Terra de Francesc Josep

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Situació de l'arxipèlag de la Terra de Francesc Josep.
Paisatge de l'illa Northbrook.

Coord.: 80° 34′ N, 54° 47′ E / 80.567°N,54.783°E / 80.567; 54.783

L'arxipèlag conegut com la Terra de Francesc Josep (en rus, Земля Франца-Иосифа, Zemlià Frantsa Iosifa) és un conjunt de 191 illes cobertes en un 85% pel gel,[1] situades a l'oceà Àrtic entre les latituds 80'0 i 81'9 Nord, al nord de Rússia, per damunt del cercle polar àrtic, entre els arxipèlags de Svalbard a l'oest, de Nova Zembla al sud i de la Terra del Nord a l'est.

Les illes de més extensió són Terra Vilchek al sud-est i Terra Jordi a l'oest.

Està administrat des de l'òblast d'Arkhànguelsk.

Van ser descobertes el 1873 per una expedició de l'Imperi austrohongarès que no tenia caràcter oficial, però que va batejar el territori amb el nom del seu emperador. Fins al 1926, la Unió Soviètica no va prendre possessió efectiva del territori enviant-hi científics i militars.

El punt més alt està a 670 metres.

L'arxipèlag té una extensió de 16.134 km² i els únics habitants són el personal militar a Terra Alexandra. Hi va haver una estació meteorològica tancada el 1994. En temps de la Guerra freda, hi havia una base militar a l'illa Graham Bell, actualment abandonada.[1]

Clima[modifica]

Les principals forces que influeixen en el clima són la glaciació i el gel marí. A 81° al nord, l'arxipèlag experimenta 141 dies anuals de sol de mitjanit, del 12 d'abril al 30 d'agost. Durant l'hivern experimenta 128 dies de nit polar del 19 d'octubre al 23 de febrer. Fins i tot durant l'estiu, l'angle del raig solar divideix l'energia radiada limitada sobre una gran àrea. Un refredament addicional és causat per la gran quantitat de núvols. El mar comença a congelar-se a finals de setembre i arriba al màxim anual al març, moment en què el noranta-cinc per cent del mar està cobert de gel. El gel comença a disminuir al maig i sofreix una major fusió al juny, amb el mínim que es produeix a l'agost o principis de setembre.[2]

Durant l'hivern, el clima d'alta pressió i els cels clars causen pèrdua de radiació del sòl, provocant temperatures fins a -40° C (-40° F). El clima de baixa pressió dóna forts vents i precipitacions, amb encanteris de temperatura que s'arrosseguen fins i per sobre del punt de congelació. Durant els canvis, les temperatures poden canviar en uns 20°C (36° F) en qüestió d'hores. L'experiència de les estacions costaneres mostra temperatures de gener entre -20° C (-4° F) i -30° C (-22° F), que varien considerablement d'un any a un altre, depenent del grau de cicle dels patrons meteorològics. Durant l'estiu, les temperatures són molt més uniformes i mitjanes entre 0° C (32 ° F) i 3° C (37 ° F) a l'illa de Hayes.[3] La boira és més freqüent durant l'estiu. Les precipitacions anuals mitjanes a les estacions costaneres són entre 100 i 150 mil·límetres i els mesos més humits són de juliol a setembre. Les zones elevades poden experimentar precipitacions considerablement més altes. Franz Josef Land és significativament més fred que Spitsbergen, que experimenta els índexs més càlids d'hivern de 8° C (14° F), però és més càlid que l'Arxipèlag Àrtic Canadenc.

Natura[modifica]

La Terra de Francesc Josep està situada a l'est de Svalbard i a la mateixa latitud que aquest arxipèlag noruec, si bé resulta de clima més fred perquè ja no rep la influència del corrent del Golf. El juliol, el mes més càlid, la temperatura mitjana és d'un grau Celsius positiu. A l'hivern, les temperatures mitjanes davallen per sota dels -15 °C. Només a final d'estiu es fon la capa de gel marí al sud de les illes i s'hi pot accedir amb vaixell (cal un permís especial, en tot cas, per visitar l'arxipèlag).

La tundra, molt localitzada, està composta principalment per molses i líquens. Fa uns 1.300 anys (en un episodi climàtic lleugerament més càlid) la vegetació permetia encara l'existència de rens.

Els animals existents en l'actualitat són els mamífers següents: la beluga, la morsa, l'ós polar i la guineu àrtica. Diversos ocells que s'alimenten del mar visiten l'arxipèlag, entre aquess: els gavotins, les gavinetes de tres dits, els gavinots hiperboris, els somorgollaires de Brünnich i els fulmars boreals[4]

Cartografia[modifica]

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 J. A. Dowdeswell,M. J. Hambrey Islands on the Arctic
  2. Barr (1995): 11
  3. Barr (1995): 12
  4. Quammen, David «Tierra de Francisco José». National geographic España, 35, 6, Dic. 2014, pàg. 50-67.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Terra de Francesc Josep Modifica l'enllaç a Wikidata