Cargol d'Arquimedes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cargol d'Arquimedes
Animació que mostra el funcionament d'un cargol d'Arquimedes
Un cargol d'Arquimedes accionat per un antic molí de desguàs als pòlders dels Vier- i Marschlande a Hamburg al museu Rieckhuus

El cargol d'Arquimedes o la rosca d’Arquimedes també anomenat cargol sense fi pel seu circuit en infinit és una màquina utilitzada per l'elevació d'aigua, farina o cereals.[1] S'atribueix, comunament, a Arquimedes la seva invenció feta en ocasió d'una visita a Egipte,[2] però aquesta tradició pot només reflectir que aquest aparell era desconegut abans dels temps de l'Helenisme i introduït als temps de vida d'Arquimedes per enginyers grecs desconeguts.[3][4][5]

Es basa en un cargol que es fa girar per dins d'un cilindre buit, situat sobre un pla inclinat, i que permet elevar l'aigua situada per sota de l'eix de gir. S'acciona normalment per un molí de vent o bé de forma manual. Des de la seva invenció fins ara s'ha utilitzat per al bombament de fluids, de vegades per treure l'aigua de les explotacions mineres. Les rosques tenien un paper molt important als molins de desguàs desenvolupats per Simon Stevin per a assecar els pòlders.

Cargol sense fi en una recol·lectora agrícola

Un transportador helicoïdal és un cargol d'Arquimedes que es troba dins d'un tub i s'acciona per un motor i transporta material des d'un punt final fins a l'altre punt de l'extrem. Es fa servir sobretot per transportar materials granulats com grànuls de plàstic o cereals, però també s'ha fet servir per transportar líquids. En processos industrials serveix per donar quantitats determinades de materials o a taxa determinada. Si s'aboca aigua dins de la part alta del cargol d'Arquimedes forçarà a rotar aquest cargol. I es pot aprofitar la rotació per generar electricitat. En els rius d'Anglaterra es pot veure aquesta aplicació elèctrica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Cargol d'Arquimedes». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. Dolce Polo, Carlos. Història de la matemàtica. Des de Mesopotàmia fins al Renaixement. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2013, p. 167. ISBN 9788447537075. 
  3. Oleson 2000, pàg. 242–251
  4. «cargol d'Arquimedes». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «rosca d'Arquimedes». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]