Vés al contingut

Carme Arenas i Noguera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Carme Arenas)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Plantilla:Infotaula personaCarme Arenas i Noguera
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 novembre 1954 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Granollers (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Presidenta del PEN català
2010 – 2018
← Dolors Oller i Rovira – Àngels Gregori i Parra → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, traductora, editora Modifica el valor a Wikidata
Participà en
31 març 2016Manifest Koiné Modifica el valor a Wikidata
Veu: Carme Arenas i Noguera (català) Modifica el valor a Wikidata

Carme Arenas i Noguera (Granollers, 6 de novembre de 1954) és una catedràtica de literatura catalana, escriptora, traductora,[1] professora i editora catalana.[2]

Entre el 1997 i el 1999 va ser secretària de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.[3] En l'àmbit de la diplomàcia cultural, va ser secretària general del PEN Català (la secció del PEN Club que abasta els Països Catalans) del 2001 al 2010[4] i presidenta del 2010 al 2018,[5][6][7] període en què l’entitat va intensificar la projecció exterior i la participació en efemèrides i programes internacionals.[8] El 2014 va assumir la presidència de Linguapax Internacional, entitat dedicada als drets lingüístics.[5]

És llicenciada en Geografia i Història, amb especialització en Història de l'Art (1977) i en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona (1980) i té el grau superior en les llengües francesa, italiana i anglesa i el Màster en Direcció i Gestió de Centres Educatius, també a la Universitat de Barcelona.[9]

Ha mantingut activitat regular com a articulista i columnista en mitjans catalans, especialment a l'Avui El Punt Avui, entre d'altres. En l’àmbit de la traducció literària de l’italià, ha traduït en llengua catalana autors com Italo Svevo, Umberto Eco, Salvatore Satta, Italo Calvino i Boccaccio.[9] També ha dut a terme tasques d’edició i cura de volums: el 2006 publicà l'obra completa de Joan Salvat-Papasseit,[10] el 2013 va fer l'edició i l'estudi introductori de Batec de paraules. Poesia lírica completa de Joana Raspall[11] i el 2023 de Maria Barbal. Tots els contes, una antologia ordenada temàticament que reuneix la narrativa breu de l’autora.[12]

Catedràtica de Literatura catalana i professora de Llengua i Literatura Catalanes a l'Institut Maragall de Barcelona, va començar treballant com a galerista d'art i combinà l'activitat amb l'ensenyament de la història de l'art i la literatura catalana. Entre 1998 i 2008 va fer de professora-consultora a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). També ha exercit de directora de col·leccions a Edicions 62 i Planeta i de cap de redacció de la revista Catalan Writing (2006-2011). Ha traduït diversos llibres de literatura italiana.[13]

És autora i coordinadora de nombrosos llibres de text per a l'ensenyament i ha comissariat diverses exposicions relacionades amb la literatura,[14] com la del centenari de Carles Sindreu l'any 2000 (encarregada per la Institució de les Lletres Catalanes),[15][16] i cicles culturals.[17]

Premis i reconeixements

[modifica]
  • 1986 - Premi Crítica Serra d'Or per la traducció de l'obra La consciència de Zeno, d'Italo Svevo
  • 2002 - Premi de Periodisme Amador Garrell i Alsina per Carles Sindreu i Pons o el compromís amb l’avantguarda, concedit per Òmnium Cultural.[18]
  • 2007 - Premi al Concurso de Materiales Educativos Curriculares en soporte electrónico per Viu la poesia.[19]
  • 2009 - Premi Escola Normal de la Generalitat de reconeixement d'experiències innovadores en formació inicial del professorat per Poesia i educació. D’internet a l’aula[20]

Obra publicada

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Llibres de text

[modifica]
  • 1986: Història de la Literatura Catalana. Barcelona: Teide.
  • 1999: Literatura catalana III. Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED).
  • 2010: SOLC.9. Barcelona: Educaula. ISBN 978-84-92672-67-7
  • 2011: FEIX.9. Barcelona: Educaula. ISBN 978-84-92672-95-0
  • 2011: Itinerari de lectura sobre Maria Barbal. Barcelona: Departament d’Ensenyament i Institució de les Lletres Catalanes.

