El Campionat dels Països Baixos de motocròs, regulat per la federació neerlandesa de motociclisme (KNMV, Koninklijke Nederlandse Motorrijders Vereniging), és la màxima competició de motocròs que es disputa als Països Baixos. Es tracta d'un dels campionats en vigor d'aquesta disciplina més antics, i juntament amb el de Bèlgica ha estat sempre un dels més prestigiosos del món, atraient participants vinguts dels cinc continents. Fins a l'edició del 2015, el campionat s'anomenà oficialment Open Nederlands Kampioenschap (abreujat ONK) i a partir del 2016 se li canvià el nom per l'actual, Dutch Masters of Motocross ("campions neerlandesos de motocròs"), abreujat DMoMX.
El Benelux i nord de França ha estat històricament la zona on hi ha hagut més afició al motocròs i d'on han sorgit els millors pilots, en part pel fet que fou per aquí per on penetrà al continent europeu aquest esport, inventat al Regne Unit l'any 1924.[1] D'altra banda, atès que el Benelux es troba a l'epicentre dels principals països organitzadors de Grans Premis, i que la zona disposa de molts circuits de primera línia –on s'organitzen curses contínuament–, el resultat és que molts pilots d'alt nivell vinguts d'arreu del món s'hi estableixen permanentment. Si el rovell de l'ou de tota aquesta zona ha estat sempre Bèlgica, cal dir que els Països Baixos no s'han quedat enrere: a banda de celebrar-s'hi curses internacionals de referència (com ara el Motocross der Azen), són molts els pilots neerlandesos que han triomfat internacionalment, des de Gerrit Wolsink i Kees van der Ven fins als Campions del món John van den Berk, Dave Strijbos o Pedro Tragter. Darrerament, el campió neerlandès més reeixit a escala internacional és Jeffrey Herlings.
Durant la dècada de 1990, el campionat dels Països Baixos deixà de ser estrictament estatal i esdevingué internacional,[2] permetent que qualsevol participant en pogués guanyar el títol independentment de la seva nacionalitat (la qual cosa hi va atraure encara més participants estrangers). Al llarg dels anys, el campionat ha anat variant també de cilindrades (categories) fins a arribar a la fórmula de 3 categories estrenada el 2005, idèntica a la instaurada per la FIM un any abans:
- MX1 (motors de dos temps de 250 cc i motors de quatre temps de 450 cc)
- MX2 (motors de dos temps de 125 cc i motors de quatre temps de 250 cc)
- MX3 (motors de dos temps de 250 a 500 cc i motors de quatre temps de 450 a 650 cc)
Aquesta estructura es mantingué fins al 2015. A partir del 2016, amb la redefinició del campionat com a "Dutch Masters of Motocross" (DMoMX), les categories es tornaren a canviar i quedaren definides de nou en el clàssic sistema de cilindrades. Des d'aleshores i fins a l'actualitat, el DMoMX es disputa en 1uatre categories o cilindrades:
- 85cc (motors de fins a 85 cc, per als més joves)
- 125cc (motors de fins a 125 cc, per a pilots júnior)
- 250cc (motors de fins a 250 cc)
- 500cc (motors de fins a 500 cc)
Tradicionalment, la final del DMoMX se celebra sempre al circuit de Zwarte Cross, a Lichtenvoorde.[3]
Font:[2][4]
- ↑ Quan es coneix, s'indica entre parèntesis l'equip per al qual corria el pilot durant la temporada en qüestió.
