Asclepias

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Asclepias
Asclèpia de Síria (Asclepias syriaca)
Asclèpia de Síria (Asclepias syriaca)

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermae
Clade: Asteridae
Ordre: Gentianales
Família: Apocynaceae
Subfamília: Asclepiadoideae
Tribu: Asclepiadeae
Gènere: Asclepias
L.
Espècies

Vegeu el text.

Sinònims

Acerates Elliott
Anantherix Nutt.
Asclepiodella Small
Asclepiodora A.Gray
Biventraria Small
Oxypteryx Greene
Podostemma Greene
Schizonotus A.Gray
Solanoa Greene[1]

Espècie tipus
Asclepias syriaca
L.
Asclepias syriaca

Asclepias L. (1753), és un gènere de plantes amb flors perennes i herbàcies que consta d'unes 140 espècies. Abans es classificava dins la família Asclepiadaceae, però actualment ho està dins la subfamília Asclepiadoideae de la família Apocynaceae.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Les espècies que conformen aquest gènere solen ser herbes, normalment perennes, amb òrgans subterranis de reserva. Les tiges solen ser glabres, a vegades laxament pubescents. Fulles oposades, rarament verticil·lades o alternes, subsèssils o amb un pecíol molt curt, de lineals a oblongues, arrodonides o cuneades en la base, agudes o acuminades. Les fulles són glabres per ambdues cares o pubescents. La inflorescència és terminal o axil·lar, i pedunculada. La floració es dóna durant l'estiu. El calze sempre té una longitud menor que la meitat de la corol·la i soldat en la base. La corol·la és contorta, rotada, amb lòbuls lanceolats o oblongs, reflexos en l'antesi, amb una coloració molt variada. Aquesta és d'origen estaminal formada per cinc apèndixs estaminals que s'uneixen just per baix de les anteres o al llarg del tub format pels filaments estaminals, amb una part erecta cuculada i una altra corniculada. Els estams es troben fusionats entre si a nivell dels filaments formant un tub que envolta l'estil i part del ginostegi (qualsevol estructura de protecció del gineceu). Les anteres són rectangulars, alades i amb el connectiu prolongat en un apèndix ovoide, fortament inflex, que recobreix l'estigma. Els pol·linis són pènduls, claviformes i units a la caudícula per l'àpex. El fruit solen tenir un fol·licle horitzontal sobre pedicels erectes, espinosos o inermes. La llavor sovint és ovoide, alada o àptera, amb un vilà apical[2].

Tenen alcaloides amb un làtex i altres compostos complexos, alguns d'aquests són tòxics. Linné li va donar aquest nom per Asclepi, el déu grec de la salut perquè tradicionalment es feien servir plantes d'aquest gènere en la medicina popular.

La pol·linització d'aquest gènere es fa d'una manera poc usual, ja que el pol·len s'agrupa en estructures complexes anomenades pol·linis o sacs de pol·len en lloc de grans de pol·len individuals o tètrades com passa en altres plantes.

Distribució i Ecologia[modifica | modifica el codi]

La majoria de les espècies es troben en regions tropicals i subtropicals d'Amèrica del Nord i Central, algunes a Sud Amèrica, unes poques a l'Àfrica, i una anual i cosmopolita en regions càlides de tot el món (Asclepias curassavica)[3][4].

Les espècies d'aquest gènere són molt mel·líferes, sent fonamentals per a l'alimentació de les papallones Monarca i àpids en general. Algunes espècies d'insectes poden alimentar-se d'aquestes plantes tòxiques per a la majoria d'animals, la ja esmenada papallona monarca, dos tipus d'escarabats (Labidomera clivicollis i Tetraopes tetraophtalmus) i dues xinxes (Oncopeltus fasciatus i Lygaeus kalmii), les quals poden acumular al seu cos les toxines vegetals i fer-se poc apetitoses per als seus depredadors[5].

Usos[modifica | modifica el codi]

Amb les seues fibres es fabriquen cordes i es teixeixen teixits. Els filaments estan buits i estan recoberts per una substància cerosa amb propietats aïllants. Degut a les seues propietats antial·lèrgiques s'han emprat com a farcit dels coixins. Dins de la medicina tradicional s'utilitza com cicatritzant i en l'eliminació de berrugues. Degut a l'alt contingut en dextrosa del seu nèctar s'usava com edulcorant.

Algunes espècies[modifica | modifica el codi]

Segons ITIS :

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Everitt, J.H.; Lonard, R.L., Little, C.R.. Weeds in South Texas and Northern Mexico. Lubbock: Texas Tech University Press, 2007.  ISBN 0-89672-614-2

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asclepias Modifica l'enllaç a Wikidata
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.