Carl von Linde

Carl von Linde

Biografia
Naixement	11 juny 1842 Berndorf (en)
Mort	16 novembre 1934 (92 anys) Múnic
Sepultura	Waldfriedhof de Munic
Dades personals
Formació	ETH Zürich Universitat Tècnica de Múnic Universitat de Zúric
Director de tesi	Gustav Zeuner, Franz Reuleaux i Rudolf Clausius
Activitat
Lloc de treball	Múnic
Ocupació	enginyer, professor d'universitat, físic, emprenedor
Ocupador	Universitat Tècnica de Múnic Physikalisch-Technische Bundesanstalt
Membre de	Deutscher Kälte- und Klimatechnischer Verein (en) (membre fundador) (1909–) Verein Deutscher Ingenieure (president) (1904–1905) Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Bavaresa de Ciències
Obra
Estudiant doctoral	Rudolf Diesel i Hans Lorenz
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 484]
Família
Parents	Hermann Linde (net)
Premis (1922)  Medalla Wilhelm Exner (1916)  Anell Werner von Siemens (1914)  Medalla Elliott Cresson (1907)  Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts (1897)  Orde al Mèrit de la Corona Bavaresa (1897)  Medalla Grashof  doctor honoris causa per la Universitat de Göttingen  doctor honoris causa per la Universitat Tècnica de Dresden  doctor honoris causa per la Universitat Tècnica de Viena  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències
Signatura

Carl Paul Gottfried Linde (Thurnau, Baviera, 11 de juny del 1842 – Múnic, 16 de novembre del 1934) fou un científic i enginyer alemany que descobrí un circuit de refrigeració i inventà els primers processos de fraccionament de l'aire i de liqüefacció de gasos a escala industrial. Aquests descobriments van ser determinants perquè Heike Kamerlingh Onnes guanyés el Premi Nobel de Física el 1913. Fou membre de diverses societats científiques i d'enginyeria. Linde també fundà l'empresa que actualment s'anomena Linde AG, l'empresa gasista més important del món, i apadrinà la creació de la logística de gasos industrials com una línia de negoci productiva. El 1897 fou nomenat cavaller amb el nom de Ritter von Linde.

Màquina d'absorció

Carl von Linde, 1868

L'invent principal de Carl von Linde va ser la màquina d'absorció, és a dir, la nevera. Per liquar l'aire Linde va utilitzar un mètode basat en els treballs de James Prescott Joule i de William Thomson (qui després seria ennoblit com lord Kelvin), i la introducció de la tècnica de contracorrent. L'aire és aspirat per la màquina, on és comprimit, abans de refredar-se i ser descomprimit, de manera que en aquest punt es refreda. A la contra corrent intercanviadora de calor, l'aire que ja s'ha refredat s'empra per refredar més l'aire comprimit, que es refreda de nou amb la següent entrada d'aire. La contínua repetició del procés condueix a una major reducció de la temperatura fins que l'aire és liquat.

Vegeu també

• Aire condicionat

Enllaços externs

• Linde AG (Web de la empresa por él fundada).
• Information on Carl von Linde en la Chemical Heritage Foundation .
• La máquina de licuefacción de aire en el Museo de Múnich, en Alemania.
• The Linde Group chronicle - Información detallada, con imágenes.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl von Linde