Capella d'en Marcús

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Capella d'en Marcús
Capella Marcús Barcelona.jpg
Dades bàsiques
Tipus església
Construït Segle XII
Característiques
Estil Romànic
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització C. Carders, 2 - plta. Marcús, 3

41° 23′ 09″ N, 2° 10′ 48″ E / 41.385794°N,2.179914°E / 41.385794; 2.179914
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 40329
Diòcesi arquebisbat de Barcelona
Modifica dades a Wikidata

La capella d'en Marcús o de la Mare de Déu de la Guia és una petita capella romànica que es troba al barceloní barri de la Bòria.

Es va construir fora muralla i al costat d'un dels principals camins d'accés a Barcelona, a mitjans del segle XII amb el finançament de Bernat Marcús, burgès barceloní, que també havia donat terres al mateix indret per a fer-hi un cementiri per a pobres (a l'actual placeta de Marcús), i posteriorment hi fundà un hospital.[1][2]

El campanar de paret que corona la façana principal

És una capella d'una sola nau amb volta de canó i amb un absis pla, que ara se sap que és l'original de la capella[3] però que fins no fa gaire s'havia pensat que només era pla des de la desaparició al segle XVIII d'un suposat absis semicircular, enderrocat per fer la casa que hi ha adossada.[1] Només en són visibles dues façanes de la capella, perquè les altres dues duen adossades les cases veïnes i s'han transformat en mitgeres, però les dues que es conserven estan decorades a la part superior amb frisos d'arquets sota el ràfec. La façana principal està coronada per un campanar de paret i té un porxo de fusta que és un afegit modern.[1] Com bona part dels edificis antics de Barcelona, està construïda amb pedra de Montjuïc.[1]

Descripció[modifica]

La Capella d'en Marcús és un dels edificis religiosos romànics més significatius de la ciutat de Barcelona, construït cap l'any 1166 per iniciativa de Bernat Marcús.[4]

L'edifici es localitza al districte de Ciutat Vella, en una illa de cases emmarcada pels carrers de Carders, la Placeta d'en Marcús, Assaonadors i la Neu de Sant Cugat. El temple s'aixeca concretament en una petita parcel·la que es troba a la cantonada entre el carrer Carders (número 2) i la Placeta d'en Marcús.[4]

Es tracta d'un edifici de petites dimensions, de planta rectangular cobert amb volta de canó i que no disposa d'absis, suprimit per la construcció dels edificis que envolten la capella. A la banda de la capçalera es localitza una mena de gran retaule o fornícula amb dues grans columnes d'ordre corinti que sostenen un entaulament sobre del qual es desenvolupa un arc de mig punt. Aquest arc disposa de diverses rosques que estan decorades amb motius vegetals daurats. L'espai localitzat entre les columnes està decorat amb una pintura abstracta contemporània i al centre es disposa una petita fornícula on es localitza una figura de la Mare de Déu entronitzada. Aquesta decoració d'inspiració neoclassicista en la capçalera, és visible també a la volta, daurada i amb cassetons. Compta també amb una cripta composta de tres petites naus.[4]

A l'exterior la capella presenta un parament de pedra vista, fet amb carreus ben escairats i articulat a la banda superior, amb un cos d'arcs cecs. La teulada a doble vessant disposa d'un pronunciat ràfec i una espadanya que corona la façana on es troba l'entrada a l'edifici.[4]

L'edifici disposa actualment de dues façanes, la principal que dóna al carrer Carders i una secundària a la placeta d'en Marcús. A la del carrer Carders s'hi localitza la porta d'entrada al temple, la qual es configura amb un arc de mig punt motllurat que imposta a sobre de dos mènsules i una llinda recta, elements tots aquests fruit d'una reforma relativament contemporània. Aquesta façana es cobreix amb gran ràfec de fusta i teula que a mena de marquesina guareix la porta d'entrada al temple.[4]

La façana que dóna a la Placeta d'en Marcús és més complexa ja que disposa de diverses obertures a diferent alçada i dissemblant tipologia. A la banda més propera al carrer Cardes, s'hi localitzen tres obertures -avui dia cegades- corresponents a tres antics nivells. La inferior, que encara funciona com porta d'accés lateral a la capella, està configurada per un arc apuntat que imposta en una llinda de pedra; a l'alçada del que hauria estat un primer pis es localitza una altra de les obertures, amb arc de mig punt i desplaçada de l'eix central on es localitza la porta inferior. Finalment a sota de les arcuacions que rematen la façana es troba l'altra obertura, de menor alçària que la inferior però amb la mateixa composició formal i estilística.[4]

Pel que fa a la banda del mur més propera al carrer Assaonadors, s'hi localitza un gran arc apuntat que imposta a la banda més oriental en una mènsula, mentre que a la més occidental ho fa directament a sobre del muntant. Aquest arc es troba actualment tapiat i s'hi localitza en l'escultura d'una Mare de Déu.[4]

Destaca especialment de tota la façana, les mènsules en les quals imposten els arcs localitzats a sota de la coberta, moltes de les quals encara conserven la traça original, que reprodueixen caps humans.[4]

Història[modifica]

La Capella d'en Marcús té un origen romànic i originàriament formava part d'un alberg per a viatgers i hospital per a pobres, situat al camí que conduïa al Vallès i que en època romana es corresponia amb l'antiga Via Franca (que anava cap a França) avui carrer dels Carders.[4]

