Canal Saint-Martin
| (fro) Canal Saint-Martin | ||||
| Tipus | canal | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | 10è districte de París (França) i 11è districte de París (França) | |||
| Lloc | quai de Jemmapes quai de Valmy boulevard Jules-Ferry boulevard Richard-Lenoir Plaça de la Bastilla | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Normandia (França) | |||
| Lloc | Sena | |||
| ||||
| Conca hidrogràfica | conca del Sena | |||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 4,6 ( | |||
| Monument històric inventariat | ||||
| Data | 23 febrer 1993 | |||
| Identificador | PA00125440 | |||
| Història | ||||
| Cronologia | ||||
| 3 maig 1822 | col·locació de la primera pedra | |||
| 4 novembre 1825 | cerimònia d'inauguració | |||
| 1809 | inici de construcció | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Ajuntament de París | |||
El canal Saint-Martin és un canal de 4,55 km de longitud (2 d'ells subterranis) situat a París. Recorre els districtes X i XI. Va ser creat en els seus orígens per portar aigua potable a la capital. La seva inauguració es va produir el1825. Està compost de nou rescloses i dos ponts giratoris, el seu desnivell total és de 25 metres.[1]
Història
[modifica]Sota l'Antic Règim el proveïment d'aigua potable de la capital era escàs i sovint de mala qualitat malgrat l'existència de pous i d'aqüeductes. El 1802, Napoleó Bonaparte va decidir posar remei a aquesta situació. La solució va ser reprendre l'antic projecte de canalització del riu Ourcq.
Després de 23 anys d'excavacions el canal va entrar en funcionament el 1825.[1] L'obra va ser finançada amb la creació d'un nou impost sobre el vi.
El canal coneix la seva edat d'or durant el segle xix i fins a mitjan segle XX. A més d'aportar aigua potable a la ciutat la seva navegació permet transportar mercaderies, aliments i materials de construcció fins al mateix cor de París. No obstant això, des dels anys 60 es va començar a produir un descens del tràfic que el recorria en benefici del transport per carretera i del ferrocarril. Això va portar al gradual tancament de les indústries i tallers que vorejaven la construcció.[2]
A principi dels anys 70 el canal va estar a punt de desaparèixer a causa d'un projecte de l'Ajuntament de París que pretenia crear-hi en el seu emplaçament una autovia urbana de 4 carrils. La idea va ser finalment desestimada.
El canal en l'actualitat
[modifica]

Als nostres dies el canal compleix principalment una funció turística. Ocasionalment se segueix usant per al transport de mercaderies. Està obert al tràfic 363 dies a l'any i és usat de forma habitual pels habitants de París com a zona de passeig.
Referències
[modifica]- 1 2 «" El Canal Saint Martin"». Arxivat de l'original el 2016-06-12. [Consulta: 14 novembre 2015].
- ↑ "Canal Saint Martin"[Enllaç no actiu]
