Cargol d'Arquimedes
El caragol d'Arquimedes o la rosca d'Arquimedes, també anomenat caragol helicoidal o caragol sense fi[a] pel seu circuit en infinit, és una màquina emprada per a l'elevació de líquids o metèries granulades o pulverulentes, com cereals o farina.[1] Hom considera que fou Arquimedes qui el va inventar en d'una visita que va fer a Egipte,[2] però aquesta tradició potser només reflecteix que aquest aparell era desconegut abans dels temps de l'Hel·lenisme i que devia ser introduït en temps d'Arquimedes per enginyers grecs desconeguts.[3][4][5]
Es basa en un caragol que es fa girar per dins un cilindre buit, situat sobre un pla inclinat, i que permet d'elevar l'aigua situada per sota de l'eix de gir. Normalment el mou un molí de vent o bé es fa de forma manual. D'ençà de la seva invenció fins ara, s'ha fet servir per a l'elevació de fluids, a vegades per a llevar l'aigua de les explotacions mineres. Les rosques tenien un paper molt important en els molins de desguàs desenvolupats per Simon Stevin per a desaiguar els pòlders.
Un transportador helicoidal és un caragol d'Arquimedes posat dins un tub i accionat per un motor. Transporta material d'un punt final fins a l'altre punt de l'extrem. Es fa servir sobretot per a transportar materials granulats, com grànuls de plàstic, cereals, olives, etc., però també s'ha fet servir per a transportar líquids. En processos industrials serveix per a donar quantitats determinades de materials o a taxa determinada. Abocant aigua dins de la part alta del caragol d'Arquimedes, hom força a rodar aquest caragol. I es pot aprofitar la rotació per a generar electricitat. En els rius d'Anglaterra es pot veure aquesta aplicació elèctrica.
Notes.[modifica]
- ↑ La denominació "caragol sens fi" o "vis sens fi", és més pròpia de l'engranatge en el qual «una peça cilíndrica fa desplaçar una cremallera o fa girar una roda dentada».
Referències[modifica]
- ↑ «Cargol d'Arquimedes». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Dolce Polo, Carlos. Història de la matemàtica. Des de Mesopotàmia fins al Renaixement. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2013, p. 167. ISBN 9788447537075.
- ↑ Oleson 2000, pàg. 242–251
- ↑ «cargol d'Arquimedes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «rosca d'Arquimedes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia[modifica]
- Oleson, John Peter. Greek and Roman mechanical water-lifting devices. The History of a Technology. D. Reidel, 1984. ISBN 90-277-1693-5.
- Oleson, John Peter. Handbook of Ancient Water Technology. 2, 2000, p. 217–302 (242–251). ISBN 90-04-11123-9. «Water-Lifting»
- Kantert, P. J.. Manual for Archimedean Screw Pump (en anglès). Hirthammer Verlag, 2008. ISBN 978-3-88721-896-6. traducció a l'anglèsde Kantert, P. J.. Praxishandbuch Schneckenpumpe. Hirthammer Verlag, 2008. ISBN 978-3-88721-202-5.
- White, Jr., Lynn. Medieval Technology and Social Change. At the Clarendon Press, 1962.
- Dalley, Stephanie; Oleson, John Peter «Sennacherib, Archimedes, and the Water Screw: The Context of Invention in the Ancient World» (pdf). Technology and Culture, 44, 1, gener del 2003.
- Rorres, Chris «The Turn of the Screw: Optimal Design of an Archimedes Screw». Journal of Hydraulic Engineering, gener del 2000, pàg. 72-80. Arxivat de l'original el 2007-09-27 [Consulta: 26 desembre 2011].
- Smart, Alastair. «Solving the 800-year mystery of Pisa's Leaning Tower», 28 juliol del 2010.
Enllaços externs[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cargol d'Arquimedes
