Carissa carandas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCarissa carandas Modifica el valor a Wikidata

Flors Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreGentianales
FamíliaApocynaceae
TribuCarisseae
GènereCarissa
EspècieCarissa carandas Modifica el valor a Wikidata
L.
Nomenclatura
Sinònims
  • Arduina carandas (L.) Baill.
  • Arduina carandas (L.) K. Schum.
  • Capparis carandas (L.) Burm.f.
  • Carissa salicina Lam.
  • Echites spinosus Burm.f.
  • Jasminonerium carandas (L.) Kuntze
  • Jasminonerium salicinum (Lam.) Kuntze

Carissa carandas és una espècie de planta arbustiva de fruit comestible.[1] Tolera molt la secada i viu en un ampli marge de sòls. És una planta nativa de l'Índia, Malàisia, Tailàndia, Afganistan, Nepal i les Filipines.[2][3][4]

Presenta les varietats botàniques congesta i paucinervia que realment es refereixen a l'espècie emparentada C. spinarum.


S'hi han aïllat diversos terpenoides.[5] En mescla de sesquiterpens principalment la carissona[6] i carindona.[7]

Usos[modifica]

Carissa carandas fruits preparats per al consum

El seu fruit és ric en ferro, conté gran quantitat de Vitamina C Els fruits madurs es cullen per a posar en vinagre.

Les arrels molt embrancades d'aquesta planta serveixen per estabilitzar els pendents contra l'erosió-

Referències[modifica]

  1. photo
  2. <Khare CP. Indian Medicinal Plants: An Illustrated Dictionary Springer Berlin; 2007 pg. 123.
  3. Lim TK. Edible Medicinal and Non-Medicinal Plants; Volume 1, Fruits Springer Berlin; 2012. p. 240–245.
  4. Morton, J. 1987. Karanda. p. 422–424. In: Fruits of warm climates. Julia F. Morton, Miami, FL.
  5. V Devmurari, P Shivanand, MB Goyani, S Vaghani, NP Jivani. Carissa Congesta: Phytochemical constituents, traditional use and pharmacological properties 2009; 3: 375-377.
  6. J. Reisch, R. Hussain, B. Krebs, M. Dartmann. The structure of carissone. Monatshefte fuer Chemie 121(11): 941-4 (1990).
  7. B. Singh, R.P. Rastogi. The structure of carindone. Phytochemistry, 11(5):1797-801 (1972).