Can Basté

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Can Basté
Can Baste 1 - Barcelona (Catalonia)-08019.2884.jpg
Dades
Tipus masia
Característica
Estil arquitectònic Neoclassicisme
Ubicació geogràfica
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització ptge. Fabra i Puig, 274-276 - c. Pere d'Artés, 5. Barcelona
41° 25′ 50″ N, 2° 10′ 23″ E / 41.430513°N,2.173066°E / 41.430513; 2.173066Coord.: 41° 25′ 50″ N, 2° 10′ 23″ E / 41.430513°N,2.173066°E / 41.430513; 2.173066
BCIL
Identificador IPAC: 30282
Modifica les dades a Wikidata

Can Basté és un edifici del districte de Nou Barris de Barcelona protegit com a bé cultural d'interès local.

Descripció[modifica]

És una casa situada a prop de la plaça Virrei Amat i de l'antiga església de Santa Eulàlia de Vilapicina. L'edifici està bastit a quatre vents, amb façana principal al passeig de Fabra i Puig. La façana està esgrafiada i amb porta principal d'arc de mig punt dovellada.[1]

Història[modifica]

Està edificada sobre una torre medieval. Anteriorment havia estat del noble Ramon de Sagarriga, baró de Creixell. A finals del segle xviii era coneguda com a Can Nadal, nom del seu propietari, Antoni Nadal. A les darreries del segle xix era propietat de Pere Pous i Bases. A principis del segle xx era dels Marés, amos de Can Carabassa, del barri d'Horta. Després passà als Fargas, de Sant Andreu de Palomar, fins que l'any 1955 es traslladaren a Can Fargas, a Horta. La casa passà als Rocafort i posteriorment fou adquirida per l'ajuntament de Barcelona.[1]

Mossen Clapés va esmentar l'existència de restes d'època romana en un document de 1896.[2] Les obres de rehabilitació de la masia de Can Basté, per tal de fer un nou ús com a centre cívic, motivaren un seguiment arqueològic de les obres per tal de prevenir possibles troballes provocades pels rebaixos i suport de les noves fonamentacions. Es van fer intervencions arqueològiques del maig al juliol de 1991. Una primera prospecció dels voltants de l'edifici en fer les noves fonamentacions va permetre recollir ceràmiques romanes i dels segles XVII i XVIII. Tot i així, no va aparèixer cap estructura romana relacionable amb les restes de la vil·la romana situada sota l'església de Santa Eulàlia de Vilapicina. D'època medieval es documentaren ceràmiques decorades en verd i morat i, possiblement atribuïble a aquest moment, una sitja davant l'entrada a la masia, amb boca quadrada d'obra, planta ovoide i fons pla amortitzada pel paviment de la masia del segle xviii. També es va trobar un mur de cronologia indeterminada en la paret de la sitja a 2,40 m. del paviment de la masia.[2]

Finalment, es recolliren materials arqueològics dels farciments dels carcanyols de les voltes. Bàsicament consistien en fragments de morter, ceràmica de cuina i àmfora romana, fragments de ceràmica decorada en verd i morat, algun reflex metàl·lic i força bols de blaves catalanes i terrissa comuna.[2]

Can Basté es feia servir de magatzem i estava molt malmès, fins que l'any 1995 finalitzaren les obres de rehabilitació. Llavors va esdevenir el Centre Cívic de Nou Barris.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Cal Basté». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 abril 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Intervenció: Can Basté». Carta Arqueològica de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 1r octubre 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Basté Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Can Basté». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.