Libres

[modifica]
  • 1990: Les avantguardes a Europa i a Catalunya. Barcelona: La Magrana (col·lecció L'Esparver Llegir, 18).
  • 1994: Guia de conversa català-italià. Barcelona: La Magrana.
  • 2000: Avantguardes i literatura a Europa i a Catalunya. Coordinació de Carme Arenas i Glòria Bordons. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya (assignatura optativa Multimèdia).
  • 2001: Centenari Carles Sindreu. Coordinació de Carme Arenas. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes.
  • 2003: Aprendre amb Joan Brossa. Coordinació de Glòria Bordons. Barcelona: Universitat de Barcelona. ISBN 84-8338-380-2
  • 2004: Llegir i crear poesia a partir de la web, dins Towards the Integration of ICT in Language Learning and Teaching: Reflection and Experience. Actes del I Congreso Internacional de TIC y Autonomía Aplicada al Aprendizaje de Lenguas, Castelló de la Plana, 26–28 de maig de 2004. ISBN 84-8021-548-8
  • 2005: Viu la poesia (www.viulapoesia.com) i volum en paper en fase d’acabament. Projecte becat per la Fundació Enciclopèdia Catalana.
  • 2005: Esport i modernitat. Els cal·ligrames tennístics de Carles Sindreu. A Textos de Cultura i Esport, 4. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Consell Català de l'Esport. ISBN 84-393-6838-0
  • 2006: Llegir i crear poesia a través de la web, dins Towards the Integration of ICT in Language Learning and Teaching: Reflection and Experience. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I (col·lecció e-Estudis filològics, 1).
  • 2006: La literatura catalana i la traducció en un món globalitzat. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes i Institut Ramon Llull. ISBN 84-393-7291-4
  • 2006: Obra completa. Poesia i prosa de Joan Salvat-Papasseit. Barcelona: Cercle de Lectors (col·lecció Galaxia Gutenberg). ISBN 978-84-8109-647-7[27]
  • 2007: Ser traduït o no ser. Informe PEN/IRL sobre la situació internacional de la traducció literària. Barcelona: Institut Ramon Llull. (Versió en català, anglès i alemany.)
  • 2007: La literatura a l’ensenyament: nous mitjans i nous plantejaments, dins Literatura i ensenyament (ed. Jordi Malé i Joan R. Veny). Lleida: Aula Màrius Torres (col·lecció Trossos, 1).
  • 2007: De «Pedra de tartera» a «País íntim». Breu recorregut per una trajectòria literària a la recerca de l’ànima humana, dins La narrativa de Maria Barbal (Christian Camps, coord.). Montpellier: Editions de la Tour Gile.
  • 2009: Carles Sindreu, lletres i esport, dins Paisatge, lletres i esport. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, p. 19–61.
  • 2009: Per què poesia contemporània a l’aula?, dins Poesia i educació. D’internet a l’aula. Barcelona: Graó (Biblioteca d’articles, 170).
  • 2009: La klaxon i el camí, de Carles Sindreu (edició i estudi). Barcelona: Acontravent. ISBN 978-84-936765-8-2
  • 2010: Els fruits saborosos, de Josep Carner (edició amb N. Comadira). Barcelona: Edicions 62 (col·lecció Educació 62). ISBN 978-84-92672-63-9
  • 2010: Maria Barbal. Retrat. Barcelona: AELC.
  • 2010: Literatura catalana i textos. SOLC.9. Barcelona: Edicions 62–Educaula. ISBN 978-84-92672-67-7
  • 2010: Nit de Sant Joan, de Dagoll Dagom (edició i materials). Barcelona: Edicions 62 (col·lecció Educació 62). ISBN 978-84-92672-89-9
  • 2010: Exposicions literàries, dins Manual de gestió del patrimoni literari de l’Alt Pirineu i Aran. Farrera de Pallars: Centre d’Art i Natura i Garsineu Edicions. ISBN 978-84-96779-59-4
  • 2013: Quan em llegiu. Poemes de Narcís Comadira triats i comentats per quaranta-set autors. Barcelona: Edicions 62 / Empúries. ISBN 978-84-297-7106-0
  • 2013: Batec de paraules. Obra lírica completa de Joana Raspall. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ISBN 978-84-92745-78-4[28]
  • 2015: Pròleg a Jo sóc l’estranger, de Salem Zenia. Barcelona: Lapizlàtzuli. ISBN 978-84-943707-1-7[29]
  • 2016: Pedra de tartera, de Maria Barbal (edició amb estudi preliminar, propostes de treball i material complementari). Barcelona: Grup 62 (col·lecció Educació 62, 91). ISBN 978-84-15954-29-3[30]
  • 2017: La pols de l’oblit. Escrits d’Amador Garrell i Soto (edició i pròleg). Granollers: Alpina.
  • 2023: Maria Barbal. Tots els contes (edició i pròleg). Barcelona: Columna Edicions (col·lecció Clàssica). ISBN 978-84-664-3123-1[31]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Fancelli, Agustí «"La información nos convierte en lectores muy privilegiados"» (en castellà). El País [Madrid], 23-04-2006. ISSN: 1134-6582.
