ↑ «Campanulaceae Juss.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 21 octubre 2023].
- ↑ Jussieu, 1789, p. 163.
