Canal Saint-Martin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaCanal Saint-Martin
Paris Canal St-Martin écluses Récollets 2013.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusCanal Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativa10è districte de París (França) i 11è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióquai de Jemmapes (en) Tradueix
quai de Valmy
boulevard Jules-Ferry (en) Tradueix
boulevard Richard-Lenoir (en) Tradueix
Plaça de la Bastilla Modifica el valor a Wikidata
Final
RegióIlla de França Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSena Modifica el valor a Wikidata
 48° 50′ 50″ N, 2° 22′ 00″ E / 48.8472°N,2.3667°E / 48.8472; 2.3667
Conca hidràulicaSeine basin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Monument històric inventariat
Data23 febrer 1993
IdentificadorPA00125440
Història
Cronologia
3 maig 1822 col·locació de la primera pedra
4 novembre 1825 inauguració Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deAjuntament de París Modifica el valor a Wikidata
Un pont sobre el canal.
Quai de Valmy, el canal a l'altura del parc Villemin.
La zona coberta del canal: Boulevards Jules-Ferri i Richard-Lenoir, a l'11è districte

El canal Saint-Martin és un canal de 4,55 km de longitud (2 d'ells subterranis) situat a París. Recorre els districtes X i XI. Va ser creat en els seus orígens per portar aigua potable a la capital. La seva inauguració es va produir el1825. Està compost de nou rescloses i dos ponts giratoris, el seu desnivell total és de 25 metres.[1]

Història[modifica]

Sota l'Antic Règim el proveïment d'aigua potable de la capital era escàs i sovint de mala qualitat malgrat l'existència de pous i d'aqüeductes. El 1802, Napoleó Bonaparte va decidir posar remei a aquesta situació. La solució va ser reprendre l'antic projecte de canalització del riu Ourcq.

Després de 23 anys d'excavacions el canal va entrar en funcionament el 1825.[1] L'obra va ser finançada amb la creació d'un nou impost sobre el vi.

El canal coneix la seva edat d'or durant el segle xix i fins a mitjan segle XX. A més d'aportar aigua potable a la ciutat la seva navegació permet transportar mercaderies, aliments i materials de construcció fins al mateix cor de París. No obstant això, des dels anys 60 es va començar a produir un descens del tràfic que ho recorria en benefici del transport per carretera i del ferrocarril. Això va portar al gradual tancament de les indústries i tallers que vorejaven la construcció.[2]

A principi dels anys 70 el canal va estar a punt de desaparèixer a causa d'un projecte de l'Ajuntament de París que pretenia crear-hi en el seu emplaçament una autovia urbana de 4 carrils. La idea va ser finalment desestimada.

El canal en l'actualitat[modifica]

En els nostres dies el canal compleix principalment una funció turística. Ocasionalment se segueix usant per al transport de mercaderies. Està obert al tràfic 363 dies a l'any i és usat de forma habitual pels habitants de París com a zona de passeig.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canal Saint-Martin