Cananga brandisiana
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Magnoliales |
| Família | Annonaceae |
| Gènere | Cananga |
| Espècie | Cananga brandisiana I.M.Turner, 2009 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Unona brandisiana |
La Cananga brandisiana és una planta de la família de les Annonaceae. És originària de Cambodja, Laos, la península Malaia, Birmània, Tailàndia i Vietnam. Jean Baptiste Louis Pierre, el botànic francès que va descriure formalment l'espècie per primera vegada, va fer servir el basiònim Unona brandisiana en honor de Sir Dietrich Brandis, el botànic alemany per al qui treballava al Servei Forestal Indi (aleshores anomenat Servei Forestal Imperial), a Calcuta.
Descripció[modifica]
És un arbre d'escorça grisosa que pot arribar fer 25 metres d'alçada. Les seves branques llargues amb una secció transversal rodona estan cobertes de pèls llanosos quan són joves, però no quan són madures. Els pecíols fan de 12-20 mil·límetres de llarg i estan coberts per pèls llanosos. Les fulles són el·líptiques i sense pèl, i poden mesurar de 8-16 per 7-11 centímetres. Els peduncles, que contenen d'1 a 8 flors aromàtiques, poden fer de 10-20 mil·límetres de llargada. Sobre els peduncles hi ha unes bràctees ovalades cobertes de pèls llanosos que fan aproximadament d'1,5 a 2 centímetres. Aproximadament a la meitat de la llargada dels peduncles hi ha una bractèola de 8 per 2-5 mil·límetres coberta per pèls llanosos. Els sèpals fan 5 mil·límetres de llargària i acaben en punta. Els seus pètals oblongs i carnosos fan de 4-7 centímetres de llarg i 2 centímetres d'amplada en el seu punt més ample. Els pètals acaben en punta i estan coberts de pèls llanosos. Cada flor conté aproximadament 240 estams. Els receptacles de les flors són peluts. Les flors tenen 24 carpels coberts d'uns pèls tous i fins. Els seus estils no tenen pèls. Els ovaris contenen un nombre variable d'oosferes. El seu fruit cilíndric es troba sobre els pedicels de 5 mil·límetres de llargada. El contorn del fruit es restringeix al voltant de les seves llavors. El fruit conté 2-3 llavors aplanades, marrons i brillants, de 6 per 12 mil·límetres.
Biologia reproductiva[modifica]
El pol·len de C. brandisiana es desprèn en tètrades permanents.
Hàbitat i distribució[modifica]
El 1881 Pierre va descriure el seu l'hàbitat localitzat a les zones forestals de la Xina i Cambodja.
Usos[modifica]
El nom comú a Cambodja és Chkè Sraèng i s'utilitza en medicina tradicional per a tractar la febre. Hi ha indicis que algunes molècules bioactives aïllades de l'escorça, incloses les acetogenines, tenen propietats citotòxiques en proves efectuades amb línies cel·lulars cancerígenes. De la seva escorça també se n'han extret hormones juvenils, que se sap que regulen el desenvolupament dels insectes. Pierre va assenyalar que la seva fusta blanca i suau es pot utilitzar en fusteria per a fer gerros, caixes i mànecs de diferents eines.
Referències[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- "Cananga brandisiana (Pierre) Saff". Plants of the World Online. The Trustees of the Royal Botanic Gardens, Kew. n.d. Retrieved September 5, 2019.
- Pierre, L. (1881). Flore Forestière de la Cochin Chine [Forest Flora of Cochin China] (in French and Latin). Paris: Octave Doin.
- Doling, Tim (n.d.). "Jean-Baptiste Louis-Pierre: The Father of Saigon's Green Spaces". Bliss Saigon. Bliss. Retrieved August 26, 2019.
- Finet, A.; Gagnepain, F. (1906). "Contribution à L'étude de la Flore de L'Asie Orientale". Bulletin de la Société botanique de France (in French). 4: 84.
- Walker, James W. (1971). "Pollen Morphology, Phytogeography, and Phylogeny of the Annonaceae". Contributions from the Gray Herbarium of Harvard University. 202 (202): 1–130. JSTOR 41764703.
- Hout, Sotheara; Chea, Aun; Bun, Sok-Siya; Elias, Riad; Gasquet, Monique; Timon-David, Pierre; Balansard, Guy; Azas, Nadine (2006). "Screening of selected indigenous plants of Cambodia for antiplasmodial activity". Journal of Ethnopharmacology. 107 (1): 12–18. doi:10.1016/j.jep.2006.01.028. ISSN 0378-8741. PMID: 16546336.
- Wongsa, Nikhom; Kanokmedhakul, Somdej; Kanokmedhakul, Kwanjai (2011). "Cananginones A–I, linear acetogenins from the stem bark of Cananga latifolia". Phytochemistry. 72 (14–15): 1859–1864. doi:10.1016/j.phytochem.2011.05.013. ISSN 0031-9422. PMID: 21714976.
- Phatchana, Ratchanee; Thongsri, Yordhathai; Somwaeng, Ratree; Piboonpol, Kewalin; Yenjai, Chavi (2015). "Canangalias A and B from the stem bark of Cananga latifolia". Phytochemistry Letters. 13: 147–151. doi:10.1016/j.phytol.2015.05.025. ISSN 1874-3900.