Carme Jarque (segle XIX- Argentina,agost 1938)[1] va ser una primera actriu de teatre catalana de la primera meitat del segle xx, documentada especialment durant la primera dècada del segle.
La primera notícia que se’n té és del desembre del 1899, quan va actuar en la representació de la comèdia El mas perdut de Josep Feliu i Codina, a la Societat Claris de Barcelona.[2]
Segons l'article que li va dedicar la revista Feminal l'octubre de 1907, Carme Jarque va fer-se un nom a partir de la seva intervenció en l'obra La morta, de Pompeu Crehuet i Prades, que s'havia estrenat al Teatre Romea l'abril de 1904, amb la companyia dramàtica d'Enric Borràs. Se’n destacava la interpretació mesurada, qualificada gairebé d'ingènua, i el fet de l'esforç que posava en la preparació dels personatges que havia d'interpretar. Des d'aquell moment l'actriu es va consolidar com a actriu de ple dret de la companyia del Romea i va ser reconeguda tant pels autors, els seus companys actors i el món del teatre, com per la crítica i el públic.[4]
Junt amb l'actor Joan Domènech va gestionar el Teatre Variedades de Buenos Aires.[5]
Carme Jarque, a Terra baixa1905, 20 de gener. La nit de l'amor, original de Santiago Rusiñol, música d'Enric Morera. Estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de La cosina, 25 anys.)