  2. ↑ Llort, Lluís. «"Que malgrat tot m'hagin absolt, penso que ha de fer rumiar" - 02 oct 2024». El Punt Avui, 02-10-2024. [Consulta: 28 octubre 2025].
  3. ↑ Bennasar, Sebastià. «Carme Arenas: ‘En aquest país els creadors es moren de gana, i no tan sols els escriptors’». Vilaweb, 23-05-2017. [Consulta: 8 novembre 2025].
  4. ↑ Serra, Montserrat. «El PEN, dividit arran de l'acusació d'irregularitats econòmiques contra la presidència de Carme Arenas». Vilaweb, 26-05-2019. [Consulta: 8 novembre 2025].
  5. ↑ 5,0 5,1 Serra, Montserrat. «Carme Arenas: 'El PEN Català és un ambaixador cultural necessari'». Vilaweb, 07-11-2014. [Consulta: 10 novembre 2016].
  6. ↑ Serra, Laura. «Absolta Carme Arenas pel frau al PEN Català: "Hi ha hagut una persecució personal malaltissa i difamatòria"». Ara (diari), 02-10-2024. [Consulta: 28 octubre 2025].
  7. ↑ Camps Barber, Esperança. «Carme Arenas defensa la seva innocència després de ser absolta i el PEN anuncia que recorrerà la sentència». Vilaweb, 02-10-2024. [Consulta: 28 octubre 2025].
  8. ↑ Nopca, Jordi. «El PEN català: 95 anys de combat i resistència». Ara (diari), 18-06-2018. [Consulta: 8 novembre 2025].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Nopca, Jordi. «Carme Arenas: "L'atac contra el català és una estratègia meditada"». Ara (diari), 24-12-2012. [Consulta: 28 octubre 2025].
  10. ↑ Martí Font, Jordi. «Salvat Papasseit complet, una magnífica notícia - Prendre la paraula». Vilaweb, 11-04-2007. [Consulta: 13 novembre 2025].
  11. ↑ «L'obra poètica completa i obra inèdita de Joana Raspall, recollides en un volum». La Vanguardia, 29-10-2013. [Consulta: 8 novembre 2025].
  12. ↑ Dasca, Maria. «L’escriptura lleu i pacient de ‘Tots els contes’ de Maria Barbal». El País, 23-01-2024. [Consulta: 8 novembre 2025].
  13. ↑ Milian, Àlex. «Carme Arenas revela els temes centrals de Maria Barbal en reordenar 'Tots els contes'» (en catalan). El Temps, 11-11-2023. [Consulta: 28 octubre 2025].
  14. ↑ «Carme Arenas». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 10 novembre 2016].
  15. ↑ Benzekry, Albert. «Carles Sindreu, 40 anys després». Núvol, 08-05-2014. [Consulta: 8 novembre 2025].
  16. ↑ Subirana, Jaume. «Gràcies, Carme Arenas». El Periódico, 03-07-2018. [Consulta: 8 novembre 2025].
  17. ↑ Rodríguez, Jordi. «Palamós recorda mossèn Gumersind Vilagran en un audiovisual», 28-10-2022. [Consulta: 28 octubre 2025].
  18. ↑ «La trobada d'autors de proximitat, dilluns a la Porxada» (en catalan). Diari de Granollers, 19-04-2019. [Consulta: 8 novembre 2025].
  19. ↑ Bochaca Sabarich, Clàudia. «Carme Arenas Noguera». Visat, revista digital de literatura i traducció, 01-01-2006. [Consulta: 8 novembre 2025].
  20. ↑ Bordons de Porrata-Doria, Glòria. Poesía experimental catalana: reflexiones sobre experimentalidad, aprendizaje y emoción (tesi) (en castellà). Universitat de Sonora, 5 de febrer de 2016, p. 23. 
  21. ↑ «Traduccions de Carme Arenas Noguera». Visat, revista digital de literatura i traducció. [Consulta: 28 octubre 2025].
  22. ↑ Milian, Àlex. «Sardenya, una illa de nova literatura» (en catalan). El Temps, 23-07-2018. [Consulta: 28 octubre 2025].
  23. ↑ Hernández, Pau Joan «Pur i visceral». Avui, 22-11-2001, pàg. 83 [Consulta: 8 novembre 2025].
  24. ↑ Isern, Joan Josep «Un Eco desbordant... i desbordat». Avui, 11-10-2001, pàg. 9 [Consulta: 8 novembre 2025].
  25. ↑ Puigtobella, Bernat. «Qui és Jordi Raventós?». Núvol (publicació digital), 23-03-2013. [Consulta: 28 octubre 2025].
  26. ↑ Costa-Gramunt, Teresa. «Manganelli. L’aiguamoll definitiu». Núvol (publicació digital), 28-11-2014. [Consulta: 28 octubre 2025].
  27. ↑ Martínez Primo, Rafael «Llibres recomanats». Caràcters, revista de llibres [València], 40, 7-2007, pàg. 2. ISSN: 1132-7820 [Consulta: 8 novembre 2025].
  28. ↑ «Carme Arenas: 'Raspall és una poeta de primer ordre que malauradament hem tingut en un segon pla'». Vilaweb, 04-12-2013. [Consulta: 28 octubre 2025].
  29. ↑ «Salem Zenia. Estrany, estranger a casa». Núvol (publicació digital), 11-01-2016. [Consulta: 28 octubre 2025].
  30. ↑ Marín, David. «Un llibre commemora els 30 anys de ‘Pedra de Tartera' - 11 nov 2015». El Punt Avui, 11-11-2015. [Consulta: 28 octubre 2025].
  31. ↑ «Maria Barball recull 36 anys de narrativa breu a Tots els contes, una renovada lectura per als lectors i la pròpia autora - La ciutat Lleida». Onda Cero. [Consulta: 28 octubre 2025].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carme_Arenas_i_Noguera&oldid=36729015»