Cargol d'Arquimedes
El cargol d'Arquimedes o la rosca d’Arquimedes també anomenat cargol helicoïdal, o cargol sense fi[a] pel seu circuit en infinit, és una màquina utilitzada per l'elevació d'aigua, farina o cereals.[1] S'atribueix, comunament, a Arquimedes la seva invenció feta en ocasió d'una visita a Egipte,[2] però aquesta tradició pot només reflectir que aquest aparell era desconegut abans dels temps de l'Helenisme i introduït als temps de vida d'Arquimedes per enginyers grecs desconeguts.[3][4][5]
Es basa en un cargol que es fa girar per dins d'un cilindre buit, situat sobre un pla inclinat, i que permet elevar l'aigua situada per sota de l'eix de gir. S'acciona normalment per un molí de vent o bé de forma manual. Des de la seva invenció fins ara s'ha utilitzat per al bombament de fluids, de vegades per treure l'aigua de les explotacions mineres. Les rosques tenien un paper molt important als molins de desguàs desenvolupats per Simon Stevin per a assecar els pòlders.
Un transportador helicoïdal és un cargol d'Arquimedes que es troba dins d'un tub i s'acciona per un motor i transporta material des d'un punt final fins a l'altre punt de l'extrem. Es fa servir sobretot per transportar materials granulats com grànuls de plàstic o cereals, però també s'ha fet servir per transportar líquids. En processos industrials serveix per donar quantitats determinades de materials o a taxa determinada. Si s'aboca aigua dins de la part alta del cargol d'Arquimedes forçarà a rotar aquest cargol. I es pot aprofitar la rotació per generar electricitat. En els rius d'Anglaterra es pot veure aquesta aplicació elèctrica.
Notes.[modifica]
- ↑ La denominació "cargol sens fi", o "vis sens fi", és més pròpia de l'engranatge en el qual «una peça cilíndrica fa desplaçar una cremallera o fa girar una roda dentada».
Referències[modifica]
- ↑ «Cargol d'Arquimedes». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Dolce Polo, Carlos. Història de la matemàtica. Des de Mesopotàmia fins al Renaixement. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2013, p. 167. ISBN 9788447537075.
- ↑ Oleson 2000, pàg. 242–251
- ↑ «cargol d'Arquimedes». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «rosca d'Arquimedes». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia[modifica]
- Oleson, John Peter. Greek and Roman mechanical water-lifting devices. The History of a Technology. D. Reidel, 1984. ISBN 90-277-1693-5.
- Oleson, John Peter. Handbook of Ancient Water Technology. 2, 2000, p. 217–302 (242–251). ISBN 90-04-11123-9. «Water-Lifting»
- Kantert, P. J.. Manual for Archimedean Screw Pump (en anglès). Hirthammer Verlag, 2008. ISBN 978-3-88721-896-6. traducció a l'anglèsde Kantert, P. J.. Praxishandbuch Schneckenpumpe. Hirthammer Verlag, 2008. ISBN 978-3-88721-202-5.
- White, Jr., Lynn. Medieval Technology and Social Change. At the Clarendon Press, 1962.
- Dalley, Stephanie; Oleson, John Peter «Sennacherib, Archimedes, and the Water Screw: The Context of Invention in the Ancient World» (pdf). Technology and Culture, 44, 1, gener del 2003.
- Rorres, Chris «The Turn of the Screw: Optimal Design of an Archimedes Screw». Journal of Hydraulic Engineering, gener del 2000, pàg. 72-80.
- Smart, Alastair. «Solving the 800-year mystery of Pisa's Leaning Tower», 28 juliol del 2010.
Enllaços externs[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cargol d'Arquimedes
