Cap Fligueli

Infotaula de geografia físicaCap Fligueli
Imatge
TipusCap i promontori Modifica el valor a Wikidata
EpònimAugust von Fligely Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaIlla de Rodolf Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaóblast d'Arkhànguelsk (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 81° 50′ 35″ N, 59° 14′ 22″ E / 81.84306°N,59.23944°E / 81.84306; 59.23944
Banyat peroceà Àrtic Modifica el valor a Wikidata

El cap Fligueli (en rus: Мыс Фли́гели, transcripció: Mis Fligueli), també conegut com el cap Fligely, és l'extrem nord-est de l'illa Rudolf a l'oceà Àrtic, que forma part de l'arxipèlag de la Terra de Francesc Josep (regió d'Arkhangelsk, Rússia).

És el punt més al nord del territori rus, d'Europa i de tot Euràsia, a només 911 km del Pol Nord.[1][2][3]

Història[modifica]

Rep el seu nom en honor al cartògraf austríac August von Fliegeli (1811-1879). Fou descobert el 12 d'abril de 1874 per l'expedició polar austríaca a bord del vaixell Tegethof sota el comandament dels exploradors austro-hongaresos Julius von Payer i Karl Weyprecht. Les primeres persones en visitar l'indret foren el mariner Antonio Zaninovitx, el suboficial Eduard Orel i el cap de l'expedició Julius von Payer.[4]

L'any 2003 una creu de làrix de 300 kg fou instal·lada al cap.[5]

Vista del cap Fligueli des del mar.
El punt més septentrional d'Europa i Euràsia és un cap sense nom situat a 450 m (14,5″) al nord i 1800 m (6′36″) a l'oest del cap Fligueli.

Vegue també[modifica]

Notes[modifica]

  1. Мыс Флигели не является самой северной точкой, так как это северо-восточная, а не северная оконечность острова. Судя по топографической карте самая северная точка находится на северном побережье острова и особого названия не имеет
  2. Russian Geographic Society: ««Cape Fligely on Rudolph Island — the northernmost point of the Eurasian landmass»». int.rgo.ru. [Consulta: 8 desembre 2020].; ««Мыс Флигели на острове Рудольфа — крайняя северная островная точка России и Евразии»». Arxivat de l'original el 2013-04-17.
  3. A. Umbreit. «Spitsbergen, Svalbard, Franz Josef Land, & Jan Meyen.». books.google.cat. [Consulta: 8 desembre 2020]. Bradt Travel Guides, 2009. ISBN 1-84162-240-0
  4. «Кристоф Рансмайр «Ужасы льдов и мрака»». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 14 juny 2008].
  5. «Обозначена самая северная точка России». www.businesspress.ru. Arxivat de l'original el 2022-07-20. [Consulta: 8 desembre 2020].