Cardiopatia hipertensiva

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de malaltiaCardiopatia hipertensiva
Tipus cardiopatia
Especialitat cardiologia
Classificació
CIM-10 I11, I13
CIM-9 402
Recursos externs
MedlinePlus 000163
eMedicine article/162449
UMLS CUI C0152105
DOID DOID:11516
Modifica dades a Wikidata

La cardiopatia hipertensiva inclou una sèrie de complicacions de la pressió arterial alta que afecten el cor. Si bé hi ha diverses definicions de la cardiopatia hipertensiva en la literatura mèdica,[1][2] és el terme més utilitzat en el context de les categories de codificació de la Classificació Internacional de Malalties (CIM). La definició inclou la insuficiència cardíaca i altres complicacions cardíaques de la hipertensió quan hi ha una relació causal, establerta o implícita, entre la malaltia cardíaca i la hipertensió en el certificat de defunció.

D'acord amb la CIM-10, la cardiopatia hipertensiva (I11), i les seves subcategories: cardiopatia hipertensiva amb insuficiència cardíaca (I11.0) i la malaltia cardíaca hipertensiva sense insuficiència cardíaca (I11.9) es distingeixen de les cardiopaties reumàtiques cròniques (I05- I09), altres formes de malalties del cor (I30-I52) i les cardiopaties isquèmiques (I20-I25). No obstant això, atès que la hipertensió arterial és un factor de risc per l'aterosclerosi i la cardiopatia isquèmica,[3] les taxes de mortalitat per la cardiopatia hipertensiva proporcionen una mesura incompleta de la càrrega de morbiditat deguda a la hipertensió arterial.

El 2013 la cardiopatia hipertensiva va provocar en 1.070.000 de morts, venint de 630.000 morts el 1990.[4]

Signes i símptomes[modifica]

Els símptomes i signes de la cardiopatia hipertensiva dependran de si s'acompanya o no d'insuficiència cardíaca. En absència d'insuficiència cardíaca, la hipertensió, amb engrandiment del cor o sense (hipertròfia ventricular esquerra) és generalment asimptomàtica.

Epidemiologia[modifica]

Anys de vida ajustats per discapacitat per a la cardiopatia hipertensiva per 100.000 habitants en 2004.[5]
  •  sense dades
  •  menys de 110
  •  110–220
  •  220–330
  •  330–440
  •  440–550
  •  550–660
  •  660–770
  •  770–880
  •  880–990
  •  990–1100
  •  1100–1600
  •  més de 1600
  • Referències[modifica]

    1. Alegría-Ezquerra, Eduardo; González-Juanatey, José R.; González-Maqueda, Isidoro «Hypertensive heart disease: a proposed clinical classification» (en spanish). Revista Española de Cardiología, 59, 4, abril 2006, pàg. 398–9. DOI: 10.1016/S1885-5857(06)60781-0. PMID: 16709396.
    2. Lip, G. Y.; Felmeden, D. C.; Li-Saw-Hee, F. L.; Beevers, D. G. «Hypertensive heart disease. A complex syndrome or a hypertensive 'cardiomyopathy'?». European Heart Journal, 21, 20, octubre 2000, pàg. 1653–65. DOI: 10.1053/euhj.2000.2339. PMID: 11032692.
    3. Grossman, E.; Messerli, F. H. «Diabetic and hypertensive heart disease». Annals of Internal Medicine, 125, 4, agost 1996, pàg. 304–310. DOI: 10.7326/0003-4819-125-4-199608150-00009. PMID: 8678395.
    4. GBD 2013 Mortality and Causes of Death, Collaborators «Global, regional, and national age-sex specific all-cause and cause-specific mortality for 240 causes of death, 1990-2013: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2013.». Lancet, 385, 17-12-2014, pàg. 117–71. DOI: 10.1016/S0140-6736(14)61682-2. PMC: 4340604. PMID: 25530442.
    5. «WHO Disease and injury country estimates». World Health Organization, 2009. [Consulta: Nov 11, 2009].