- A 15 de desembre de 2023
- A 15 de desembre de 2023
| Campió
|
Títols
|
| Kees van de Ven |
10 (4 x 500cc, 6 x 250cc)
|
| Gerrit Wolsink |
8 (8 x 500cc)
|
| Gerard Rond |
8 (3 x 500cc, 3 x 250cc, 1 x 125cc, 1 x 50cc)
|
| Jeffrey Herlings |
7 (3 x 500cc, 1 x 250 cc, 3 x MX2)
|
| Gert Jan van Doorn |
7 (6 x 250cc, 1 x 125cc)
|
| Dinand Zijlstra |
7 (5 x 125cc, 2 x 50cc)
|
| Broer Dirkx |
6 (6 x 500cc)
|
| Pedro Tragter |
6 (2 x Open, 1 x 250cc, 3 x 125cc)
|
| Hennie Rietman |
5 (5 x 500cc)
|
| Carlo Hulsen |
5 (5 x 500cc)
|
| Erik Davids |
5 (1 x MX1, 4 x 4T)
|
| Stef van de Sluis |
5 (3 x 250cc, 2 x 50cc)
|
| Marcel van de Berg |
5 (5 x 4T)
|
| Erik Eggens |
5 (5 x 125cc)
|
| Marc de Reuver |
4 (1 x MX1, 1 x MX2, 2 x 125cc)
|
| Leon Giesbers |
4 (3 x Open, 1 x 125cc)
|
| Frans Sigmans[t 1] |
4 (1 x 500cc, 2 x 250cc, 1 x 4T)
|
- ↑ Frans Sigmans va guanyar també el títol de 50cc júnior l'any 1964.
Font:[2]
- A 1 de gener de 2013
- ↑ «The History of Motocross: Part One. The birth of motocross: 1924 through 1939» (en anglès). motorcyclemuseum.org. [Consulta: 14 octubre 2009].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Nationale kampioenen motocross» (en neerlandès). karuco-moto.nl, 2012. Arxivat de l'original el 7 de novembre 2013. [Consulta: 2 febrer 2013].
- ↑ «Dutch Masters of Motocross» (en neerlandès). KNMV.
- ↑ «Fiches-Pilotes» (en francès). memotocross.fr. [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Hans Berendsen stelt MX3-crosstitel veilig» (en neerlandès). De Gelderlander, 05-10-2009.
- ↑ «Eijsink tweede in eindklassement MX3» (en neerlandès). RTV Oost, 02-10-2011.
- ↑ Van De Donk, Roger. «Maikel Swanenberg Nederlands kampioen 2013» (en neerlandès). RD-MX Movies, 08-10-2013. Arxivat de l'original el 2020-11-07. [Consulta: 27 desembre 2021].
- ↑ «Damon Graulus pakt ONK MX2 titel» (en neerlandès). mXmag, 11-10-2015.
- ↑ «Terugblik op de Zwarte cross» (en neerlandès). KNMV, 19-07-2017.
- ↑ «DMoMX 2018: Herlings en Geerts pakken de titels» (en neerlandès). DMoMX, 15-07-2018.
- ↑ «Coldenhoff en Van de Moosdijk winnen Zwarte Cross, titels voor Jasikonis en Jacob» (en neerlandès). DMoMX.
- ↑ «Geen Dutch Masters of Motocross in 2020: Op naar 2021» (en neerlandès). DMoMX.
- ↑ «Geen Dutch Masters of Motocross in 2021: Op naar 2022» (en neerlandès). DMoMX.
Principals campionats estatals de motocròs |
|---|
| Europa | |
|---|
| Amèrica | |
|---|
| Àsia | |
|---|
| Oceania | |
|---|
Països Baixos
Grant Langston
Antti Pyrhonen
Ben Townley
Emil Jönrup (KTM)
Jago Geerts (KTM)
Evgeny Bobryshev
Mikkel Haarup (Hva.)
Henry Jacobi
Arminas Jasikonis
Janis Reišulis (KTM)
Ben Watson
Alemanya: Motocròs · Sidecarcross · 
Alemanya Oriental · 
Andorra · 
Bèlgica: Motocròs · Sidecarcross · 
Britànic: Motocròs · Sidecarcross · 
Espanya: Motocròs · Femení · Supercross · FMX · 
Finlàndia · 
França: Motocròs · Sidecarcross · 
Itàlia · 
Països Baixos: Motocròs · Sidecarcross · 
Suècia: Motocròs · Sidecarcross · 
Txecoslovàquia · 
URSS
