Can Bolíbar
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa | |||
| Construcció | segle XX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 441 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Olot (Garrotxa) | |||
| Localització | Passeig de Sant Roc, 1, Olot | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 10272 | |||
_1.jpg)
Can Bolíbar és un edifici d'Olot protegit com a bé cultural d'interès local.
_3.jpg)
És un gran casal de planta rectangular amb teulat a dues aigües vers les façanes principals i amplis voladissos sostinguts per bigues de fusta. La casa disposa de baixos, planta noble i dos pisos superiors. L'origen d'aquesta edificació és al segle xix, tot i que fou totalment remodelada l'any 1933. Els murs varen ser estucats i s'hi poden veure les dates (1833-1933) i un rellotge de sol fet amb estuc. Les obertures, excepte una galeria coberta del segon pis, són rectangulars i emmarcades amb pedra.[1]
Cal destacar que la casa té a l'angle de les façanes sud i est una fornícula amb teulat a dues aigües amb el grup de la Dolorosa.[1]
Història[modifica]
Durant la segona meitat del segle xix a Olot continuen les vicissituds bèl·lico-polítiques. A conseqüència d'això, l'església parroquial i l'hospici són convertits en caserna, mentre que el Teatre Municipal és incendiat.[1]
Olot viu, però, un moment de gran empenta constructiva. S'edifiquen nombrosos edificis dins un ampli marc d'eclecticisme (Plaça de Braus, Escolapis, Cor de Maria, Caputxins, etc.) Dins el món de l'urbanisme cal destacar l'ampliació de la ciutat pel carrer Mulleres, la sortida de l'Horta del Carme, la zona de Sant Roc, el Firal i la Plaça Palau.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Bolíbar |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Can Bolíbar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].