Canó sense retrocés M67
Canó sense retrocés M67 operat per soldats estatunidencs | |
Tipus | 90 mm recoilless rifle (en) |
---|---|
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Història de servei | |
En servei | Des de inici dècada de 1960 a 1975, 2011 fins a l'actualitat |
Guerres | Guerra Civil del Salvador, invasió de Grenada de 1983 i Guerra del Vietnam |
Història de producció | |
Fabricant | Watervliet Arsenal (en) |
Especificacions | |
Pes | 17 kg |
Longitud | 134,6 cm |
Calibre | 90 mm |
Retrocés | sense retrocés |
Velocitat de la bala | 213 m/s |
Abast màxim | 2.100 m |
El canó sense retrocés M67 és un model d'artilleria lleugera sense retrocés dissenyat als Estats Units d'Amèrica com a canó antitanc portàtil.[1] També podia ser utilitzat en un rol antipersonal utilitzant un munició específica (M590). Aquesta arma estava dissenyada per a ser disparada principalment recolzada a terra amb un bípede integrat però també es podia disparar des de l'espatlla.
Història i ús
[modifica]Va ser introduïda a inicis de la dècada de 1960 a l'Exèrcit i el Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica. Va ser emprada a la Guerra del Vietnam conjuntament amb el canó sense retrocés M40, de 105 mm de calibr ei molt més gran i pesat.[2]
L'M67 va demostrar ser una arma fiable i efectiva tot i ser utilitzada principalment contra personal enemic i defense estàtiques en comptes de contra blindats enemics. Tot i la seva efectivitat en aquests rols els militars van criticar durament el seu gran pes i la gran flamarada que provocava en disparar al seu darrere, dificultant-ne el seu ús ofensiu.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- (JIW) Hogg, Ian. Jane's Infantry Weapons 1984–85, London: Jane's Publishing Company Ltd., 1984.