Apocinàcies
Apocynaceae  | |
|---|---|
 Wrightia antidysenterica | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Gentianales |
| Família | Apocynaceae Juss., 1789 |
| Tipus taxonòmic | Apocynum |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
Apocinàcia (Apocynaceae) és una família de plantes amb flors de l'ordre de les gencianals.
Característiques[modifica]
Inclou arbres, arbusts, herbes, o lianes. Moltes espècies són grans arbres que es troben a la selva tropical, i la majoria són de procedència tropical o subtropical, per bé que algunes són herbes perennes de zones temperades. Aquestes plantes sovint tenen làtex i moltes espècies són molt verinoses si s'ingereixen.
Taxonomia[modifica]
Es reconeixen unes 1500 espècies dins d'aquesta família, dividides en 424 gèneres. La família Asclepiadaceae és ara inclosa en la de les apocinàcies.[1]
Hi ha cinc subfamílies:
- Rauvolfioideae, amb 980 espècies en 42 gèneres.
- Apocynoideae, amb 860 espècies en 77 gèneres.
- Periplocoideae, amb 180 espècies en 31 gèneres.
- Secamonoideae, amb 170 espècies en 9 gèneres.
- Asclepiadoideae, amb 2365 espècies en 214 gèneres.
Les últimes tres subfamílies integraven l'antiga família de les Asclepiadaceae.
Distribució[modifica]
Les espècies d'aquesta família es distribueixen primordialment a les regions tropicals:
- A les selves i zones pantanoses de l'Índia i Malàisia: Arbres de port petit a molt gran de fulles perennes, freqüentment amb arrels de contrafort, tals com Alstonia i Dyera.
- Al Nord d'Austràlia: Arbres de port petit i de fulla perenne com Cerbera i Ochrosia.
- A les selves de fulla caduca de l'Àfrica i l'Índia: Arbres de port petit tals com Carissa, Wrightia i Holarrhena.
- A l'Amèrica tropical, l'Índia, Myanmar i Malàisia: Arbres de fulla perenne i arbusts, tals com Rauwolfia, Tabernaemontana i Acokanthera.
- A Amèrica Central: Plumeria, amb les seves cèries flors de color blanc o rosaci i dolces fragàncies.
- A Amèrica del Sud, l'Àfrica i Madagascar: Moltes lianes tals com Landolphia.
- A la regió Mediterrània: Nerium, amb el ben conegut baladre, l'arbust (Nerium oleander). També les vinques (Vinca major i Vinca minor).
- A Amèrica del Nord: Apocynum, també anomenat "cànem indi", inclou Apocynum cannabinum, una font tradicional de Fibra vegetal.
Morfologia[modifica]
Arbres, arbust o herbes de fulles simples, normalment decussades, o verticil·lades i mancades d'estípules. Les flors són normalment vistoses, de simetria radial (actinomorfes), reunides en inflorescències cimoses o racemoses (rarament fasciculada o solitàries). Les inflorescències són terminals o axials. Són flors hermafrodites amb un calze de 5 lòbuls. Els estams estan inserits en l'interior del tub de la corol·la amb un gineceu súper. El fruit és una drupa, una baia, una càpsula o un fol·licle.
Usos[modifica]
Algunes plantes d'aquesta família van tenir una importància econòmica destacable en el passat que s'ha anat perdent. Els gèneres Carpodinus, Landolphia, Hancornia, Funtumia i Mascarenhasia van ser una font secundària de cautxú. El gènere Apocynum es va usar com a font de fibres pels nadius americans.
Medicinals[modifica]
Rauvolfia cafra és l'arbre de la quinina. Rauvolfia serpentina o "arrel de serp o rauvòlfia" de l'Índia subministra els alcaloides reserpina i rescinamina.
Alguns són fonts de drogues, del tipus d'heteròsids cardiotònics, relacionat amb el funcionament del cor: Acokanthera, Apocynum, Cerbera, Nerium, Thevetia i Strophantus.
El suc lletós de la Namibia pachypodium ha estat usat com a verí per emmetzinar les puntes de les fletxes pels boiximans.
Ornamentals[modifica]
Els gèneres següents són plantes ornamentals: Amsonia (estrella blava), Nerium (baladre), Vinca (pervinca), Carissa (pruna de Natal, una fruita comestible), Allamanda (trompeta daurada), Plumeria, Thevetia (nou afortunada), Mandevilla (flor de la sabana), entre moltes altres.
Gèneres[modifica]
Els següents gèneres provenen de la família Asclepiadaceae:
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apocinàcies |
- Apocynaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards).
- The Genera of Asclepiadoideae, Secamonoideae and Periplocoideae (Apocynaceae)
Referències[modifica]
- ↑ Endress and Bruyns «A revised classification of the Apocynaceae». Botanical Review, vol. 66, 2000, pàg. 1-56.