Apocinàcies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Apocynaceae)
Infotaula d'ésser viuApocinàcies
Apocynaceae Modifica el valor a Wikidata
Flower-01-KayEss-1.jpeg
Wrightia antidysenterica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreGentianales
FamíliaApocynaceae Modifica el valor a Wikidata
Juss., 1789
Tipus taxonòmicApocynum Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Asclepiadaceae Modifica el valor a Wikidata

Les apocinàcies (Apocynaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les gencianals.[1]

Característiques[modifica]

Inclou arbres, arbusts, herbes, o lianes. Moltes espècies són grans arbres que es troben a la selva tropical, i la majoria són de procedència tropical o subtropical, per bé que algunes són plantes perennes de zones temperades. Aquestes plantes sovint tenen làtex i moltes espècies són molt verinoses si s'ingereixen.

Distribució[modifica]

Les espècies d'aquesta família es distribueixen primordialment a les regions tropicals:

  • A les selves i zones pantanoses de l'Índia i Malàisia: Arbres de port petit a molt gran de fulles perennes, freqüentment amb arrels de contrafort, tals com Alstonia i Dyera.
  • Al Nord d'Austràlia: Arbres de port petit i de fulla perenne com Cerbera i Ochrosia.
  • A les selves de fulla caduca de l'Àfrica i l'Índia: Arbres de port petit tals com Carissa, Wrightia i Holarrhena.
  • A l'Amèrica tropical, l'Índia, Myanmar i Malàisia: Arbres de fulla perenne i arbusts, tals com Rauwolfia, Tabernaemontana i Acokanthera.
  • A Amèrica Central: Plumeria, amb les seves cèries flors de color blanc o rosaci i dolces fragàncies.
  • A Amèrica del Sud, l'Àfrica i Madagascar: Moltes lianes tals com Landolphia.
  • A la regió Mediterrània: Nerium, amb el ben conegut baladre, l'arbust (Nerium oleander). També les vinques (Vinca major i Vinca minor).
  • A Amèrica del Nord: Apocynum, també anomenat "cànem indi", inclou Apocynum cannabinum, una font tradicional de Fibra vegetal.

Descripció[modifica]

Arbres, arbust o herbes de fulles simples, normalment decussades, o verticil·lades i mancades d'estípules. Les flors són normalment vistoses, de simetria radial (actinomorfes), reunides en inflorescències cimoses o racemoses (rarament fasciculada o solitàries). Les inflorescències són terminals o axials. Són flors hermafrodites amb un calze de 5 lòbuls. Els estams estan inserits en l'interior del tub de la corol·la amb un gineceu súper. El fruit és una drupa, una baia, una càpsula o un fol·licle.

Taxonomia[modifica]

Baladre, (Nerium Olenader)

Aquesta família va se publicada per primer cop l'any 1789 pel botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu a la seva obra Genera Plantarum.[2][3][4]

Gèneres[modifica]

Les més de 4.000 espècies[5] d'aquesta família s'agrupen en 369 gèneres reconeguts:[3]

Usos[modifica]

Algunes plantes d'aquesta família van tenir una importància econòmica destacable en el passat que s'ha anat perdent. Els gèneres Carpodinus, Landolphia, Hancornia, Funtumia i Mascarenhasia van ser una font secundària de cautxú. El gènere Apocynum es va usar com a font de fibres pels nadius americans.

Medicinals[modifica]

Rauvolfia cafra és l'arbre de la quinina. Rauvolfia serpentina o "arrel de serp o rauvòlfia" de l'Índia subministra els alcaloides reserpina i rescinamina.

Alguns són fonts de drogues, del tipus d'heteròsids cardiotònics, relacionat amb el funcionament del cor: Acokanthera, Apocynum, Cerbera, Nerium, Thevetia i Strophantus.

El suc lletós de la Namibia pachypodium ha estat usat com a verí per emmetzinar les puntes de les fletxes pels boiximans.

Ornamentals[modifica]

Els gèneres següents són plantes ornamentals: Amsonia (estrella blava), Nerium (baladre), Vinca (pervinca), Carissa (pruna de Natal, una fruita comestible), Allamanda (trompeta daurada), Plumeria, Thevetia (nou afortunada), Mandevilla (flor de la sabana), entre moltes altres.

Referències[modifica]

  1. «GENTIANALES Berchtold & J. Presl - Main Tree.» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, juliol 2017. [Consulta: 30 setembre 2022].
  2. «Apocynaceae» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 30 setembre 2022].
  3. 3,0 3,1 «Apocynaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 30 setembre 2022].
  4. Jussieu, 1789, p. 143-151.
  5. «Apocynaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 24 setembre 2022].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apocinàcies