Canal de Sicília

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaCanal de Sicília
Tunisia - Sicily - South Italy.jpg
Tipus Estret
Part de Mar Mediterrània
 37° 12′ N, 11° 12′ E / 37.2°N,11.2°E / 37.2; 11.2
Afluent
Dades i xifres
Creua Itàlia i Tunísia
Modifica les dades a Wikidata

El canal de Sicília o estret de Sicília (en italià: Canale di Sicilia; en àrab مضيق صقلية, maḍīq Ṣiqilliyya, o مضيق قِلِيبِيَة, maḍīq Qalībiyya, ‘canal de Kélibia’; en sicilià: Canali di Sicilia o Strittu di Sicilia) és una part del mar Mediterrani localitzada entre l'illa italiana de Sicília i la costa africana de Tunísia.[1]

Geografia[modifica]

Se sol considerar que el canal de Sicília divideix el mar Mediterrani oriental de l'occidental, en la part corresponent al mar Tirrè i al canal de Sardenya. Al punt més estret, entre el sicilià cap Fetus, prop de Mazara del Barro, i l'africà cap Bon, prop del Haouaria, en l'homònima península del Haouaria, la seva amplària és d'uns 145 km i la seva profunditat màxima són 316 metres. La italiana illa de Pantel·leria —83 km² i 7679 hab. en 2004— es troba enmig del canal i en la part propera a la costa siciliana, ja en aigües del Tirrè, hi ha el petit arxipèlag de les illes Ègadas.[2]

Oceanográficament, la diferència entre un estret i un canal depèn de les masses d'aigua que estan connectades: si tenen propietats químiques i físiques comparables (densitat, salinitat i temperatura, principalment), es tracta d'un canal; si les característiques no són similars, llavors es tracta d'un estret. En aquest cas hi ha diferències significatives entre el Mediterrani occidental i l'oriental, raó per la qual la denominació correcta seria la de «estret de Sicília», en contra de l'ús comú que el denomina canal.[3]

Els corrents submarins del canal flueixen d'est a oest, però els corrents de la superfície van en direcció contrària. L'inusual fluir d'aquestes aigües és estudiat amb interès pels oceanògrafs.

Referències[modifica]

  1. Enciclopedia Británica. Estrecho de Sicilia. Chicago: Britannica Atlas, 1989, p. 36. «37.20N 11.20E.» 
  2. Scott C. Truver. El estrecho de Gibraltar y el Mediterráneo. 1ª. Chicago: Springer, 1980. 
  3. David I. M. Macdonald. Sedimentation, Tectonics and Eustasy: Sea-Level Changes at Active Margins. John Wiley & Sons, 15 abril 2009, p. 460–. ISBN 978-1-4443-0390-2. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]