Carmen Broto Buil

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCarmen Broto Buil
Biografia
Naixement (es) Carmen Broto Buil
9 abril 1922
Guaso
Mort 11 gener 1949 (26 anys)
Barcelona
Modifica dades a Wikidata

Carmen Broto Buil (Guaso, Província d'Osca, 9 d'abril de 1922 o 1924 - Barcelona, 11 de gener de 1949) va ser una prostituta espanyola l'assassinat de la qual va commoure la societat barcelonina de la fi de la dècada de 1940 i va donar origen a morbosos rumors que implicaven en el fet a jerarques del règim franquista i fins i tot la pròpia Església Catòlica en la persona d'un dels seus dignataris.

Biografia[modifica]

Una famosa prostituta[modifica]

Carmen Broto Buil va néixer a casa Pardina de Guaso en 1924, traslladant-se aviat a Boltaña amb els seus oncles. Va arribar a Barcelona com moltes altres noies pobres del seu temps i va treballar com a minyona, fins que va descobrir que d'aquesta forma mai deixaria enrere el seu passat ple de privacions.

Es va dedicar llavors a la prostitució, freqüentant alguns salons i balls on va entrar en contacte amb personatges com Ramón Pané, que el va ajudar a muntar un dels seus pisos i que li va passar durant un any i mig una quantitat fixa al mes, o Juan Martínez Penes, l'empresari gallec del teatre Tívoli, que vivia a l'hotel Ritz i la va utilitzar com coartada per emmascarar la seva homosexualitat.

A poc a poc es va ser vinculant amb molts homes de l'alta societat, alguns dels quals van passar a ser els seus protectors, i al final de la seva vida estava molt bé relacionada, de tal manera que havia aconseguit una petita fortuna i una bella col·lecció de joies. Però Carmen era una dona confiada, per la qual cosa no s'amagava de lluir les seves joies quan sortia a divertir-se amb els homes que eren la base del seu negoci o amb els seus amics. Entre aquests últims estava Jesús Navarro Manau, un jove agraciat pel qual sentia feblesa i que seria un dels seus assassins.

El crim[modifica]

Navarro Manau, d'ambigua sexualitat i molt donat a la “vida alegre”, era fill de Jesús Navarro Gurrea, un delinqüent professional fitxat com a "espadista" –especialista a obrir portes i caixes fortes amb claus falses–, així com per altres actes delictius. Aquest últim va idear un macabre pla que el seu objectiu no era només el de sostreure les joies de Carmen Broto, sinó que ella els conduís a Martínez Penas per robar-lo també a ell. Després matarien a la jove, la farien desaparèixer i sobre ella recaurien les sospites. El pla[1] incloïa emborratxar-la, colpejar-la i enterrar-la en un hort del carrer Legalitat, ja que era habitual que, de tant en tant, marxés de la ciutat sense donar explicacions a ningú.

Així, la tarda del 10 de gener de 1949, Jesús crida Carmen i li ofereix una d'aquestes nits desenfrenades que tots dos han viscut ja més d'una vegada. Carmen accepta encantada i el jove passa a buscar-la en un cotxe llogat, juntament amb el seu amic i còmplice Jaime Viñas.

Es desplacen llavors a diversos llocs d'alternació dels carrers Rosselló i Casanova. Encara que Carmen beu molt, té gran resistència a l'alcohol, per la qual cosa encara han de prendre una última copa. Quan dóna mostres d'estar suficientment beguda, la porten al cotxe i s'engeguen, a la recerca del millor lloc per perpetrar el crim.

En passar davant de l'Hospital Clínic Viñas decideix que ha arribat el moment d'actuar, i mentre Carmen està distreta la colpeja fortament al cap amb un pesat mall de fusta. Però la dona es regira i baralla amb el seu agressor. Jesús deté l'automòbil per ajudar Viñas, i Carmen aprofita per escapar. Però amb prou feines pot donar alguns passos abans de desmaiar-se i ser de nou introduïda al vehicle pels seus agressors. Aquests van a l'hort del carrer Legalitat, on han convingut trobar-se amb el pare de Jesús, i allí, una vegada que comproven que Carmen ha mort, s'apoderen de les seves joies i després enterren el seu cadàver.

Però els assassins van deixar massa empremtes i pistes fàcils per a la policia: havien abandonat l'acte, ple de taques de sang, a pocs metres de l'hort i una vegada que els investigadors van trobar-hi el cos, els fou fàcil lligar caps i donar amb ells. Ràpidament Jesús Navarro Manau és detingut i no triga a confessar. El seu pare i Jaime Viñas se suïciden, prenent cianur, abans de ser atrapats.

Navarro Manau va ser condemnat a mort. Tanmateix va aconseguir que li commutessin la condemna per 30 anys de presó, gràcies a les gestions dels seus advocats. Després de romandre més d'una dècada al Penal d'Ocaña, va ser alliberat per bona conducta.

Altres versions[modifica]

La versió oficial del crim no va satisfer a molts. Sexe, poder i diners es barrejaven després de les enigmàtiques existències de Carmen i els seus assassins, la qual cosa va donar motiu a sospitar que aquella va ser eliminada perquè molestava a algú molt poderós, immers en perillosos negocis il·legals. Es va dir que havia tractat de fer xantatge a un dels seus clients més poderosos amb fotografies preses mentre mantenia relacions sexuals amb menors d'edat, que era la indiscreta volguda del gran estraperlista tèxtil Julio Muñoz, que subministrava menors al pederasta bisbe de Barcelona, que ajudava a portar a aquesta ciutat a noies de Galícia per a després derivar-les cap a la prostitució, que era la volguda d'un capitost del Règim franquista i diverses coses més. Una altra de les pintoresques versions del drama la va donar el propi Jesús Navarro, que va arribar a afirmar que la Broto va ser "eliminada" perquè era confident de la policia i delatora dels enemics del règim, per la qual cosa la hi considerava culpable de l'afusellament de diverses persones.

En la cultura popular[modifica]

El crim de Carmen Broto va ser objecte de múltiples reportatges, novel·les i pel·lícules. Per exemple, el director i productor Pere Costa li va dedicar un capítol de la prestigiosa sèrie televisiva La huella del crimen, protagonitzat per Sílvia Tortosa i Sergi Mateu.

El fet també va ser novel·lat per Alberto Speratti en la seva obra “El crimen de la calle Legalidad” (Barcelona, Martínez Roca, 1983).

Juan Marsé s'inspirà en part en aquest crim per a la seva novel·la Si te dicen que caí.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Josep Guixá y Manuel Trallero (2006); "La invención de Carmen Broto", Barcelona, Aurea Editores.
  • Tomás Gil de Llamas (1955); "Brigada Criminal. La actuación de Brigada Criminal de Barcelona, desde 1944 a 1953, contada por su ex jefe", Barcelona, Planeta.

Enllaços externs[modifica]