Carme Rigalt Tarragó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarme Rigalt Tarragó
Biografia
Naixement1949 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Vinaixa (Garrigues) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAntonio Casado Alonso Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1404522 Twitter (X): CarmenRigalt_ Modifica el valor a Wikidata

Carmen Rigalt Tarragó (Vinaixa, Lleida, 1949) és una periodista i escriptora catalana que viu a Madrid.[1]

Biografia[modifica]

Estudià periodisme a la Universitat de Navarra. Ha treballat a les publicacions Sol de Màlaga, Pueblo (1975), Viva (1976), Diez Minutos, Informaciones (1977), Libera (1978), El Periódico de Catalunya, Diario 16, la revista Tiempo i El Mundo (1992-).[2] Ha estat directora de les revistes Tanit (1975-78) i Líbera (1978).[3]

També ha escrit la novel·la Mi corazón que baila con espigas, amb la que va ser finalista del Premi Planeta, així com La mujer de agua i Diario de una adicta a casi todo.[2][4][5]

Pel que fa a la televisió ha col·laborat al programa Pasa la vida de TVE entre 1991 i 1996, Día a día de Telecinco i Cada dia d'Antena3. El 2007 va començar a participar en programes de crònica rosa de Telecinco com Hormigas blancas, Nada es igual o Sálvame.

En 2001 l'Audiència Provincial de Madrid la va absoldre d'un delicte d'intromissió a l'honor del que l'acusava el cantant Alejandro Sanz, de qui va dir que era homosexual. Anys més tard, el setembre de 2008, el Tribunal Suprem revocà la sentència anterior i la condemnà, juntament amb la revista dominical de El Mundo i l'empresa Unidad Editorial, a indemnitzar el cantant amb el pagament de 30.000 euros.[6]

Està casada amb el periodista Antonio Casado Alonso i és mare de l'escriptor Daniel Casado Rigalt.

Llibres publicats[modifica]

  • Yo fui chica de alterne (1976)
  • Mi noche de bodas (1977)
  • La vida empieza en lunes (1996)
  • Cosas de mujer (1997)
  • Mi corazón que baila con espigas (1997)
  • La mujer de agua (2000)
  • Diario de una adicta a casi todo (2002)
  • Todas somos princesas y otras crónicas de la vida cotidiana (2004)
  • ¡Socorro!: me estoy pareciendo a mi madre (2005), amb Rosa Villacastín

Referències[modifica]

  1. JFR «Rigalt, Carmen». Mcnbiografias, 2000 [Consulta: 11 març 2016].
  2. 2,0 2,1 «Carmen Rigalt». Elmundo.es. El Mundo. [Consulta: 11 març 2016].
  3. «Carmen Rigalt». Sin columna, 2000 [Consulta: 11 març 2016].
  4. Finalista Premio Planeta
  5. «Rigalt, Carmen 1949». Enciclonet 3.0. Enciclonet. [Consulta: 11 març 2016].
  6. EP «El Mundo indemnizará a Alejandro Sanz por intromisión en su honor». El Mundo, 25-09-2008 [Consulta: 11 març 2016].