Can Garcini

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Can Garcini
17 Can Garcini, al Guinardó.jpg
modifica
Dades
TipusMasia modifica
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteHorta-Guinardó modifica
 41° 25′ N, 2° 11′ E / 41.42°N,2.18°E / 41.42; 2.18

Can Garcini és una de les poques masies que es conserven a la zona d'El Guinardó a Barcelona. Gràcies als seus propietaris, la família Alòs, s'ha mantingut en un bon estat de conservació. És un edifici del segle xviii que ha sofert diverses remodelacions, el primer document conservat que en fa referència, és delʼany 1796.[1] Inicialment, sʼanomenava Torre de la Concepció, més endavant, rebé el nom popular de “la Trinxera”, ja que quedava enclotada respecte als marges del camí que anava cap a l´actual Passeig de Maragall, llavors anomenat carretera de la Garrotxa.

El primer propietari del qual es té constància va ser Joan Guardia o Gordi l'any 1739, i Bartomeu Guardia l'any 1796. Josep Caietà Garcini (o Garciny) de Salomó en va ser el propietari des de 1802, d'on prové el nom de la casa.[2] i és qui va fer construir al 1803 a la planta baixa, una capella dedicada a la Immaculada Concepció, que fins i tot va ser consagrada.[1] Els  següents propietaris van ser Josep Mª Garcini i Pellicer, Salvador Mas Ribé i Joan Puiggarí . En 1832 Joan Puiggarí, notari, la ven a Maria Manuela de Margerola de Ardenas. el següent propietari va ser el seu fill, Manuel de Miquel i de Magarola. El 25 de febrer de 1882 Manel de Miquel fa testament en favor del seu nebot Lluís Ferran d'Alòs i de Martín primer marquès de Dou que, en morir, va dividir la finca entre el seus fills. A lʼany 1913, sʼhi trasllada a viure un dʼells, Ramon dʼAlòs-Moner i de Dou, després de la seva mort, l'any 1999, la seva vídua va vendre la finca a la immobiliària Núñez y Navarro.[1]

La finca es troba al carrer Xiprer 40-45 de Barcelona.[3]

Descripció[modifica]

Edifici d'estructura típica de masia catalana (planta basilical). En lʼactualitat consta de planta baixa i dues plantes pis i està configurada per tres volums, els dos laterals amb una planta menys. Hi destaca el porxo, o galeria recolzada a lʼest de lʼedifici i que originàriament era al descobert, estructurada amb pilars de secció quadrada rematats per una senzilla impostura motllurada, dʼon arrenquen els arcs de mig punt. Les obertures són de llinda plana i estan presidides per un balcó que sʼobre damunt la porta dʼaccés. A la planta principal, hi trobem la típica distribució en que les habitacions es disposen al voltant dʼuna gran sala, les golfes han estat habilitades com a habitatge. La coberta és a dues aigües en el cos central – tot situant gerros ceràmics al capcer i als extrems - i plana als cossos laterals. Es tracta dʼun dels pocs referents dʼarquitectura rural al Guinardó.[1]

A la sala gran del primer pis, el propietari tenia una valuosa biblioteca amb un fons aproximat de 25000 volums,especialitzada en Dante i la literatura italiana. Està envoltada de jardí, té un pou d'aigua i una tanca la separa del carrer.[4]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Garcini
  • Bou i Roura, Lluís. Ajuntament de Barcelona. Itineraris Horta-Guinardó (en català). Ajuntament de Barcelona, 2002. Dipòsit legal B.22.877-2002. ISBN 84-7609-991-6.