Captatio benevolentiae

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La captatio benevolentiae és una locució llatina que descriu un recurs literari i retòric que significa «percaçament de benvolença o de simpatia». Consisteix en un esforç a l'inici d'una obra, d'un parlament o d'un discurs per crear una actitud positiva i una bona predisposició del costat del públic o del lectorat. Pot consistir en mostrar des de l'inici que hom coneix i comprèn la situació, que hom és ciutadà igual com el públic amb qui comparteix preocupacions i problemes, que hom mateix només és un homa amb imperfeccions que també fa errors etc.[1]

Segons Ciceró és la part més important d'un discurs: si l'orador no reïx captivant els cors del seu públic des de l'inici, o desconnecten, no escolten o només preparen la resposta i la crítica.[2] En la literatura, la captatio benevolentiae és una de les funcions majors dels pròlegs.

És un recurs de tots els temps, tot i que la forma va canviar amb la moda, i per ésser efectiu, una captatio benevolentiae ha de ser subtil i evitar afalac massa obvi, que pot tenir l'efecte contrari. Molts cantants internacionals, utilitzen el procediment a l'inici d'un concert, al qual parlen tres paraules enla llengua local i afegeixen quant feliços que són actuar en aquesta ciutat. O polítics amb frases del tipus «gracias de todo corazón a esta tierra que tanto admiro y quiero…» i que més d'un cop s'equivoquen de nom quan són en campanya i viatgen d'un poble a l'altre.[3]

En la psicoterapia directiva, el psiquiatra Salvador Minuchin, va definir aquest procediment d'ajuntar-se a la família o altres grups socials implicats en el problema com essencial, per a crear una relació col·laborativa efectiva. Igual com en discursos polítics condescendents, el tradicional terapeuta d'antany que solia posicionar-se com un setciències superior faç a un pacient incompetent i ignar més aviat obtenia resistència que no pas col·laboració.[4]

Captatio benevolentiae en les arts[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vilà i Santasusana; Castellà Lidon, Josep M.; Cros Alavedra, Anna; Comelles Garcia, Salvador. traducció catalana de Josefina Baqués Gòtdia. Entendre('s) a classe: Les estratègies comunicatives dels docents ben valorats nom =Montserrat. Grao, 2007, p. 64-65. ISBN 9788499802626. 
  2. Calboli Montefusco, Lucia. «Captatio benevolentiae.». A: Hubert Cancik & Helmuth Schneider. Brill’s New Pauly. Antiquity. Brill Online, 2006. ISBN 9789004122598. 
  3. «“Visca Catalunya!” : la captatio benevolentiae». VilaWeb, 16 de febrer del 2007.
  4. Minuchin, Salvador. Families and Family Therapy. Harvard University Press, 1974, 2009 (reedició), p. 123 ss.. ISBN 9780674041127. 
  5. Manel. «Captatio benvolentiae». Els millors professors europeus. Vilasona.