Carriel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Traginer paisa amb el seu carriel, ponxo, matxet i barret. Medellín, 1910.

El carriel (paraula castellana) a Colòmbia és un sarró o bossa de costat de pell adobada de vaca. De forma semicircular, tancat amb una sivella i amb molts compartiments interiors. El feien servir tradicionalment els ramaders colombians del Departament d'Antioquia i la vella Caldas (actualment són els departaments de Caldas, Risaralda i Quindio).[1] A aquests ramaders se'ls reconeixia perquè a més del carriel, que portaven creuat, com una bandolera, anaven a sobre del seu cavall amb el ponxo de cotó sobre una de les seves espatlles i el barret al cap mentre vigilaven els seus ramats de vaques.[2][3]

Referències[modifica]

  1. Dier, Andrew. Colombia. Berkeley, California: Avalon Travel, 2014, p. 256-257 (Moon Handbooks). ISBN 978-1-61238-627-0. 
  2. Appelbaum, Nancy P.. Muddied Waters: Race, Region, and Local History in Colombia, 1846–1948. Durham, North Carolina: Duke University Press, 2003, p. 151. ISBN 978-0-8223-3080-6. 
  3. Zuluaga, Andrés Felipe. «El carriel “Sanpedreño” se quedó perdido en la historia» (en castellà). Aló EPM, February 2013. Arxivat de l'original el 12 August 2015. [Consulta: 25 d’abril 2017].