És una casa pairal emplaçada damunt d'un pla i orientada a migdia; consta de planta baixa, pis i golfes. Destaca l'extraordinària longitud de la façana. El 1768 es reformà aquesta casa i perdé el seu aspecte primitiu. La façana principal està formada per dues entrades adovellades, i per set balcons setcentistes amb barana de ferro forjat, la qual es recolza sobre cinc volutes; el seu paviment és de ceràmica vidriada. Les golfes s'obren a l'exterior per una galeria de dotze arcs de mig punt i dos més a major distància. A la part posterior hi ha un altre accés, alçat del nivell del sòl, amb escala de barana de ferro forjat.
No hi ha data precisa de la construcció d'aquesta casa, però possiblement fou edificada a l'entorn del s. XV. L'any 1630, Antoni Matheu, hereu d'aquest mas, va vendre la propietat a Jaume Cortada, baró de Maldà, i des de les aleshores fou coneguda com a Can Cortada. Posteriorment, el 1768, Rafael d'Amat i de Cortada, IV baró de Maldà, transformà aquesta casa tot donant-li l'aspecte actual. L'any 1939 moriria la baronessa de Maldà, i passà la finca al seu fill, Joaquim de Vilallonga, comte de Sant Miquel de Castellà. Un any després, aquest en restaurà l'interior i esdevingué una gran mansió senyorial.
«Can Cortada». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r maig 2012].
