Cap del fèmur

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El cap del fèmur dit popularment ballador de l’anca és la part més superior o protuberància de l'epífisi (o extrem) superior del fèmur i és per on l'os s'articula amb l'os coxal o pelvis. El cap femoral es connecta amb el coll anatòmic del fèmur i permet els clàssics moviments de l'os. El cap del fèmur presenta forma d'una esfera en els seus dos terços de superfície, és llisa, i està recoberta de cartílag articular per la seva funció: encaixar en la cavitat cotiloide del coxal, conformant així l'articulació coxofemoral. Projectant-se del coll del fèmur, el cap femoral té una direcció cap amunt, cap a la línia mitjana i lleument cap endavant.

El lligament rodó de l'articulació coxofemoral s'insereix en una depressió molt propera al centre del cap articular: la fosseta del lligament rodó. El cap del fèmur rep irrigació sanguínia per l'artèria del lligament rodó, els vasos retinaculars posterosuperiors, els vasos retinaculares posteroinferiores i en menor escala pels vasos del coll femoral.

L'ossificació del fèmur es completa cap a 19 anys al cap femoral.

Patologia[modifica | modifica el codi]

La separació del cap femoral a nivell de la zona de creixement de l'articulació del maluc es coneix com epifisiòlisi del cap femoral.[1]

Si hi ha una fractura del coll del fèmur, el subministrament de sang a través del lligament rodó es torna crucial. En la cirurgia ortopèdica, el cap del fèmur és important, perquè pot patir una necrosi avascular i conseqüentment una osteocondritis dissecant. El cap femoral s'extrau en la cirurgia de reemplaçament total de maluc. La fractura del ballador de l’anca és típica de les persones que tenen osteoporosi. La continuació del cap del fèmur és n dels ossos que més fàcilment es trenca, el coll del fèmur.

Fraseologia[modifica | modifica el codi]

Quan algú es mou molt diuen que es meneja més que el ballador de l’anca.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. LLANOS C, Jorge; SYLVESTER F, Marilú y GARCIA B, Cristián. Caso clínico radiológico (en español). Rev. chil. pediatr. [online]. 2005, vol.76, n.3 [citado 2010-05-18], pp. 305-308. ISSN 0370-4106. doi: 10.4067/S0370-41062005000300011.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]