Can Carabassa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Can Carabassa
Can Carabassa - Barcelona (Catalonia)-08019-2814.jpg
Dades
Tipus masia
Característiques
Estil arquitectònic Neoclàssic
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
ProvínciaBarcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteHorta-Guinardó
Localització C/ Peris Mencheta, 26-46 - c/ Torrent Carabassa - c/ Marquès de Foronda, 2-8 i 26 - c/ Torrent del Carmel, 1-11 - c/ Llobregós, 29-49. Barcelona
41° 25′ 36″ N, 2° 09′ 45″ E / 41.426596°N,2.162552°E / 41.426596; 2.162552Coord.: 41° 25′ 36″ N, 2° 09′ 45″ E / 41.426596°N,2.162552°E / 41.426596; 2.162552
BCIL
Identificador IPAC: 30237
Modifica les dades a Wikidata

Can Carabassa és un monument protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Barcelona.

Descripció[modifica]

Situat al districte d'Horta-Guinardó, aquest edifici d'aspecte senyorial té tres cossos -amb un de central, més alts amb dues façanes semblants-, i porxos laterals a la primera planta i quatre grans columnes a cada façana.

Actualment està envoltat per les pistes esportives del col·legi propietari de la finca i alguna zona enjardinada.

A l'abric d'aquesta antiga construcció, on hi havia hagut els jardins i les terres de conreu, hom ha edificat un modern edifici destinat a escoles. L'edifici que comentem ha estat habilitat per a la biblioteca.

Està en bon estat de conservació.

Història[modifica]

D'aquesta masia se'n tenen notícies documentades l'any 1655, el propietari de la qual es deia Nicolàs de Melgar. L'any 1709 passa a mans de Francesc Folch i en casar-se una néta seva amb Josep Ignasi Carabassa, la casa pren el nom que porta.

El 1798 comencen les obres que transformen l'antiga masia en torre i residència. Les terres de conreu, a bastament regades pel torrent de Carabassas que les travessa, es dediquen principalment a la vinya.

L'any 1803, els Carabassa venen la finca a Josep Anton de Gispert i Angirot, i a la mort d'aquest, els hereus la venen a Climent Guix i Borràs.

El 1909 la comprà Carles Marés i Robert, enriquit a Amèrica, la restaurà novament donant-li l'aspecte actual de palauet d'estil neoclàssic, molt del gust del temps i de la classe social del propietari. La finca tenia terres agrícoles dedicades bàsicament a la vinya. Tenien cup, bótes i trull. A més disposaven de totes les facilitats de regatge amb aigua abundant. La terra era treballada per masovers.

Fins al 1954 hi van residir els fills de Carles Marés, (Joaquim Pere Marés va ser el cèlebre violinista). A partir d'aleshores la finca va ser venuda a l'orde religiós dels germans de la Sagrada Família que hi van establir un col·legi. Amb els anys s'ha anat ampliant el centre escolar i han desaparegut gran part dels seus jardins, el torrent i les casetes de pagès. Ara és propietat de la Congregació dels Germans de la Sagrada Família, que la dediquen al Col·legi.[1]

Referències[modifica]

  • «Can Carabassa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 abril 2012].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Carabassa Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Can Carabassa». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.