Cantó de Posavina

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaCantó de Posavina
Bandera de Cantó de Posavina Escut de Cantó de Posavina

Localització
Bosnia and Herzegovina subdivision map Posavina Canton.png
45° 02′ 00″ N, 18° 29′ 00″ E / 45.033333333333°N,18.483333333333°E / 45.033333333333; 18.483333333333
EstatBòsnia i Hercegovina
Organització territorialFederació de Bòsnia i Hercegovina

Capital Orašje Tradueix
Geografia
Superfície 325 km²
Altitud 84 m
Identificador descriptiu
ISO 3166-2 BA-02
Modifica les dades a Wikidata

Coord.: 45° 02′ N, 18° 29′ E / 45.033°N,18.483°E / 45.033; 18.483 El Cantó de Posavina és un cantó de la Federació de Bòsnia i Hercegovina. És el cantó més petit, amb una àrea de només 325 km² (el 50% més gran que el districte de Brčko) poblat per 43,588 persones (2003), 73% d'ells croats. El cantó es divideix en els municipis de Domaljevac, Odžak, Orašje.

El cantó està vora la frontera amb Croàcia i vora el riu Sava amb la qual forma la frontera natural entre Croàcia i Bòsnia i Hercegovina.

Posavina és una regió que inclou altres parts de Bòsnia i Hercegovina i parts de Croàcia. A causa d'això, aquest cantó sovint és anomenat Bosanska Posavina (Posavina Bosniana) i és l'única part del nord de Bòsnia vora la frontera amb Croàcia que pertany a la Federació. La resta del nord de Bòsnia vora el riu Sava i vora la frontera forma el districte de Brčko i la República Srpska. El districte de Brčko talla la República Srpska en 2 parts.

La capital és Orašje (3,400 residents). HNK Orašje, el club de futbol local guanyà la lliga de Bòsnia i Hercegovina.

Població[modifica]

El 2003 la població del cantó sumava 43.558 persones, incloses:

  • Croats: 36,049 (82,8%)
  • Bosnians: 6,360 (14,6%)
  • Serbis: 728 (1,8%)
  • altres: 367 (0,8%)

Geografia[modifica]

La posició del cantó de Posavina vora el riu Sava és un bon lloc per a l'agricultura, ja que és una planura i no hi ha muntanyes. El riu Sava travessa Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia. A Bòsnia i Hercegovina travessa la frontera nord i fa de frontera natural entre Bòsnia i Hercegovina i Croàcia.

Posavina vol dir al llarg del Sava en les parles locals. El riu Sava és el riu més llarg navegable a Bòsnia i Hercegovina. Molts dels queviures produïts a Bòsnia i Hercegovina i a Croàcia provenen d'aquesta regió, no sols de la Posavina bosniana sinó de la resta de teres fèrtils als marges del riu Sava.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cantó de Posavina Modifica l'enllaç a Wikidata