Cargol d'Arquimedes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cargol d'Arquimedes
Animació que mostra el funcionament d'un cargol d'Arquimedes
Un cargol d'Arquimedes accionat per un antic molí de desguàs als pòlders dels Vier- i Marschlande a Hamburg al museu Rieckhuus

El caragol d'Arquimedes o la rosca d'Arquimedes, també anomenat caragol helicoidal o caragol sense fi[a] pel seu circuit en infinit, és una màquina emprada per a l'elevació de líquids o metèries granulades o pulverulentes, com cereals o farina.[1] Hom considera que fou Arquimedes qui el va inventar en d'una visita que va fer a Egipte,[2] però aquesta tradició potser només reflecteix que aquest aparell era desconegut abans dels temps de l'Hel·lenisme i que devia ser introduït en temps d'Arquimedes per enginyers grecs desconeguts.[3][4][5]

Es basa en un caragol que es fa girar per dins un cilindre buit, situat sobre un pla inclinat, i que permet d'elevar l'aigua situada per sota de l'eix de gir. Normalment el mou un molí de vent o bé es fa de forma manual. D'ençà de la seva invenció fins ara, s'ha fet servir per a l'elevació de fluids, a vegades per a llevar l'aigua de les explotacions mineres. Les rosques tenien un paper molt important en els molins de desguàs desenvolupats per Simon Stevin per a desaiguar els pòlders.

Cargol helicoidal en una recol·lectora agrícola

Un transportador helicoidal és un caragol d'Arquimedes posat dins un tub i accionat per un motor. Transporta material d'un punt final fins a l'altre punt de l'extrem. Es fa servir sobretot per a transportar materials granulats, com grànuls de plàstic, cereals, olives, etc., però també s'ha fet servir per a transportar líquids. En processos industrials serveix per a donar quantitats determinades de materials o a taxa determinada. Abocant aigua dins de la part alta del caragol d'Arquimedes, hom força a rodar aquest caragol. I es pot aprofitar la rotació per a generar electricitat. En els rius d'Anglaterra es pot veure aquesta aplicació elèctrica.

Notes.[modifica]

  1. La denominació "caragol sens fi" o "vis sens fi", és més pròpia de l'engranatge en el qual «una peça cilíndrica fa desplaçar una cremallera o fa girar una roda dentada».

Referències[modifica]

  1. «Cargol d'Arquimedes». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. Dolce Polo, Carlos. Història de la matemàtica. Des de Mesopotàmia fins al Renaixement. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2013, p. 167. ISBN 9788447537075. 
  3. Oleson 2000, pàg. 242–251
  4. «cargol d'Arquimedes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «rosca d'Arquimedes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Wikimedia Commons logo A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cargol d'Arquimedes