El conjunt va ser construït, juntament amb un cementiri, sota la iniciativa del burgès Bernat Marcús. El bisbe li concedí l'autorització el 1147, però sembla que les obres no s'iniciaren fins al 1166, concloent-se al 1188. A final del segle XII o principis XIII la confraria dels "troters de la bústia", formada pel servei de correus del propi Marcús, es posaria sota l'advocació de la Mare de Déu de la Guia, ubicada a la capella. Va ser seu de la "Confraria dels Correus a Cavall i a Peu" la primera organització postal que va existir a Europa.[4]

Pel que fa a la seva conservació al llarg del temps, cal destacar que l'accés principal que és a la façana, la teulada, la finestra i l'espadanya foren refets al segle XIX, moment en què el conjunt conegué altres transformacions, com l'aixecament damunt de la volta d'un pis, suprimit a la restauració de 1954. També d'aquesta època dataria l'ornamentació de gust neoclàssic que revestí els interiors, estucant els paraments i ocultant la volta amb un enteixinat, decoració que patí els incendis de la Setmana Tràgica i de la Guerra Civil i que fou restaurada el 1954 i, novament, el 1980.[4]

La reixa que alinea la capella amb l'edifici al qual és adossada, fou afegida entre 1916 i 1917.[4]

Intervencions arqueològiques[modifica]

S'han fet intervencions arqueològiques a la capella el 1995, el 1996 i el 2002.

El 1995 es va dur a terme una intervenció centrada a la cripta de la capella d’en Marcús, on es va practicar una petita cala d'1,18 x,18 m., situada al costat de la paret que dóna a la placeta d'en Marcús, per tal de comprovar si existien restes del paviment original o restes d’elements anteriors a la construcció de la capella. A més a més, es van practicar cales parietals en diversos punts de la capella per tal de conèixer el funcionament constructiu de la cripta. En total es van efectuar unes 14 cales. La intervenció arqueològica va confirmar que el paviment de cairons quadrats actuals no corresponia a l’original del moment de construcció de la cripta. El paviment original es trobaria a uns 25 cm. per sota i estava compost per cairons rectangulars com els que es veien als replans de les escales d’accés a la cripta.[5]

El 1996 es va dur a terme una intervenció arqueològica. La intervenció a la Capella d’en Marcús tenia com a objectiu la restauració de la façana, la teulada i la cripta. Pel que feia a les dues primeres parts, es tractava d’eliminar l’encintat decoratiu que deslluïa en les façanes romàniques, i reparar la teulada i el porxo que hi ha sobre la porta principal. A la cripta calia llevar la pintura que estava en molt mal estat, arreglar o renovar la pavimentació, i si calia, repicar les parets per tal d’arrebossar-les de nou. Amb l’actuació es van poder determinar diversos aspectes del procés de construcció de la capella. En primer lloc, la capella tenia l’aspecte que se li va donar en l’època de l'arquitecte Florensa (1957), exceptuant segurament l’actual pavimentació del pis. La cripta possiblement va ser arreglada i pintada de nou. Amb el repicat i la neteja i examen del parament, es va poder determinar que la capella havia tingut sempre l’absis pla i que l’edifici veí, en el seu moment, simplement se li va adossar i no el va tallar. A més a més, la cripta va ser construïda com un edifici dins un altre, per la qual cosa es va destruir el paviment original de la capella i es van recalçar les parets mestres. Això es va fer amb totxanes quadrades i rectangulars lligades amb morter i ciment ràpid. També es va considerar que la cúpula de la sala més gran era una reparació posterior deguda, segurament, pels diversos incendis que va sofrir l’edifici en la seva història recent. Donades les grans dimensions de la cripta, en proporció a la capella (aquella retalla el fonament de la paret mestre de la capella i entra dins del subsòl de l’edifici veí), i la presència d’un suposat reliquiari, es va considerar que en algun moment s'hi van practicar activitats de culte. Per últim, tal com ja es va indicar en la intervenció anterior, el paviment aïllant a base de resines, que va suposar l'elevació del pis de la cripta, es va produir a inicis del segle XIX.[3]

El 2002 la intervenció es basà en l'obertura d'una rasa entre el núm. 2 i 8 del carrer Carders amb una amplada de 0,60-0,70 cm. i una fondària que oscil·lava entre 0,90 i 1,10 m. Es van detectar diverses estructures de canalitzacions i de serveis d’època moderna (s. XVIII-XIX), les quals afectaven nivells romans. Un d’aquests es va interpretar com un nivell d’ús. Els materials apareguts (àmfora tarraconesa) el situaven en un horitzó cronològic altimperial, però es remarcava que calia anar molt amb compte perquè l’espai estudiat era molt reduït i per tant els materials recollits tenien una representativitat relativa.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Adell i Gisbert, Joan-Albert. «Mare de Déu de la Guia (o capella d'en Marcús)». A: Catalunya Romànica. Vol. XX. El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Enciclopedia Catalana, juny 1992, p. 232-233. ISBN 84-85194-56-X. 
  2. Amelang, J., Gil, X., McDonogh, G. Dotze passejades per la història de Barcelona. Barcelona, 1992. Edita Olimpíada Cultural i Ajuntament de Barcelona ISBN 84-7609-530-9
  3. 3,0 3,1 «Capella d'en Marcús». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 «Capella d'en Marcús». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 desembre 2017].
  5. «Capella d'en Marcús». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  6. «Capella d'en Marcús». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Capella d'en Marcús Modifica l'enllaç a Wikidata