Caravel·la portuguesa
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Physalia physalis  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Cnidaria |
| Classe | Hydrozoa |
| Ordre | Siphonophorae |
| Família | Physaliidae |
| Gènere | Physalia |
| Espècie | Physalia physalis Linnaeus, 1758 |
El borm de vela o caravel·la portuguesa[1] (Physalia physalis) és una espècie d'hidrozou.
Característiques[modifica]
És molt comuna a la mar oberta en totes les aigües càlides del planeta, especialment a les regions tropicals i subtropicals dels oceans Pacífic i Índic. També es troba al corrent del golf atlàntic i, recentment, també se n'ha trobat a la Mediterrània.[2] Amb aparença de medusa, la caravel·la és, en realitat, un organisme colonial els individus del qual s'especialitzen per a mantenir viva la colònia. Es tracta d'una agrupació de meduses i hidroides que es divideixen el treball: digestió, detecció de preses, defensa i navegació. La caravel·la portuguesa no té ulls, ossos ni anus, i excreta directament per la boca. A més de la vela gelatinosa que li permet recórrer els oceans impulsada pels vents, les marees i els corrents marins, del cos central pengen nombrosos tentacles que li serveixen per a agafar les preses i amb els quals pot aplegar a tindre una llargària de 30 metres.
Aquests tentacles estan proveïts de càpsules urticants denominades cnidocists, que poden paralitzar un peix gran i afectar seriosament l'ésser humà. Aquestes càpsules, després d'un estímul apropiat, alliberen un filament buit espirulat d'una sola utilitat anomenat nematocist, que pot ser de diferents tipus: simples ventoses, prolongacions llargues dels tentacles que s'enrotllen al voltant de la presa, i pues o espines que poden injectar una proteïna que paralitza la presa.
Els tentacles tenen com a objectiu envoltar la presa i introduir-la a la boca fins a la cavitat gastrovascular, on comença la digestió.
És una de les meduses que es poden trobar al litoral català, tot i que molt rarament.
Predadors[modifica]
La tortuga careta menja en la seua dieta habitual aquesta espècie d'hidrozou. Això és possible perquè la pell de l'aparell digestiu d'aquesta tortuga és molt gruixuda i no pot entrar-hi el verí. Altres espècies que s'alimenten habitualment de la caravel·la portuguesa són la bavosa de mar blava (Glaucus atlanticus), i el caragol de mar púrpura (Janthina janthina). Per altra banda, se sap que els polps manta (del gènere Tremoctopus) són immunes al seu verí.
Etimologia[modifica]
El nom comú d'aquesta espècie, caravel·la portuguesa, prové del seu nom portuguès caravela portuguesa, i es diu així per la part aèria del cos, és a dir, la part que normalment és damunt de l'aigua, que és similar a una vela triangular dels vaixells portuguesos dels segles XV i XVII, que també s'anomena vela llatina.
Galeria[modifica]
-
Caravel·la portuguesa a la costa australiana. Només és visible la part aèria del cos -
Caravel·la portuguesa a Wollongong Beach -
Caravel·la portuguesa a la costa de Melbourne, Florida -
-
Caravel·la portuguesa a la platja de la badia Horseshoe, Bermudes
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caravel·la portuguesa |
- ↑ «borm de vela - Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 13 març 2024].
- ↑ «Els científics preveuen la major arribada de meduses a Catalunya en 15 anys». Diari Ara, 01-08-2013.